GUIA DE
L’ESTUDIANT
2009-2010
ESCOLA UNIVERSITÀRIA DE CIÈNCIES DE LA SALUT
GRAU EN FISIOTERÀPIA
ÍNDEX
................... 1PRESENTACIÓ
......... 3ESCOLA UNIVERSITÀRIA DE CIÈNCIES DE LA SALUT
.................... 3Estructura
................... 3Departaments
.................. 3Òrgans de govern
................. 5CALENDARI ACADÈMIC
............. 6ORGANITZACIÓ DELS ENSENYAMENTS
................... 6Metodologia
.................. 7Procés d’avaluació
................... 9PLA D’ESTUDIS
............. 9Ordenació temporal de l’ensenyament
...... 12ASSIGNATURES TRONCALS I OBLIGATÒRIES DE PRIMER CURS
........... 12Bioestadística i Sistemes d’Informació en Salut
............. 16Comunicació i Educació per a la Salut
................. 20Estudi del Cos Humà I
............... 22Fonaments de la Professió I
.............. 25Psicologia Evolutiva i de la Salut
.................... 28Bioètica
................ 31Cultura, Societat i Salut
................. 35Estudi del Cos Humà II
............... 37Fonaments de la Professió II
................... 39Salut Pública
iGUIA DE L’ESTUDIANT 2009-2010
PRESENTACIÓ
L’Escola Universitària de Ciències de la Salut va néixer el 1974 amb el nom d’Escola d’Infermeria
«Osona», a iniciativa de la delegació d’Osona del Col·legi de Metges. El 1980 els estudis
d’Infermeria passen a ser diplomatura universitària i el centre s’adscriu a la UAB. L’any 1987 es va
integrar als Estudis Universitaris de Vic i pel maig de 1997, amb la Llei de Reconeixement de la
Universitat de Vic pel Parlament de Catalunya, passa a denominar-se Escola Universitària de
Ciències de la Salut i incorpora nous ensenyaments: Fisioteràpia (1997), Teràpia Ocupacional
(1997) i Nutrició Humana i Dietètica (1998).
Aquesta diversitat d’ensenyaments complementaris permet als nostres professors i estudiants
gaudir dels avantatges de l’intercanvi d’experiències i coneixements en un marc universitari ampli.
L’Escola Universitària de Ciències de la Salut de la Universitat de Vic té com a missió formar
professionals amb una base sòlida, científica i humanista, amb competència per a: 
Actuar d’acord a una perspectiva holística de la salut, respectant la individualitat de la
persona, els seus drets i les seves creences, sense prejudicis ni discriminacions. 
Valorar, analitzar i proporcionar una atenció individualitzada en situacions de salut-malaltia
tenint en compte els factors físics, psíquics, socials, ambientals i culturals. 
Realitzar actuacions de promoció, prevenció i restabliment o millora de la salut, benestar i
qualitat de vida, adreçades a la persona, família, grup o comunitat, en els àmbits comunitari,
social i de salut, tant en el domicili de la persona com en les institucions, organismes o entitats
públiques o privades. 
Utilitzar habilitats de comunicació, negociació i empatia en el marc de la relació assistencial. 
Orientar, acompanyar i educar la persona, família o grup promovent la seva capacitació,
compromís i presa de decisions pel que fa a l’autocura i protecció de la salut. 
Actuar de manera reflexiva i ètica, assegurant el respecte a la dignitat, la privacitat i la
confidencialitat de la persona, família o grup. 
Aplicar el mètode científic per a la resolució de problemes i utilitzar l’evidència científica en la
presa de decisions. 
Col·laborar amb estudiants o professionals d’altres disciplines en l’estudi, anàlisi i resolució de
casos. 
Identificar i analitzar problemes emergents que comprometen la salut de la població, ja vinguin
derivats d’alteracions de la salut o d’altres problemàtiques socioculturals que la poden afectar. 
Desenvolupar l’esperit reflexiu i innovador per buscar noves respostes als problemes de salut
més prevalents i les necessitats canviants de la població. 
El projecte docent de l’Escola Universitària de Ciències de la Salut es fonamenta en sis eixos
bàsics de formació: 
1.  Reconèixer la persona, sana o malalta, com un tot únic i dinàmic en constant interacció amb
els altres i amb l’entorn. 
2.  Incorporar un mètode científic de treball que guiï les intervencions i permeti avaluar-ne els
resultats. 
3.  Apreciar la comunicació i la relació assistencial com una eina indispensable de l’actuació
professional, des d’una vessant educativa, d’ajuda i d’acompanyament. 
4.  Promoure cures adequades per recuperar o millorar la salut i la qualitat de vida de les
persones. 
5.  Adoptar una actitud ètica fonamentada en el respecte a la individualitat, la dignitat i
l’autonomia de l’altre. 
6.  Adoptar una actitud de compromís amb l’actualització constant dels propis coneixements
d’acord amb els avenços científics i les necessitats emergents de la població. 
1GUIA DE L’ESTUDIANT 2009-2010
El professorat promou aquests eixos formatius a través de la interacció a l’aula, les tutories
individuals o grupals, la reflexió, l’anàlisi i la presa de decisions per tal que els estudiants
assoleixin els coneixements, les habilitats i les actituds necessaris per desenvolupar les seves
competències professionals. Els mitjans institucionals on es recullen les informacions generals
sobre la Universitat de Vic i els seus serveis la pàgina web, la guia de l’estudiant que teniu a les
mans, o el campus virtual són algunes de les eines que us facilitaran l’aprofundiment dels recursos
que teniu al vostre abast i la informació bàsica indispensable per a la vostra trajectòria curricular
entre nosaltres.
Aquesta guia pretén orientar-vos en els diferents aspectes acadèmics i organitzatius del vostre
centre. Hi trobareu l’estructura organitzativa, el calendari acadèmic i el pla d’estudis en el qual
esteu matriculats.
En nom de tot l’equip directiu de l’escola, el professorat i el personal d’administració i serveis em
plau donar-vos la benvinguda a l’EUCS i desitjar-vos una estada profitosa i satisfactòria entre 
nosaltres.
