Estudi de l’efecte de la dieta única en plàstics sobre el desenvolupament de Tenebrio molitor

Abstract

Els resultats d’un article publicat al Setembre del 2015 (Yu Yang et al., 2015) mostraven la capacitat de les larves de Tenebrio molitor per digerir polietilè. En el context d’un planeta cada cop més contaminat de plàstics i on la producció de plàstic augmenta dia a dia per a diferents usos, aquesta capacitat obre la possibilitat d’estudiar noves vies per la degradació del plàstic i la seva ciclació ecològica. El treball que s’exposa a continuació pretén reproduir l’experiment de l’article de referència i provar la capacitat de les larves de T. molitor per degradar altres tipus de plàstic semblants al poliestirè. Per dur-lo a terme s’utilitza una metodologia semblant a l’article de referencia, afegint uns petits canvis per adaptar-la al nostre estudi i millorar la fiabilitat dels nostres resultats. Es disposen aleatòriament 300 larves en 6 grups de 50 larves cada grup. Els diferents grups reben diferents dietes. L’experiment consta de 5 grups experimentals alimentats a base de 5 plàstics diferents (poliestirè expandit, poliuretà, poliestirè extruït de safates del supermercat, poliestirè extruït d’un plafó de plàstic de fàbrica i polietilè) i la dieta control (civada). Setmanalment es controla el pes de les larves, la mida de les larves, el pes de l’aliment i la presència/absència de mudes. Els resultats mostren una gran diferència entre la dieta control i les diferents dietes experimentals. En cap de les dietes experimentals s’aconsegueix que cap dels individus superi la fase larval, tots moren abans d’entrar en l’estadi pupa. El primer que s’observa és que el número de mudes retirades és més elevat en la dieta control que en la resta de dietes. Podem explicar aquest fet ja que es suposa que les larves de les dietes experimentals (plàstics) es troben sota un estrès alimentari, és a dir “passen gana” ja que no disposen de matèria orgànica de la qual alimentar-se. Això fa que a la mínima que troben matèria orgànica, en aquest cas la seva pròpia muda, se la mengin. Les larves que es troben sota la dieta control, en canvi, no tenen aquest estrès alimentari i per tant no els és tant necessari alimentar-se d’aquesta muda que, se la poden menjar o no. D’altra banda es poden apreciar petites diferències entre els efectes dels diferents plàstics. El polietilè és la dieta que té els efectes menys negatius sobre la mida i pes de les larves i, després de la dieta control, la dieta de la que més aconsegueixen alimentar-se les larves. Per contra, les dietes que causen pitjors efectes sobre les larves són els polietilens, tant l’expandit com els dos tipus d’extruït. El polietilè expandit és el plàstic que menys mengen amb diferència i això pot ser degut al format de boletes que té, que el fa menys accessible que la resta.

The results of an article published in the September 2015 issue (Yu Yang et al., 2015) showed the ability of larvae of Tenebrio molitor to digest polyethylene. In the context of a planet contaminated by plastics, this capacity is important to study new possibilities for the degradation of plastics and the ecological cycle. The experiment, tries to reproduce the experiment of the reference article and to prove the capacity of the larvae of T. molitor to degrade various types of plastic similar to polystyrene. It is necessary to use a methodology similar to the reference article, but adapted to the new study to improve the reliability of the results. 300 larves are randomly disposed in 6 grups of 50 larves each group. Different groups received different diets. The experiment consists of five experimental fedding froups based on five different plastics (polystyrene, polyurethane, polystyrene trays of food, extruded polystyrene panel of a plastic factory and polyethylene) and control diet (oats). Weekly controls the weight of the larvae, larval size, the weight of the food and the presence / absence of dumb. The results show a difference between the control diet and the different experimental diets. In none of the experimental diets ensures that no individual exceeds the larval stage, all died before entering the pupal stage. The first observed is that the number of instars is higher in the control diet than in other diets. We can explain this fact because it means that the larvae of the experimental diets (plastic) are under stress food is "hungry" because they do not have organic matter to feed. This means that the minimum organic matter found in this case his own instar, they eat it. The larvae that are under the control diet, however, do not have the stress and therefore the food is therefore necessary to feed this instar. Furthermore you can see small differences between the effects of different plastics. Polyethylene is the diet that has less negative effects on the size and weight of larvae and, after the control diet, the diet of the most able feed the larvae. Conversely, diets that cause the worst effects on the larvae are polyethylene, both expanded as the two types of extruded. The expanded polyethylene plastic that is far less eat and this may be due to the format of balls you have, the less accessible than the rest.