En el tennis actual la velocitat de colpeig és fonamental. L’estructura condicional i la
força són factors condicionants determinants en el tennis i són clau les capacitats
anaeròbiques com la potència, la velocitat i l’agilitat. Els entrenaments de força útil
comprenen mobilitzacions de càrregues baixes per tal de poder executar ...»»»»
En el tennis actual la velocitat de colpeig és fonamental. L’estructura condicional i la
força són factors condicionants determinants en el tennis i són clau les capacitats
anaeròbiques com la potència, la velocitat i l’agilitat. Els entrenaments de força útil
comprenen mobilitzacions de càrregues baixes per tal de poder executar un gest tècnic
semblant al real a alta velocitat. L’entrenament de la força, així, ha de ser específic i ha
de comprendre càrregues baixes similars a la competició o lleugerament superiors,
mobilitzades a alta velocitat i que respecti el moviment específic. L’objectiu de l’estudi
va ser comprovar l’efectivitat conjunta de dues vies de millora de potència sobre nens i
nenes tennistes de categoria infantil mesurada en un test de salt, un de llançament de
pilota medicinal i un de servei. 8 jugadors de competició (mitjana ± DT: edat 13,46 ±
0,65; pes 51,23 ± 8,42 Kg ; alçada 1,69 ± 0,06 m) van ser assignats aleatòriament en 2
grups. Durant 8 setmanes i amb una freqüència de 3 dies per setmana un grup
experimental (GE) va realitzar un entrenament addicional d’una hora amb càrregues
baixes i habilitats a pista i un grup control (GC) va realitzar l’entrenament tècnico-tàctic
habitual. Els resultats obtinguts van mostrar que l’efecte sobre el test de salt és trivial
(no milloren), sobre el test de pilota medicinal és trivial en el GC i molt gran en el GE (el
GE millora), i sobre la velocitat de servei és moderat en ambdós grups, tot i que el GE
disminueix l’efectivitat.^^^^
Except where otherwise noted, this item's license is described as Aquest document està subjecte a aquesta llicència Creative Commons