Anna Bonafont i Castillo
Directora de l’Escola Universitària de Ciències de la Salut 
2GUIA DE L’ESTUDIANT 2009-2010
ESCOLA UNIVERSITÀRIA DE CIÈNCIES DE LA SALUT
Estructura
L’Escola Universitària de Ciències de la Salut de la Universitat de Vic és una unitat estructural
d’ordenació, organització, gestió i coordinació d’ensenyaments conduents a l’obtenció de títols
oficials de l‘àmbit de les ciències de la salut.
Actualment s’imparteixen les següents titulacions homologades: 
Diplomatura d’Infermeria 
Diplomatura de Fisioteràpia 
Diplomatura de Teràpia Ocupacional 
Diplomatura de Nutrició Humana i Dietètica 
Grau en Infermeria 
Grau en Fisioteràpia 
Grau en Teràpia Ocupacional 
Les unitats bàsiques de docència i de recerca són els departaments, que agrupen el professorat
en funció d‘àrees de coneixement, estudi i recerca afins o compartides.
Al capdavant de cada departament hi ha un professor o professora que exerceix les funcions de
director de Departament.
Els departaments de l’Escola Universitària de Ciències de la Salut són: 
Desenvolupament Humà i Acció Comunitària 
Processos d’Atenció Terapèutica i Qualitat de Vida 
Òrgans de Govern i Responsables d‘Àrees Funcionals del Centre
Els òrgans de govern unipersonals de l’EUCS són: directora, sotsdirectora, cap d’estudis,
coordinadors d’ensenyament, directors de departament i responsables d‘àrees funcionals.
Els òrgans col·legiats de govern de gestió, coordinació i participació de l’EUCS són: Consell de
Direcció i Claustre de Centre.
Departaments
Les unitats bàsiques de docència i de recerca són els departaments, que agrupen el professorat
en funció d‘àrees de coneixement, estudi i recerca afins o compartides.
Al capdavant de cada departament hi ha un professor o professora que exerceix les funcions de
director de Departament.
Els departaments de l’Escola Universitària de Ciències de la Salut són: 
Desenvolupament Humà i Acció Comunitària 
Processos d’Atenció Terapèutica i Qualitat de Vida 
Òrgans de govern
Els òrgans de govern unipersonals de l’EUCS són: directora, sotsdirectora, cap d’estudis,
coordinadors d’ensenyament, directors de departament i responsables d‘àrees funcionals.
Els òrgans col·legiats de govern de gestió, coordinació i participació de l’EUCS són: Consell de
3GUIA DE L’ESTUDIANT 2009-2010
Direcció i Claustre de Centre.
L’equip directiu de l’EUCS està compost pels següents membres: 
Directora: Anna Bonafont i Castillo 
Sotsdirectora: Teresa Lleopart i Coll 
Cap d’estudis: M. Pilar Turón i Morera 
Directora del Departament de Desenvolupament Humà i Acció Comunitària: Laura Mascarella
i Tarradellas 
Director del Departament de Processos d’Atenció Terapèutica i Qualitat de Vida: Joan Carles
Casas i Baroy 
Coordinadora de l’ensenyament d’Infermeria: M. Pilar Turón i Morera 
Coordinadora de l’ensenyament de Fisioteràpia: Ana Capitan i Camañes 
Coordinadora de l’ensenyament de Teràpia Ocupacional: Tamara Gastelaars 
Coordinadora de l’ensenyament de Nutrició Humana i Dietètica: Núria Obradors i Aranda 
Responsable de l‘Àrea Funcional de Recerca, d’Innovació docent i Transferència del
Coneixement: Núria Obradors i Aranda 
Responsable de l‘Àrea Funcional de Formació Continuada: a determinar 
Responsable de l‘Àrea Funcional de Pràctiques Clíniques: M. Carme Raurell i Costa 
Referent de Crèdit Europeu: Carme Garolera i Bruguera 
Referent de Relacions Internacionals: Montserrat Moncunill i López 
Referent de Coordinació amb el Centre d’Estudis de l’Envelliment de Catalunya (CEEC):
Montserrat Lorenzo i Avila 
4GUIA DE L’ESTUDIANT 2009-2010
CALENDARI ACADÈMIC
Vacances: 
Nadal: Del 23 de desembre de 2009 al 6 de gener de 2010, inclosos 
Setmana Santa: Del 27 de març al 5 d’abril de 2010, inclosos 
Dies festius: 
Diumenge 1 de novembre de 2009 – Tots Sants 
Dilluns 12 d’octubre de 2009 – El Pilar 
Dissabte 5 de desembre de 2009 – No lectiu 
Dilluns 7 de desembre de 2009 – Pont 
Dimarts 8 de desembre de 2009 – La Puríssima 
Divendres 23 d’abril de 2010 – Sant Jordi 
Dissabte 24 d’abril de 2010 – No lectiu 
Dissabte 1 de maig de 2010 – Festa del Treball 
Dilluns 24 de maig de 2010 – Segona Pasqua 
Dijous 24 de juny de 2010 – Sant Joan 
Divendres 25 de juny de 2010 – Pont 
Dissabte 26 de juny de 2010 – No lectiu 
Dilluns 5 de juliol de 2010 – Festa Major 
Dissabte 11 de setembre de 2010 – Diada Nacional 
5GUIA DE L’ESTUDIANT 2009-2010
ORGANITZACIÓ DELS ENSENYAMENTS
Metodologia
Els crèdits ECTS
El crèdit ECTS (o crèdit europeu) és la unitat de mesura del treball de l’estudiant en una
assignatura. Cada crèdit ECTS equival a 25 hores que inclouen totes les activitats que realitza
l’estudiant dins d’una determinada assignatura: assistència a classes, consulta a la biblioteca,
pràctiques, treball de recerca, realització d’activitats, estudi i preparació d’exàmens, etc. Si una
assignatura té 6 crèdits vol dir que es preveu que el treball de l’estudiant haurà de ser equivalent a
150 hores de dedicació a l’assignatura (6 × 25).
Les competències
Quan parlem de competències ens referim a un conjunt de coneixements, capacitats, habilitats i
actituds aplicades al desenvolupament d’una professió. Així doncs, la introducció de competències
en el currículum universitari ha de possibilitar que l’estudiant adquireixi un conjunt d’atributs
personals, habilitats socials, de treball en equip, de motivació, de relacions personals, de
coneixements, etc., que li permetin desenvolupar funcions socials i professionals en el propi
context social i laboral.
