Efectes de la gestió ramadera en la diversitat florística i de pol·linitzadors en les pastures comunals del Pallars Sobirà

Abstract

Els ecosistemes d’alta muntanya presenten una biodiversitat vegetal adaptada a les condicions adverses, fet que provoca que les interaccions entre plantes i insectes pol·linitzadors esdevinguin més específiques i complexes. A causa dels canvis demogràfics i socials que es van donar al Pirineu al llarg de les últimes dècades i la disminució del sector ramader de la zona s’ha produït un abandonament de les activitats ramaderes extensives, i conseqüentment uns canvis en l’ús del sòl. En aquest treball es vol demostrar com la ramaderia extensiva millora la diversitat i riquesa vegetal i per tant, la diversitat i la riquesa dels insectes pol·linitzadors. A partir de la realització d’inventaris florístics i trampes cromàtiques, en diferents models de gestió ramadera (alta i baixa intensitat ramadera i abandonament) s’ha pogut determinar la composició de les comunitats vegetals i de pol·linitzadors de les pastures comunals de Sort (en els comunals de Llessui, Llarvén i Saurí), i s’han pogut analitzar els efectes de la ramaderia extensiva sobre les espècies vegetals i de insectes pol·linitzadors (coleòpters, dípters, himenòpters i lepidòpters). A més a més, s’ha pogut observar les especificitats de les interaccions planta-pol·linitzador en els ecosistemes d’alta muntanya. Si bé no s’ha pogut determinar diferències suficientment significatives entre els tractaments, a causa de les variabilitats internes de cada tractament, es percep una disminució en els índexs de biodiversitat en casos extrems d’abandonament o d’intensificació en condicions d’intensa sequera. La rellevància d’aquest treball està en haver contribuït en l’estudi de les comunitats vegetals i d’insectes pol·linitzadors d’una zona de gestió comunal de l’Alt Pirineu i formular hipòtesis, i també un disseny experimental per donar seguiment en el temps a estudis de la biodiversitat en relació a canvis ambientals.

High mountain ecosystems have developed a biodiversity highly adapted to adverse conditions, which makes the interactions between plants and pollinators more specific and complex. Due to the demographic and social changes present in the Pyrenees and the decrease in the livestock sector at the area, it has produced an abandonment of extensive livestock activities. For these reasons, this work aims to demonstrate how extensive livestock farming enhances plant diversity and richness and, consequently, the diversity and richness of pollinating insects. From the realization of floristic inventories and pan traps, in different livestock management models (high and low livestock intensity and abandonament), it has been possible to determine the composition of the vegetal and pollinating communities of the communals of Sort (Llessui, Llarvén and Saurí) and in addition it has been possible to analyze the effects of the extensive livestock on the vegetal species and pollinators. Even though sufficiently significant differences between treatments could not be determined due to the internal variability of each treatment. There is a perceived decrease in biodiversity rates in extreme cases of abandonment or intensification. On the other hand, the specificities of plant-pollinator interactions in high mountain ecosystems have been observed. In biodiversity rates is perceived a decrease in extreme cases of abandonment or intensification in conditions of intense drought. The relevance of this work is having contributed to the study of plant communities and pollinating insects of a communal management area of the High Pyrenees and formulating hypotheses, as well as an experimental design to monitor time to study biodiversity in relation to environmental changes.