Aquest és el segon d’una sèrie d’informes resultants del projecte d’investigació Drets sexuals i reproductius en temps de pandèmia: maternitat i COVID-19 a Catalunya. Se centra en les experiències d’acompanyament al part per la persona d’elecció de la mare durant la pandèmia. Aquesta persona sol associar-se amb l’altre progenitor, ...»»»»
Aquest és el segon d’una sèrie d’informes resultants del projecte d’investigació Drets sexuals i reproductius en temps de pandèmia: maternitat i COVID-19 a Catalunya. Se centra en les experiències d’acompanyament al part per la persona d’elecció de la mare durant la pandèmia. Aquesta persona sol associar-se amb l’altre progenitor, tot i que pot ser un familiar o persona propera a la mare i, també, una doula. L’evidència científica assenyala la presència de la persona acompanyat durant el part com un important suport físic i emocional a la dona (López-Villar, 2011) i imprescindible per garantir una experiència de part satisfactòria (Macpherson, Roqué-Sánchez, Legget, Fuertes & Segarra, 2016; Waldenström, Hildingsson, Rubertsson, & Rådestad, 2004). Al seu torn, l’Organització Mundial de la Salut inclou entre les seves recomanacions: “L’accés a tenir un suport continu d’elecció és imprescindible per actuar de manera respectuosa amb la dona i mantenir una bona atenció en la maternitat, satisfent les necessitats de la família” (Oladapo et al., 2018). Així, és enormement rellevant comprendre la mesura i la manera en què aquest suport ha estat restringit durant la pandèmia.
Hem triat aquesta temàtica per continuar aquesta col·lecció d’informes sobre els impactes de la pandèmia en l’atenció sanitària a la maternitat a Catalunya amb la voluntat de contribuir a la reflexió sobre les tensions que durant aquesta crisi s’han generat entre una atenció humanitzada i centrada en la persona -i de manera específica, respecte de la possibilitat d’estar acompanyada en tot moment per la persona d’elecció de la mare-, i les mesures de seguretat que es van decidir adoptar en un context de risc de contagi, mesures que sovint es van materialitzar en protocols i decisions que contradeien les expectatives, els desitjos i les necessitats de les dones. Les polítiques sanitàries i els serveis d’atenció a la maternitat no només s’haurien de centrar en protegir la seguretat de les dones i dels i les
6
professionals sanitàries que les atenen sinó en promoure els sentiments de les dones de control i seguretat en el seu espai de part (Mollard & Wittmaack, 2021).^^^^