Algunes d’aquestes competències són comunes a totes les professions d’un determinat nivell de
qualificació. Per exemple, tenir la capacitat de resoldre problemes de forma creativa, o de treballar
en equip, són competències generals o transversals de pràcticament totes les professions. És
de suposar que un estudiant universitari les adquirirà, incrementarà i consolidarà al llarg dels seus
estudis, primer, i, després, en la seva vida professional.
Altres competències, en canvi són específiques de cada professió. Un educador o educadora
social, posem per cas, ha de dominar unes competències professionals molt diferents de les que
ha de dominar una traductora o un intèrpret.
L’organització del treball acadèmic
Les competències professionals plantegen l’ensenyament universitari més enllà de la consolidació
dels continguts bàsics de referència per a la professió. Per tant, demana unes formes de treball
complementàries a la transmissió de continguts i és per això que en els ensenyaments en
modalitat presencial parlem de tres tipus de treball a l’aula o en els espais de la Universitat de Vic,
que en el seu conjunt constitueixen les hores de contacte dels estudiants amb el professorat:
Les sessions de classe s’entenen com a hores de classe que imparteix el professorat a tot el
grup. Aquestes sessions inclouen les explicacions del professorat, les hores de realització
d’exàmens, les conferències, les projeccions, etc. Es tracta de sessions centrades en algun o
alguns continguts del programa. 
Les sessions de treball dirigit s’entenen com a hores d’activitat dels estudiants amb la
presència del professorat (treball a l’aula d’ordinadors, correcció d’exercicis, activitats en grup
a l’aula, col·loquis o debats, pràctiques de laboratori, seminaris en petit grup, etc. Aquestes
sessions podran estar dirigides a tot el grup, a un subgrup o a un equip de treball. 
6GUIA DE L’ESTUDIANT 2009-2010
Les sessions de tutoria són aquelles hores en què el professorat atén de forma individual o
en petit grup els estudiants per conèixer el progrés que van realitzant en el treball personal de
l’assignatura, orientar o dirigir els treballs individuals o grupals o per comentar els resultats de
l’avaluació de les diferents activitats. La iniciativa de l’atenció tutorial pot partir del professorat
o dels mateixos estudiants per plantejar dubtes sobre els treballs de l’assignatura, demanar
orientacions sobre bibliografia o fonts de consulta, conèixer l’opinió del professorat sobre el
propi rendiment acadèmic o aclarir dubtes sobre els continguts de l’assignatura. La tutoria és
un element fonamental del procés d’aprenentatge de l’estudiant. 
Dins el pla de treball d’una assignatura també s’hi preveuran les sessions dedicades al treball
personal dels estudiants que són les hores destinades a l’estudi, a la realització d’exercicis, a la
recerca d’informació, a la consulta a la biblioteca, a la lectura, a la redacció i realització de treballs
individuals o en grup, a la preparació d’exàmens, etc. 
Consulteu els plans de treball de les assignatures de les titulacions que s’imparteixen també en
modalitat online per veure com s’organitza el treball acadèmic en aquesta modalitat.
El Pla de treball 
Aquesta nova forma de treballar demana planificació per tal que l’estudiant pugui organitzar i
preveure la feina que ha de realitzar a les diferents assignatures. És per això que el Pla de treball
esdevé un recurs important que possibilita la planificació del treball que ha de fer l’estudiant en un
període de temps limitat.
El Pla de treball reflecteix la concreció dels objectius, continguts, metodologia i avaluació de
l’assignatura dins l’espai temporal del semestre o del curs. Es tracta d’un document que guia per
planificar temporalment les activitats concretes de l’assignatura de forma coherent amb els
elements indicats anteriorment.
El Pla de treball és l’instrument que dóna indicacions sobre els continguts i les activitats de les
sessions de classe, les sessions de treball dirigit i les sessions de tutoria i consulta. En el Pla de
treball s’hi concreten i planifiquen els treballs individuals i de grup i les activitats de treball personal
de consulta, recerca i estudi que caldrà realitzar en el marc de l’assignatura.
El Pla de treball se centra bàsicament en el treball de l’estudiant i l’orienta perquè planifiqui la seva
activitat d’estudi encaminada a l’assoliment dels objectius de l’assignatura i a l’adquisició de les
competències establertes.
L’organització del pla de treball pot obeir a criteris de distribució temporal (quinzenal, mensual,
semestral, etc.) o bé pot estar organitzat seguint els blocs temàtics del programa de l’assignatura
(o sigui, establint un pla de treball per a cada tema o bloc de temes del programa).
Procés d’avaluació
Segons la normativa de la Universitat de Vic, els ensenyaments oficials de grau s’avaluaran de
manera continuada i hi haurà una única convocatòria oficial per matrícula. Per obtenir els crèdits
d’una matèria o assignatura s’hauran d’haver superat les proves d’avaluació establertes en la
programació corresponent. 
L’avaluació de les competències que l’estudiant ha d’assolir en cada assignatura requereix que el
procés d’avaluació no es redueixi a un únic examen final. Per tant, s’utilitzaran diferents
instruments per poder garantir una avaluació continuada i més global que tingui en compte el
treball que s’ha realitzat per assolir els diferents tipus de competències. És per aquesta raó que
parlem de dos tipus d’avaluació amb el mateix nivell d’importància:
7GUIA DE L’ESTUDIANT 2009-2010
Avaluació de procés: Seguiment del treball individualitzat per avaluar el procés
d’aprenentatge realitzat durant el curs. Aquest seguiment es pot fer amb les tutories
individuals o grupals, el lliurament de treballs de cada tema i la seva posterior correcció, amb
el procés d’organització i assoliment que segueixen els membres d’un equip de forma
individual i col·lectiva per realitzar els treballs de grup, etc. 
L’avaluació del procés es farà a partir d’activitats que es realitzaran de forma dirigida o
s’orientaran a la classe i tindran relació amb la part del programa que s’estigui treballant.
Alguns exemples serien: comentari d’articles, textos i altres documents escrits o audiovisuals
(pel·lícules, documentals, etc.); participació en debats col·lectius, visites, assistència a
conferències, etc. Aquestes activitats s’avaluaran de forma continuada al llarg del
quadrimestre. 
Avaluació de resultats: Correcció dels resultats de l’aprenentatge de l’estudiant. Aquests
resultats poden ser de diferents tipus: treballs en grup de forma oral i escrita, exercicis de
classe realitzats individualment o en petit grup, reflexions i anàlisis individuals en les quals
s’estableixen relacions de diferents fonts d’informació més enllà dels continguts explicats pel
professorat a les sessions de classe, redacció de treball individuals, exposicions orals,
realització d’exàmens parcials o finals, etc. 
