Les vagues de 1901 i 1902 a Osona. L'opiniò conservadora davant les reivindicacions obreres

Abstract

A començaments del segle xx, les contradiccions de la nova societat industrial que es desenvolupa a Osona, i que generen desigualtat i conflicte, esclaten a la conca fabril del riu Ter i a Vic. Les vagues del 1901 i el 1902 obligaran els sectors conservadors a buscar respostes a la qüestió obrera per a mantenir la seva hegemonia. Les protestes dels treballadors tèxtils, que exigeixen millorar les seves miserables condicions de vida, obligaran la burgesia local a prendre mesures. Finalment, serà l’Església, l’aliat més fidel del grup dominant local, qui, a través del catolicisme social del bisbe Torras i Bages, elabori la resposta intel·lectual de les classes dominants a la insatisfacció obrera.

At the beginning of the 20th century, the contradictions of the new industrial society that developed in Osona, and which caused inequality and conflict, clashed in the industrial basin of the river and in Vic. The strikes of 1901 and 1902 forced the conservative sectors to look for answers to the workers’ question in order to maintain their hegemony. The protests of the textile workers, who demanded an improvement in their terrible living conditions, forced the local bourgeoisie to take measures. In the end it was the Church, the loyalist ally of the local ruling class, which, through the social Catholicism of Bishop Torras i Bages, elaborated the intellectual response of the dominant classes to the workers’ dissatisfaction.