Efecte conjunt de dos mètodes d’entrenament en la millora de potència per a jugadors/es joves en el tennis

Abstract

En el tennis actual la velocitat de colpeig és fonamental. L’estructura condicional i la força són factors condicionants determinants en el tennis i són clau les capacitats anaeròbiques com la potència, la velocitat i l’agilitat. Els entrenaments de força útil comprenen mobilitzacions de càrregues baixes per tal de poder executar un gest tècnic semblant al real a alta velocitat. L’entrenament de la força, així, ha de ser específic i ha de comprendre càrregues baixes similars a la competició o lleugerament superiors, mobilitzades a alta velocitat i que respecti el moviment específic. L’objectiu de l’estudi va ser comprovar l’efectivitat conjunta de dues vies de millora de potència sobre nens i nenes tennistes de categoria infantil mesurada en un test de salt, un de llançament de pilota medicinal i un de servei. 8 jugadors de competició (mitjana ± DT: edat 13,46 ± 0,65; pes 51,23 ± 8,42 Kg ; alçada 1,69 ± 0,06 m) van ser assignats aleatòriament en 2 grups. Durant 8 setmanes i amb una freqüència de 3 dies per setmana un grup experimental (GE) va realitzar un entrenament addicional d’una hora amb càrregues baixes i habilitats a pista i un grup control (GC) va realitzar l’entrenament tècnico-tàctic habitual. Els resultats obtinguts van mostrar que l’efecte sobre el test de salt és trivial (no milloren), sobre el test de pilota medicinal és trivial en el GC i molt gran en el GE (el GE millora), i sobre la velocitat de servei és moderat en ambdós grups, tot i que el GE disminueix l’efectivitat.