Les darreres setmanes del semestre estaran dedicades a la realització de proves i activitats de
recuperació per als estudiants que no hagin superat l’avaluació continuada. Els estudiants que no
superin la fase de recuperació hauran de matricular i repetir l’assignatura el proper curs.
8GUIA DE L’ESTUDIANT 2009-2010
PLA D’ESTUDIS
Tipus de matèria Crèdits
Formació Bàsica 60.00
Obligatòria 117.00
Optativa 15.00
Treball de fi de carrera 8.00
Pràctiques 40.00
Total 240
Ordenació temporal de l’ensenyament
PRIMER CURS
Primer semestre Crèdits Tipus
Bioestadística i Sistemes d’Informació en Salut 6.00 Formació Bàsica
Comunicació i Educació per a la Salut 6.00 Formació Bàsica
Estudi del Cos Humà I 6.00 Formació Bàsica
Fonaments de la Professió I 6.00 Obligatòria
Psicologia Evolutiva i de la Salut 6.00 Formació Bàsica
Segon semestre Crèdits Tipus
Bioètica 6.00 Formació Bàsica
Cultura, Societat i Salut 6.00 Formació Bàsica
Estudi del Cos Humà II 6.00 Formació Bàsica
Fonaments de la Professió II 6.00 Obligatòria
Salut Pública 6.00 Obligatòria
9GUIA DE L’ESTUDIANT 2009-2010
SEGON CURS
Primer semestre Crèdits Tipus
Cinesiologia i Sistema Nerviós 6.00 Formació Bàsica
Cinesiteràpia 6.00 Obligatòria
Fisiopatologia 6.00 Formació Bàsica
Procediments Generals en Fisioteràpia I 6.00 Obligatòria
Valoració i Diagnòstic en Fisioteràpia 6.00 Obligatòria
Segon semestre Crèdits Tipus
Anglès per a les Ciències de la Salut (’’English for Health Sciences’’) 6.00 Formació Bàsica
Antropometria i Ergonomia 3.00 Obligatòria
Elaboració de Projectes I 3.00 Obligatòria
Farmacologia 3.00 Obligatòria
Patologia Medicoquirúrgica I 6.00 Obligatòria
Procediments Generals en Fisioteràpia II 3.00 Obligatòria
Teràpia Manual d’Extremitats Superiors i Inferiors 6.00 Obligatòria
TERCER CURS
Primer semestre Crèdits Tipus
Fisioteràpia en Traumatologia, Reumatologia i Ortopèdia 6.00 Obligatòria
Mètodes d’Intervenció en Traumatologia, Reumatologia i Ortopèdia 6.00 Obligatòria
Pràcticum I 9.00 Pràctiques
Procediments Generals en Fisioteràpia III 3.00 Obligatòria
Teràpia Manual de la Columna Vertebral 6.00 Obligatòria
10GUIA DE L’ESTUDIANT 2009-2010
Segon semestre Crèdits Tipus
Diagnòstic per la Imatge Aplicat a la Fisioteràpia 3.00 Obligatòria
Elaboració de Projectes II 3.00 Obligatòria
Fisioteràpia Cardiorespiratòria 3.00 Obligatòria
Fisioteràpia Comunitària 3.00 Obligatòria
Fisioteràpia Gerontològica i Geriàtrica 3.00 Obligatòria
Patologia Medicoquirúrgica II 3.00 Obligatòria
Pràcticum II 12.00 Pràctiques
QUART CURS
Primer semestre Crèdits Tipus
Fisioteràpia en Pediatria 3.00 Obligatòria
Fisioteràpia en Processos Neurològics 3.00 Obligatòria
Mètodes d’Intervenció en Neurologia 6.00 Obligatòria
Optatives 6.00 Optativa
Pràcticum III 9.00 Pràctiques
Treball de Fi de Grau I 3.00 Treball de fi de carrera
Segon semestre Crèdits Tipus
Atenció Integrada 3.00 Obligatòria
Gestió i Administració dels Serveis de Salut 3.00 Obligatòria
Optatives 9.00 Optativa
Pràcticum IV 10.00 Pràctiques
Treball de Fi de Grau II 5.00 Treball de fi de carrera
11GUIA DE L’ESTUDIANT 2009-2010
ASSIGNATURES TRONCALS I OBLIGATÒRIES DE PRIMER CURS
Bioestadística i Sistemes d’Informació en Salut
Crèdits: 6.00
Primer semestre
OBJECTIUS:
L’assignatura de Bioestadística en el context global de les carreres relacionades amb la salut, està
entesa com una matèria que ha d’aportar la base per poder comprendre la literatura científica
d’una banda, i de l’altra capacitar les persones amb una nova eina d’expressió. Dit d’una altra
manera, es correspondria al saber llegir i escriure utilitzant com a base el llenguatge estadístic.
Així doncs, està directament relacionada amb totes les altres assignatures ja que dóna a l’alumne
instruments per poder-les entendre i alhora poder-s’hi expressar. És una porta d’entrada al
coneixement científic, tret diferencial de la formació universitària. És una iniciació al món de la
ciència i a la creació de coneixement. El coneixement científic ha de servir per ajudar-vos a donar
resposta a les preguntes que us sorgiran en la pràctica clínica. És per això que cal també disposar
de competències relacionades amb la cerca d’informació rellevant a l’entorn del problema que
vulgueu resoldre. Però principalment és útil per a tots aquells professionals que tenen interès a
avaluar els resultats de la seva pràctica professional quotidiana. 
Objectius 
Conèixer les etapes del mètode científic i la seva aplicació en les ciències de la salut. 
Conèixer, seleccionar i aplicar les proves estadístiques en l’anàlisi de les dades. 
Utilitzar el programa SPSS en el procés d’anàlisi estadístic de les dades. 
Interpretar els resultats obtinguts en l’anàlisi d’una base de dades. 
Descriure els resultats estadístics. 
Conèixer i utilitzar les normes elementals d’edició i de presentació escrita i oral dels treballs
originals. 
Conèixer i utilitzar les principals fonts documentals de l‘àmbit de la salut. 
Identificar l’estructura i el contingut d’un original en una publicació científica. 
