El present treball es centra en l’estudi de les situacions de superioritat numèrica
generades al llarg de la temporada 2013-2014 de l’equip Juvenil A del Futbol Club
Barcelona. L’objectiu principal d’aquest treball és esbrinar quina incidència té el
sistema de joc 1-4-3-3 en la creació d’aquestes situacions ofensives en el joc ...»»»»
El present treball es centra en l’estudi de les situacions de superioritat numèrica
generades al llarg de la temporada 2013-2014 de l’equip Juvenil A del Futbol Club
Barcelona. L’objectiu principal d’aquest treball és esbrinar quina incidència té el
sistema de joc 1-4-3-3 en la creació d’aquestes situacions ofensives en el joc de
l’equip. Per tal d’enregistrar múltiples situacions de joc i diferenciar la seva complexitat,
s’han establert tres variables d’estudi: la zona del camp on es crea la superioritat
numèrica (dividint el camp en 12 zones), el tipus de superioritat produïda (2 contra 1, 3
contra 1, 3 contra 2, 4 contra 2 i 4 contra 3), i la freqüència d’interacció dels jugadors
en les situacions de superioritat en relació al networking (jugadors que intervenen en
les situacions de superioritat per tal de poder establir relacions entre posicions del
sistema de joc 1-4-3-3).
El mètode utilitzat és notacional (ja que s’enregistra la freqüència en què succeeix un
fenomen a partir d’unes taules creades especialment per l’enregistrament de dades),
on fent ús de la proposta de Gréhaigne (2001) s’analitzen 8 partits al llarg de la
temporada 2013-2014.
Els resultats obtinguts mostren que es produeixen més superioritats a les zones 4 i 6
(20,37% respectivament), seguides de les zones 7 (14,81%) i 5 (13,89%). El major
tipus de superioritat ha estat el 2 contra 1 (48,15%) seguit del 3 contra 2 (39,81%). La
interacció més freqüent entre jugadors en les situacions de 2 contra 1 ha estat: lateral
dret i central dret (26,92%) i lateral esquerre i central esquerre (21,15%). En les
situacions de tres jugadors (3 contra 1) ha estat: entre el central dret, central esquerre i
el pivot (28,57%) i entre el central dret, el lateral dret i el pivot (28,75%). En les
situacions de 3 contra 2: lateral dret, l’interior dret i l’extrem dret (18,60%) i entre el
central esquerre, el lateral esquerre i l’interior esquerre (18,60%). Pel que fa a les
situacions de 4 contra 2 no se n’ha produït cap, i les de 4 contra 3 hi ha una igualtat
entre diverses posicions(16,67%), però no s’observen dades molt significatives en
quan a la intervenció, excepte la posició del pivot que intervé en gairebé totes.
Aquestes dades, s’assimilen al que diuen Sans i Frattarola (2009) sobre el fet que en
la zona d’inici es creen més situacions de superioritat que en la zona de progressió i
finalització. També Castelo (1999) aporta un estudi sobre els percentatges
d’aportacions ofensives dels jugadors en funció de l’espai i la demarcació, però tot i
que en aquest cas no ho compara amb situacions de superioritat numèrica, les dades
extretes son interessants per la comparativa amb l’estudi que es presenta.^^^^
The numerical superiority in game plays of the Junior A team of Football Club
Barcelona during the 2013-2014 season were assessed in the present study. The main
goal was to find out the impact of the 1-4-3-3 system on the creation of offensive
situations in the team game. To record the numerous game plays situations and
differentiate ...»»»»
The numerical superiority in game plays of the Junior A team of Football Club
Barcelona during the 2013-2014 season were assessed in the present study. The main
goal was to find out the impact of the 1-4-3-3 system on the creation of offensive
situations in the team game. To record the numerous game plays situations and
differentiate their complexity three different variables were established in the present
study: the area of the field where the numerical superiority was created (dividing the
field into 12 zones), the type of superiority produced (2vs1, 3vs1, 3vs2, 4vs2 and 4vs3)
and the frequency of the interaction among players in situations of superiority in
relation to their networking (players involved in situations of superiority to establish
relations among positions of game style of the system 1-4-3-3).
A notational analysis method was used to record how often a phenomenon occurred.
The use of tables, especially created for data collection were based on the proposal of
Gréhaigne (2001) and allowed the analyses for a total of 8 matches.
The results showed that there are more situations of superiority in the areas 4 and 6
(20,37% respectively) followed by areas 7 (14,81%) and 5 (13,89 %). The highest rates
of superiority were 2vs1 (48,15%) followed by 3vs2 (39,81%). The most frequent
interaction among players in situations of 2vs1 was right back with right center back
(26,92%) and left back with left center back (21,15%). The results for the situations of
three players (3vs1) were between right and left center back with back midfielder
(28,57%) and between the right center back, right back and back midfielder (28,75%).
In the situations of 3vs2 were right back, right midfielder and right wing (18,60%) and
between the left center back, left back and left midfielder (18,60%). There were no
situations of 4vs2. Regarding the 4vs3 situations there were similarities among the
different positions (16,67%). However, there were no significant differences showing
relevant interventions except for the position of back midfielder, which is involved in
almost all plays.
These results are in accordance to Sans and Frattarola (2009). They reported more
situations of superiority in the beginning areas of play than in the progression zones or
ending zones that are nearer to the opponent goal.
8
Castelo (1999) reported the percentage of offensive contributions of players depending
on space and their position. Although this study did not compare situations with
numerical superiority, its results are suitable for further analysis and comparison with
the results presented in the present study.^^^^
