Estudi del relleu generacional a les explotacions agràries de Catalunya: anàlisi i apunts per a una proposta estratègica

Abstract

La manca de relleu generacional a les explotacions agràries constitueix una amenaça per a la viabilitat del sector i per al desenvolupament equilibrat de l’entorn rural, considerant les funcions econòmiques, socials i ambientals que l’activitat agrària proporciona al conjunt de la ciutadania. Aquesta situació és particularment preocupant a Catalunya, on l’entorn rural constitueix el 88% del territori i acull el 34% de la població. A més, el sector agroalimentari català és el principal clúster agroalimentari d’Europa, la principal branca de la indústria catalana en termes d’ocupació i la segona en volum de negoci. L’objectiu principal d’aquest treball és caracteritzar l’estat del relleu generacional de les persones titulars d’explotacions agràries a Catalunya, identificar-ne els patrons causals i formular orientacions preliminars per a una proposta estratègica. Amb aquesta finalitat, s’han abordat dos objectius auxiliars: el disseny d’un sistema d’informació mitjançant una aplicació informàtica per a l’extracció, estructuració i anàlisi de les microdades estadístiques del Cens agrari; i la modelització dels fluxos de titularitat de les explotacions agràries per tal de poder estimar-ne les causes de transmissió. L’estudi efectuat fa ben paleses les deficiències del relleu generacional. L’índex de recanvi és de només 7,7 titulars de menys de 35 anys per cada 100 de 55 anys o més, i ha caigut un 41% des de 1999. La transmissió tardana de la titularitat de les explotacions s’endarrereix fins a la defunció en dues terceres parts del casos, pel grup de 55 anys en amunt. I tot indica que la principal causa d’aquesta circumstància és l’escassa entrada de gent jove. En aquest sentit, s’han constatat diversos obstacles per al relleu generacional, molts dels quals relacionats amb l’entorn econòmic, social i cultural de les explotacions. En conseqüència, la principal recomanació estratègica consisteix en abordar la problemàtica del relleu generacional des d’una perspectiva de complexitat, integradora de totes les dimensions i col·laborativa amb tots els agents implicats, amb la finalitat de millorar la competitivitat de les explotacions i la seva contribució social per tal de fer-les més atractives per als futurs titulars.