COMPETÈNCIES GENÈRIQUES
Capacitat d’anàlisi i de síntesi. 
Coneixement bàsic general. 
Posar els fonaments en el coneixement bàsic de la professió. 
Comunicació oral i escrita en la pròpia llengua nativa. 
Destresa en l’ús elemental de la informàtica. 
Resolució de problemes. 
Treball en equip. 
Capacitat per aprendre. 
Habilitat per treballar amb autonomia. 
12GUIA DE L’ESTUDIANT 2009-2010
COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES
Conèixer, seleccionar, aplicar i interpretar les proves estadístiques amb la finalitat d’aplicar-les
adequadament en l’anàlisi de dades. 
CONTINGUTS:
Mòdul 1. El mètode científic 
Etapes en el procés de la investigació i aportació de l’Estadística. 
Mòdul 2. Estadística descriptiva 
Conceptes bàsics: variables i escales de mesura. 
Recollida de la informació i organització de les dades per a l’anàlisi: Codificació i creació de la
matriu de dades. 
Taules de distribució de freqüències. 
Mesures de tendència central: Mitjana, Moda, Mediana. 
Mesures de posició: Percentils. 
Mesures de dispersió: Variància, Desviació estàndard, Amplitud. 
Mesures de forma: Índex d’asimetria. Índex d’apuntament. 
Representació gràfica de la informació. 
Ús del programa SPSS per l’anàlisi estadístic descriptiu. 
Elaboració d’informes de resultats i edició. 
Mòdul 3. Probabilitat 
Definició. 
Probabilitat condicionada. Teorema de Bayes. 
Distribucions de probabilitat: 
Variables discretes i variables continues. 
La distribució Normal. 
Mòdul 4. Inferència estadística 
Població i mostra 
Teoria del mostratge. 
Criteris de representativitat en la selecció dels individus. 
Distribució mostral d’un estadístic: 
Teoria de l’estimació. 
Estimació de paràmetres: càlcul d’Intervals de confiança de proporcions i mitjanes. 
Ús del programa SPSS per a l’estimació de paràmetres. 
Mòdul 5 Test d’Hipòtesis: 
Tipus de proves: conformitat, homogeneïtat i relació. Contrastos unilaterals i bilaterals. Grau
de significació. 
Comparança de proporcions: 
Proves de conformitat: Test Binomial. 
Proves d’homogeneïtat: Proves 2, McNemar i Test de Wilcoxon. 
Comparança de mitjanes: 
13GUIA DE L’ESTUDIANT 2009-2010
Proves de conformitat: Test T-Student per a una mostra, prova de Normalitat de
Kolmogorov- Smirnov. 
Proves d’homogeneïtat: Proves T-Student per a dades independents i aparellades. Test 
U de Mann-Whitney. 
Correlació i Regressió. 
Proves de relació: Coeficient de correlació lineal de Pearson. 
Regressió lineal simple. 
Ús del programa SPSS per a l’aplicació dels tests d’hipòtesi. 
Mòdul 6. Sistemes d’Informació en Salut 
Fonts d’informació, procés de cerca documental i bases de dades bibliogràfiques i
documentals en l‘àmbit sociosanitari. 
Mòdul 7. Integració de conceptes 
Exercici de síntesi. 
Interpretació dels resultats estadístics en la literatura científica de l‘àmbit sociosanitari 
AVALUACIÓ:
Sistema d’avaluació
S’ofereixen 2 modalitats d’avaluació que l’alumne escollirà a principi de curs: 
Modalitat d’avaluació continua presencial 
Desenvolupament d’un cas (grup). (60%). 
Proves d’avaluació continua (individual). (40%). 
Modalitat d’avaluació continua no presencial 
Desenvolupament d’un cas (grup o individual). (60%) 
Examen final (individual). (40%) 
Per aprovar l’assignatura cal tenir aprovades les dues parts de l’avaluació. 
BIBLIOGRAFIA:
Barón López, F.J. Bioestadística: Métodos y Aplicaciones. Universidad de Málaga.
(www.bioestadistica.uma.es/libro/) 
Burns, N.; Grove, S. Investigación en enfermería. Cap. 4. Revisión de la bibliografía. 3ª ed.
Madrid: Elsevier, 2004. 
Colton, T. Estadística en Medicina. Barcelona: Salvat, 1979. 
Domènech, J.M. Métodos estadísticos en ciencias de la salud. Barcelona: Signo, 1991. 
Norman i Streiner. Bioestadística. Madrid: Mosby/Doyma, 1996. 
Pardell, H. i col. Manual de Bioestadística. 2ª ed. Barcelona: Masson, 2001. 
Polit, Hungler. Investigación científica en ciencias de la salud. Santa Fe de Bogotá:
McGraw-Hill-Interamericana, 1997. 
Schwartz, D. Métodos estadísticos para médicos y biólogos. Barcelona: Herder, 1988. 
Sentís Vilalta, J.; Ascaso Terrén, C.; Vallès Segalés, A.; Canela Soler, J. Licenciatura 
Bioestadística. 2ª ed. Barcelona: Ediciones Científicas y Técnicas, 1992. 
14GUIA DE L’ESTUDIANT 2009-2010
Susan Milton, J. Estadística para biología y ciencias de la salud. 2ª ed. Madrid: McGraw
Hill-Interamericana, 1994. 
Zaiats, V.; Calle, M.L. Probabilitat i estadística. Exercicis II. Universitat Autònoma de
Barcelona 2001. 
Zaiats, V.; Calle, M.L.; Presas R. Probabilitat i estadística. Exercicis I. Vic: Eumo Editorial,
1998. 
15GUIA DE L’ESTUDIANT 2009-2010
Comunicació i Educació per a la Salut
Crèdits: 6.00
Primer semestre
OBJECTIUS:
Aquesta assignatura pertany a la matèria principal de Comunicació i s’imparteix en la formació
bàsica de Fisioteràpia. Es relaciona amb al altres assignatures d’infermeria de primer curs i
esdevindrà una part important d’assignatures dels següents cursos. La Comunicació és clau en
totes les accions dels professionals que treballen amb i per als éssers humana. Per això, es
considera bàsica en la formació de les professions sanitàries com ho és Fisioteràpia per
desenvolupar una relació empàtica amb els usuaris, famílies i grups, i també com a eina
d’Educació per a la Salut (EpS). El paper de l’EpS i de la Comunicació és significatiu en totes les
esferes de l’atenció integral a les persones. És a dir, tant en la promoció de la salut, la prevenció
de la malaltia, el tractament dels problemes de salut, la rehabilitació física i/o mental com en la
reinserció social. 
