Recepció de literatura infantil i juvenil anglosaxona a la Catalunya noucentista: Treasure Island

Abstract

Translation during the noucentisme was a very important resource for standardising the modern Catalan language and for filling in the historical gaps of Catalan Literature. The literati of the noucentisme looked to Europe to find works that had similar ideals to their own and that could be presented in Catalonia to educate and instruct its new generations. The translation of children and young adults’ literature, therefore, formed a major part of the project. Together with the best writers and illustrators of the period and the support of the publishing industry, the golden era in the history of children and young adults’ literature emerged. In this project our aim is to study the reception of British children and young adults’ literature during the noucentisme. This will be done by using Treasure Island and two of its translations, the first of which is from 1926 by Joan Arús and the second from 2008 by Joan Sellent. Cultural references and the illustrations will be analysed, and we shall ascertain whether the two translators and illustrators used domesticating or foreignising strategies and whether they followed the tendencies of translation of children and young adults’ literature.

La traducció durant el noucentisme fou un recurs molt importat per a codificar el català modern i per a tapar els buits històrics de la literatura catalana. Els homes de lletres del noucentisme es van fixar en Europa per a buscar obres que s’aproximessin als seus ideals i que poguessin presentar a Catalunya per educar i instruir les noves generacions. La traducció de la literatura infantil i juvenil, doncs, formà part cabal d’aquest projecte que junt amb els millors escriptors i dibuixants de l’època i el recolzament de les empreses editorials donaren un dels moments més esplendorosos de la història de la literatura infantil i juvenil. En aquest treball volem analitzar la recepció de la literatura infantil i juvenil anglosaxona durant el noucentisme a través d’una obra, Treasure Island, i dues de les seves traduccions; la primera traducció de 1926 per part de Joan Arús, i l’última, fins al moment, de 2008, per part de Joan Sellent. Analitzarem els referents culturals i la part visual del text, i veurem si els dos traductors i il—lustradors utilitzen estratègies d’anostrament o d’estrangerització, i si les dues traduccions segueixen o no les tendències de traducció de literatura infantil i juvenil de cada època.