Efectes de la Desinhibició Cognitiva en la innovació empresarial

Abstract

El present treball té com a objectiu fonamental estudiar en profunditat la Desinhibició Cognitiva (DC) i analitzar el seu impacte en la creativitat. Després d’estudiar a fons les diferents aproximacions a la DC i comprovar com una part important de la creativitat humana està relacionada de forma directa amb aquest mecanisme, el treball se centra en comprovar si una mostra d’individus que obtenen una puntuació alta en DC obtenen, en paral·lel, també una puntuació alta en una prova de creativitat. El resultat que s’obté posa de manifest que hi ha una forta correlació entre DC i creativitat. La conclusió més rellevant de l’estudi és que l’exercici de la creativitat i la seva influència en la innovació empresarial no pot produir-se al marge de les persones més desinhibides cognitivament. Calen doncs canvis en profunditat en la gestió de la creativitat a les empreses.

This work aims to study in depth Cognitive Disinhibition (DC) and analyze its impact on creativity. After studying in depth the different approaches to DC and see how an important part of human creativity is directly related to this mechanism, the work focuses on checking whether a sample of individuals who score high in DC obtain, in parallel, also a high score on a test of creativity. The result obtained shows that there is a strong correlation between DC and creativity. The most important conclusion of the study is that the exercise of creativity and its influence on business innovation can not occur outside of the most cognitively disinhibited people. So changes are needed in depth in the management of creativity in business.