En finalitzar el programa, l’estudiant serà capaç de: 
Comprendre la importància de la Comunicació i la relació terapèutica en la professió sanitària. 
Comprendre la importància de la comunicació i l’EpS en la funció docent, en els diferents
àmbits d’actuació professional. 
Descriure models, tècniques i estratègies de Comunicació i d’EpS. 
Aplicar els coneixements de la Comunicació i de l’EpS per proposar actuacions pedagògiques
adequades a les necessitats educacionals de les persones, grups i comunitat. 
Identificar intervencions de comunicació i EpS adaptades a l’individu, a la família, als grups
socials i a la comunitat segons necessitats. 
COMPETÈNCIES GENÈRIQUES
Capacitat d’anàlisi i de síntesi 
Coneixement bàsic general 
Resolució de problemes 
Treball en equip 
Destreses interpersonals 
Habilitat per a treballar amb autonomia 
COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES
Conèixer i desenvolupar la teoria de la comunicació i les habilitats interpersonals. 
Comprendre les teories de l’aprenentatge a aplicar en l’educació per la salut i en el propi
procés d’aprenentatge al llarg de tota la vida. 
Identificar els factors que intervenen en el treball en equip i en situacions de lideratge. 
Promoure hàbits de vida saludables a través de l’educació per la salut. 
Utilitzar estratègies i habilitats que permetin una comunicació efectiva amb els pacients,
famílies i grups socials, així com l’expressió de les seves preocupacions i interessos 
16GUIA DE L’ESTUDIANT 2009-2010
CONTINGUTS:
Mòdul 1: Comunicació humana 
1.1 Comunicació: teories i conceptes 
1.2 La comunicació verbal i no verbal 
1.3 Importància de l’observació i escolta 
1.4 Etapes del procés comunicatiu 
1.5 Estils de comunicació i assertivitat 
1.6 Orientacions pràctiques per una comunicació eficaç 
Mòdul 2: Aspectes relacionals i la relació assistencial. 
2.1 Les relacions interpersonals 
2.2 La relació intrapersonal: autoconcepte i autoestima 
2.3 La comunicació en la relació assistencial 
2.4 Paper de les emocions en els professionals i usuaris 
2.5 L’entrevista clínica: context i generalitats 
2.6 La Relació d’ajuda, Counseling i assessorament 
Mòdul 3: Professional de la salut i fonaments de l’Educació per a la Salut 
3.1 Antecedents de l’EpS. Professionals de la salut i EpS 
3.2 L’educació i models bàsics. Educació Formal, No Formal i Informal 
3.3 Conceptes i elements integrants d’EpS 
3.4 Bases teòriques i models d’Educació per a la Salut 
3.5 Procés d’ensenyament-aprenentage 
3.6 Mètodes i estratègies educatives 
3.7 Motivació, estils de vida i comportaments de salut. Models per a la modificació. 
Mòdul 4: Planificació de l’Educació per a la Salut 
4.1 L’EpS en la Promoció de la salut, la Prevenció i el Tractament dels problemes de la salut. 
4.2 L’EpS des d’una perspectiva multidisciplinària 
4.3 Pla, programa i/o projecte d’educació per a la salut: 
a. Identificació i descripció del Grup Diana 
b. Diagnòstic educacional. 
c. Objectius, continguts i activitats 
d. Mètodes i estratègies educatives 
e. Avaluació 
4.4 Intervenció comunicativa i d’EpS a nivell individual, familiar, grupal i comunitari. 
AVALUACIÓ:
S’ofereixen 2 modalitats d’avaluació que l’alumne escollirà a principi de curs i no podrà canviar:
Modalitat d’avaluació continua presencial 
17GUIA DE L’ESTUDIANT 2009-2010
Continua 60% 
Activitats grup/classe 
Resolució d’exercicis 
Lectura i anàlisi d’articles 
Proves d’avaluació continuada (30%) 
La presència en les activitats de l’aula i en les proves és obligatòria en un 100% en cas contrari es
passa automàticament a la modalitat no presencial.
Final 40% 
Treball d’assignatura (juny) 
Modalitat d’avaluació continua no presencial 
Continua 20% 
Resolució d’exercicis 
Lectura i anàlisi d’articles 
Final 80% 
Examen final 
Treball d’assignatura (40%) 
Per aprovar l’assignatura cal tenir aprovades les totes les parts.
BIBLIOGRAFIA:
Abbat, FR. Enseñar a aprender mejor. Ginebra: OMS, 1993. 
Álvarez, R. Educación para la salud. México: Manual Moderno, 2005 
Bateson, G.; Goofman, E.; Watzlawick, P. La nueva comunicación. Barcelona: Kairós, 1994 
Borrell, F. Entrevista clínica. Manual de estrategias prácticas. Barcelona: Sociedad Espanyola
de Medicina Familiar y Comunitaria, 2004 
Buckman, R. Com donar les males notícies. Una guia per a professionals de la salut. Vic:
Eumo Editorial, 1998 
Caballo, V. Manual de evaluación y entrenamiento de las habilidades sociales. Madrid: Siglo
XXI, 1993 
Caja, C.; López, R.M. Enfermería Comunitaria. Educación Sanitaria. Barcelona: Masson, 1997 
Castanyer, O. La asertividad: expresión de una sana autoestima. Madrid: Desclée De
Brouwer, 1996 
Clèries, X.; Kronfly, E. El aprendizaje de habilidades de comunicación por parte de
profesionales sanitarios: reflexiones a partir de diversas experiencias. Educación Médica,
2000; 3:15-24 
Clèries, X. La comunicación. Una competencia esencial para los profesionales de la salud.
Barcelona: Elsevier/Masson, 2006 
Eiser, JR. Psicología social. Actitudes, cognición y conducta social. Madrid: Piràmide, 1989 
Fernández-Abascal, EG.; Palmero, F. Emociones y salud. Barcelona: Ariel, 1999 
Fernández-Santos. Evaluación cualitativa de programas de educación para la salud.
