Identificació de components inclusius en alguns centres escolars d'educació infantil i primària de la comarca d'Osona

Abstract

El present treball –concebut com un estudi pilot per poder fer més endavant una recerca amb més envergadura- es centra en una anàlisi comparativa de pràctiques educatives en cinc centres docents de la comarca d’Osona que imparteixen les etapes de l’educació infantil i primària, amb relació a pràctiques educatives que es desenvolupen en entorns educatius inclusius. En el treball es presenten els objectius de la recerca i el marc teòric i conceptual que la fonamenta (capítol 1) amb relació als principals temes i expressions objectes de l’estudi: comprensivitat, inclusió escolar i pràctiques inclusives. Aquest marc teòric es vincula a les principals regulacions normatives d’aplicació en el nostre context. A l’estudi es descriuen els instruments i procediments d’anàlisi que s’han dissenyat i emprat a partir d’un enfocament metodològic de caràcter qualitatiu, així com les dades obtingudes en l’anàlisi aplicada a cinc centres docents (capítol 2). Els resultats que es desprenen d’aquesta recerca mostren que les pràctiques que es porten a terme en les escoles analitzades, no són totalment equiparables a les d'entorns educatius inclusius. Tanmateix, però, hi ha alguns punts semblants, si no totalment coincidents, com són ara aquests: tant les escoles analitzades com les que segueixen un enfocament inclusiu mostren disponibilitat i preocupació en voler millorar la integració de tots els alumnes a l'escola, així com també els mestres treballen en equip en alguns aspectes com l'avaluació de l'alumnat amb n.e.e., la concreció d'objectius i continguts, i la proposta d'activitats per aquest tipus d'alumnat. Ambdós tipus d’escola donen molta importància a la participació dels pares dels alumnes amb n.e.e., i per la majoria de les escoles analitzades, igual que les que segueixen enfocaments educatius inclusius, es procura que l’alumnat amb n.e.e. desenvolupi els aprenentatges dins l'aula ordinària, amb el material adaptat. Aquestes constatacions, algunes de les quals estan molt pròximes a pràctiques educatives inclusives, crec que poden constituir un punt de partida per analitzar el nostre model, amb la finalitat d'oferir un currículum comú que tingui en compte els diferents estils i ritmes d'aprenentatge de tots els alumnes, per tal de promoure una escolarització més flexible i oberta. En conclusió, els resultats d'aquesta anàlisi, encara que, per les limitacions de l’estudi, no es puguin generalitzar, poden ajudar a descobrir els canvis necessaris per apostar cap a una educació de qualitat, és a dir oferir una escola per a tothom.

The present essay –which is a pilot study conceived to continue the research in depth in the future- is based in a comparative analysis of educational practice between five different primary and pre-school teaching centres in Osona and the educational practice in inclusive educational centres. The essay introduces the objectives of the research and the theoretical and conceptual framework in which it is based (chapter 1) in relation with the main themes and expressions which are the purpose of the study: comprensivity, inclusive school and inclusive practice. The theoretical framework is linked to the principal regulations applied in our context. The study describes the instruments and procedure analysis describes the instruments and procedure analysis which have been designed and used for a qualitative methodological approach, together with the data obtained from the analysis of five teaching centres (chapter 2). The results from the research show that the practice done in the analised schools are not totally comparable to the ones in the inclusive environment. Notwithsanding, there are some similar points, although not totally coincident, like the fact that either the analysed schools or the ones with an inclusive approach show availability and interest in improving integration of all the pupils in the school, also the teachers work together in some aspects like, evaluation of pupils with special needs, objectives and contents and activities fort he specific kind of pupils with special needs parents and the majority of the analyzed schools, like those fallowing inclusive educational approaches, try the pupils with special needs to develop their acquisition within the ordinary class with adapted material. I think, these verifications, some of them close to inclusive educational practice, could constitute a starting point to analyse our model, in order to offer a common curriculum that could respect the different styles and rhythms of acquisition of all the pupils, so that promoting a more flexible and open schooling. In conclusion, the results of this analysis, although dues to its limits, they can not be generalized, they can help to find the necessary changes to bet for a qualitative education in a school for everyone.