La migració del maluc és un procés natural en l’infant amb paràlisi cerebral espàstica, i aquest fenomen es va augmentant a mesura que les capacitats motores de les extremitats inferiors són disminuïdes. L’espasticitat provoca deformacions secundàries ortopèdiques i retraccions musculars que accentuen la migració del cap femoral, ...»»»»
La migració del maluc és un procés natural en l’infant amb paràlisi cerebral espàstica, i aquest fenomen es va augmentant a mesura que les capacitats motores de les extremitats inferiors són disminuïdes. L’espasticitat provoca deformacions secundàries ortopèdiques i retraccions musculars que accentuen la migració del cap femoral, que a llarg termini pot arribar a la luxació del maluc. El present estudi és un assaig clínic aleatoritzat, longitudinal amb mètode quantitatiu i disseny experimental de caràcter prospectiu. El seu objectiu és avaluar l’eficàcia dels estiraments passius en la prevenció de la luxació de maluc de nens amb paràlisi cerebral espàstica. Es seleccionaran 34 nens entre 4 i 7 anys diagnosticats de paràlisi cerebral espàstica, amb un GMFCS de nivell IV o V, un nivell de 3 o superior en l’escala d’Ashworth modificada, que assisteixin als “Institut d’ Education Motrice” d’Argelès-sur-Mer, Pollestres o Montpellier a França. Aquests infants es dividiran en dos grups de manera aleatòria. El grup control rebrà tractament de fisioteràpia convencional mitjançant el mètode Bobath, amb una freqüència de 3 sessions de 45 minuts per setmana. Per altra banda, el grup experimental realitzarà el mateix tractament de fisioteràpia convencional i a més a més també farà el programa d’estiraments passius 5 dies a la setmana durant 20 minuts. Per tal de saber si els estiraments passius són eficaços, es mesurarà l'espasticitat mitjançant l'Escala d'Ashword, el percentatge de migració del cap femoral (MP) mitjançant el control radiogràfic, i el dolor amb l’escala del dolor pediàtrica GED-DI. Els testos es realitzaran 3 vegades durant tot l'estudi, a l’inici, després d’un any i al final de l’estudi per tal de seguir l’evolució de la migració del maluc. Les principals limitacions de l’estudi són de reunir la mostra necessària, els aspectes repetitius i assidus de la intervenció degut a la durada de l’estudi, les possibles baixes dels subjectes i la variabilitat de l’espasticitat en funció de diferents factors a l’hora d’avaluar-la. Fer aquest estudi té interès perquè permetria una disminució del dolor a nivell de la cintura pèlvica, molèsties i fins i tot escoliosis. El present estudi pretén alentir i limitar el percentatge de migració del cap femoral, per a llarg termini evitar i prevenir la intervenció quirúrgica que es sol realitzar després una luxació de maluc.^^^^
Hip subluxation is a natural process in children with spastic cerebral palsy, this phenomenon increases as the motor skills of the lower limbs are lessened. Spasticity causes secondary orthopaedic deformities and muscle retractions that accentuate the migration of the femoral head, risking hip dislocation in the long term. This ...»»»»
Hip subluxation is a natural process in children with spastic cerebral palsy, this phenomenon increases as the motor skills of the lower limbs are lessened. Spasticity causes secondary orthopaedic deformities and muscle retractions that accentuate the migration of the femoral head, risking hip dislocation in the long term. This is a randomized, longitudinal, experimental and prospective clinical trial. Its objective is to evaluate the effectiveness of passive stretching in the prevention of hip dislocation in children suffering from spastic cerebral palsy. We selected 34 children between the ages of 4 and 7 years diagnosed with spastic cerebral palsy, patients at the "Institut d’Education Motrice" in Argelès-sur-Mer, Pollestres or Montpellier in France, with a GMFCS level of IV or V and a level of 3 or more on the modified Ashworth scale. These children will be randomly divided into two groups. The control group will receive conventional physiotherapy treatment using the Bobath concept, with a frequency of three 45-minute sessions per week. At the same time, the test group will receive the same conventional physiotherapy treatment alongside a 20 minute passive stretching program five days a week. To determine whether the passive stretching programme is effective, we will measure spasticity using the Ashworth scale, radiographic monitoring of migration percentage (MP) of the femoral head and pain with the Non-Communicating Children's Pain Checklist (NCCPC-PV). In order to monitor the evolution of hip excentration, the tests shall be conducted three times during the study, at the beginning, a year later and at the end of the study. The main limitations of the study are the collection of the necessary sample subjects, the repetitive and assiduous aspects of the intervention due to the duration of the study, the potential loss of subjects and the variability of spasticity according to various factors during the evaluation. Do this study, has interest because it would allow a decrease of the pain to level of the pelvic waist, annoyances and even scoliosis. The present study pretends to slow down and limit the migration percentage of the head femoral, for long term avoid and prevent the surgical intervention that only realise next a luxation of hip. Keywords: cerebral palsy, spasticity, hip dislocation, passive stretching.^^^^