Archidona (Málaga): Aljibe, 1992 
Frías, A. Salud pública y educación para la salud. Barcelona: Masson, 2000 
García-Campayo, J.; Aseguinolaza, L.; Lasa, G. Empatía: la quintaesencia del arte de la 
medicina. Med. Clin. (Barc.), 1995; 105: 27-30 
Generalitat de Catalunya. Competències de professions sanitàries. Barcelona: Institut
d’Estudis de la Salut. Departament de Sanitat i Seguretat Social. Generalitat de Catalunya,
18GUIA DE L’ESTUDIANT 2009-2010
2002 
Girbau, MR. (coord.). 700 preguntas y respuestas en enfermería comunitaria. Barcelona:
Masson, 2000 
Goleman, D. Inteligencia emocional. 4ª ed. Barcelona: Kairós, 1996 
Goleman, D. Inteligencia social. Barcelona: Kairós, 2007 
Grau, C.; Ortiz, C. La pedagogía hospitalaria en el marco de una educación inclusiva.
Archidona (Málaga): Aljibe, 2001 
Ibáñez, E. Psicología de la salud y estilos de vida. Valencia: Promolibro, 1990 
Juvinyà, D. (ed.) Promoció i educació per a la salut des d‘àmbits i institucions: II Jornada de
Promoció i Educació per a la Salut. Girona: Universitat de Girona. Dt. d’Infermeria, 2002 
Kinsey Goman, C. Sin palabras. La fuerza de la comunicación no verbal en el trabajo. RBA
integral, 2008 
Knapp, M.L. La comunicación no verbal, el cuerpo y el entorno. Barcelona: Paidós, 1995 
López-Vélez. Inmigración y salud. Yamanouchi, 2002 
Maslow, A. El hombre autorealizado. Barcelona: Kairós, 1980 
Medina Moya, J.L. La pedagogía del cuidado: saberes y prácticas en la formación
universitaria en enfermería. Barcelona: Laertes, 1999 
Moscovici, S. Psicología social. Vol 1. Influencia y cambio de actitudes. Individuos y grupos.
Barcelona: Paidós, 1985 
Organización Mundial de la Salud. Educación para la Salud. Manual sobre educación sanitaria
en atención primaria de salud. Ginebra: OMS, 1989 
Othmer, E.; Othmer, S.C. DSM-IV-TR. La entrevista clínica. Tom II. El paciente difícil.
Barcelona: Masson, 2003 
Pease, A. El lenguaje del cuerpo. Barcelona: Paidós, 1997 
Perea, R. (dir.) Educación para la salud. Reto de nuestro tiempo. Madrid: Díaz de Santos,
2004 
Rochon, A. Educación para la salud. Una guía práctica para realizar un proyecto. Barcelona:
Masson, 1991 
Salvador, L.; Melgarejo, M. Cumplimiento terapéutico. El gran reto de la medicina del siglo 
XXI. Barcelona: Grupo Ars XXI de Comunicación, 2002 
Serrano, M.I. Educación para la salud y participación comunitaria. Madrid: Díaz de Santos,
1990 
Serrano, M.I. (coord-ed.) La Educación para la Salud del siglo XXI. Comunicación y salud.
Madrid: Díaz de Santos, 1998 
Serrano, S. El regal de la comunicació. Barcelona: Ara Llibres, 2003 
Steiner, C. La educación emocional. Buenos Aires: Avon Books, 1998 
Valverde, C. Counselling sobre l’HIV. Barcelona: Dt. de Sanitat i Seguretat Social. Generalitat
de Catalunya, 1999 
19GUIA DE L’ESTUDIANT 2009-2010
Estudi del Cos Humà I
Crèdits: 6.00
Primer semestre
OBJECTIUS:
Aquesta assignatura, juntament amb la d’Estudi del Cos Humà II, Cinesiologia i Sistema Nerviós,
conformen la matèria d’Anatomia i proporcionen els coneixements sobre les estructures de
l’organisme i la seva funcionalitat. 
Per al desenvolupament d’aquesta assignatura no es requereixen coneixements previs específics. 
L’assignatura d’Estudi del Cos Humà I té com a objectius principals que els estudiants siguin
capaços de: 
Conèixer i entendre l’estructura i funció del cos humà. 
Tenir unes bases clares i fonamentals sobre Histologia i Embriologia. 
Tenir unes bases d’immunologia i genètica. 
Conèixer les diferents parts de l’anatomia humana. 
COMPETÈNCIES GENÈRIQUES
Capacitat d’anàlisi i síntesi 
Coneixement bàsic general 
Posar els fonaments en el coneixement bàsic de la professió 
Comunicació oral i escrita en la pròpia llengua nativa 
Capacitat per aprendre 
COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES
Identificar les estructures anatòmiques com a base de coneixement per establir relacions
dinàmicament amb l’organització funcional. 
CONTINGUTS:
1.  Embriologia 
1.  Concepte i definició d’embriologia. 
2.  Fecundació i fases a posteriori. 
3.  Òrgans, aparells i sistemes embriologics. 
4.  Sistemes embriologics: Circulatori, excretor, osteomuscular i nerviós. 
5.  Somites. 
6.  Alteracions en el desenvolupament embrionari. Etiologia. 
2.  Sang 
1.  Generalitats anatòmiques de la sang. 
2.  Funcions de la sang. 
20GUIA DE L’ESTUDIANT 2009-2010
3.  Metabolisme del ferro. 
4.  Hemostasia. 
5.  Grups sanguinis. 
6.  Hematopoiesi. 
3.  Histologia 
1.  Característiques generals de la cèl·lula. Membrana. Citoplasma. Nucli. 
2.  Teixits. Tipus i funcions. Característiques anatòmiques. 
4.  Sentits corporals 
1.  Oïda. Anatomia i funcions. 
2.  Ull. Anatomia i funcions. 
3.  Pell i annexes. Anatomia i funcions. 
4.  Gust i olfacte. Anatomia i funcions 
5.  Immunologia 
1.  Estudi bàsic del concepte immunològic 
6.  Genètica 
1.  Gens. Cromosomes. ADN. 
2.  Herència. Lleis de Mendel. 
3.  Principis bàsics de la genètica 
7.  Cardiovascular 
1.  Generalitats anatòmiques. 
2.  La bomba. Aspectes mecànics i elèctrics. 
3.  Regulació de la circulació. Pressió i pols. 
8.  Respiratori 
1.  Generalitats anatòmiques. 
2.  Mecànica respiratòria. 
3.  Intercanvi de gasos. 
4.  Transport de gasos per la sang. 
5.  Regulació de la respiració. 
AVALUACIÓ:
Avaluació continuada i setmanal de les activitats dirigides, autònomes o en grups, ja siguin
teòriques o pràctiques. 
La nota final s’obtindrà dels següents paràmetres: 
70% de l’examen final. 
20% dels treballs. 
10% de l’assistència a classe. 
21GUIA DE L’ESTUDIANT 2009-2010
Fonaments de la Professió I
Crèdits: 6.00
Primer semestre
OBJECTIUS:
Aquesta assignatura pertany a la matèria de Fonaments i Valoració en Fisioteràpia i forma part de
l’inici de la formació específica en Fisioteràpia. A Fonaments I l’estudiant ha d’integrar els principis
bàsics de la professió, conèixer la seva evolució al llarg de la història i donar les eines bàsiques de
la mateixa. 
COMPETÈNCIES GENÈRIQUES
Destresa en l’ús elemental de la informàtica 
COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES
Conèixer els canvis fisiològics i estructurals que es poden produir com a conseqüència de
l’aplicació de la Fisioteràpia 
Identificar el concepte, evolució i fonaments de la Fisioteràpia com a ciència i com a professió 
Comprendre la teoria general de funcionament, la discapacitat i la salut, així com els models
d’intervenció en Fisioteràpia, traslladant-los a la pràctica assistencial 
CONTINGUTS:
1.  Història, concepte i evolució de la Fisioteràpia 
1.  Història antiga de la Fisioteràpia 
1.  Etapes històriques de la medicina antiga 
2.  Procediments de Fisioteràpia en la història antiga de la Medicina 
2.  Història de la Fisioteràpia a Europa 
1.  Orígens 
2.  Desenvolupaments i consolidació 
3.  Evolució de la formació i dels àmbits d’aplicació 
3.  Història de la Fisioteràpia a Catalunya i l’Estat Espanyol 
1.  Orígens 
2.  Desenvolupaments i consolidació 
3.  Evolució de la formació i dels àmbits d’aplicació 
4.  Marc mundial actual de la Fisioteràpia. W.C.P.T. Definició i evolució de la Fisioteràpia
segons la W.C.P.T 
1.  Organització mundial de la Fisioteràpia: WCPT. Comitè Europeu de Fisioteràpia 
2.  Evolució i definició de Fisioteràpia segons la WCPT 
3.  Estàndards i normatives de Fisioteràpia segons la WCPT 
5.  Marc de la Fisioteràpia a Catalunya i l’Estat Espanyol. Definició de Fisioteràpia. Codis
Deontologics de la Fisioteràpia. 
22GUIA DE L’ESTUDIANT 2009-2010
1.  Organització de la Fisioteràpia a Catalunya i l’estat Espanyol: Collegis Professionals i
Associacions Professionals. 
2.  Codis Deontologics de Fisioteràpia. 
2.  Àmbits d’actuació de la Fisioteràpia i funcions del fisioterapeuta 
1.  Àmbits d’exercici professional de la Fisioteràpia 
1.  Assistencials 
2.  Docents 
3.  Investigadors 
2.  Funcions del Fisioterapeuta 
1.  Assistencials 
2.  Docents 
3.  Investigadora 
3.  Procediments terapèutics: Tècniques generals i tècniques específiques 
1.  Fonaments terapèutics: Els fissions 
2.  Tècniques Generals 
3.  Tècniques Específiques 
4.  Procés d’atenció en Fisioteràpia. Models d’atenció. Bases teòriques i desenvolupament 
1.  Procés d’atenció a la persona malalta 
2.  Intervenció de la Fisioteràpia en el procés d’atenció 
3.  Models d’atenció en Fisioteràpia 
5.  Història clínica de Fisioteràpia. Sistemes d’informació 
1.  Concepte d’història clínica 
2.  Introducció a la semiologia 
3.  Història clínica en Fisioteràpia 
1.  Estructura, apartats i sistemes d’informació 
2.  Models d’historial clínica de Fisioteràpia 
4.  Sistemes d’informació 
1.  Codificació 
2.  Sistemes informàtics 
6.  Concepte de deficiència, discapacitat i minusvalia 
1.  Origen i definició segons l’OMS 
2.  Classificació Internacional de la Funcionalitat 
7.  Concepte de diagnòstic en Fisioteràpia 
1.  Definició de diagnòstic en Fisioteràpia 
2.  Procediment R.O.M.- P 
8.  Instruments de valoració de les deficiències, discapacitats i minusvalies 
1.  Instruments de valoració de les deficiències 
1.  Grau de fiabilitat dels instruments 
2.  Tests de valoració de les discapacitats 
1.  Grau de fiabilitat del tests 
3.  Valoració del handicap (minusvalia) 
1.  Adaptació a l’entorn 
2.  Barreres arquitectòniques 
9.  Principis de prevenció de infeccions. 
1.  Definició d’infecció. 
2.  Processos infecciosos més freqüents en l‘àmbit de la Fisioteràpia 
3.  Prevenció 
10.  Conceptes bàsics de reanimació cardiorespiratòria 
1.  Respiració assistida i massatge cardíac 
23GUIA DE L’ESTUDIANT 2009-2010
AVALUACIÓ:
Examen escrit amb preguntes curtes, de resposta múltiple o de resposta verdadera o falsa,
que equival al 60% de la nota 
Presentació oral dels treball realitzats en grups reduïts amb utilització de sistemes multimedia
que equival al 40% de la nota 
BIBLIOGRAFIA:
Doreen; Bauer. Rehabilitación: enfoque integral. Principios básicos. Barcelona:
Masson-Salvat, 1994 
Genot; Neiger; Leroy; Dufourt; Péninou; Dupré; Pierron. Kinesioterapia I, II, III, IV. Madrid:
Médica Panamericana, 1988. 
Igual Camacho, Celedonia. Fisioterapia general: cinesiterapia. Madrid: Síntesis, 1996 
Kaltenborn, F.M. Movilización manual de las articulaciones de las extremidades. Noruega:
Olaf Norlis Bokhandel. Universitetsgaten, 24, 0162 Oslo 1, 1986. 
Kapandji. Cuadernos de fisiología articular. 5a ed. Madrid: Médica Panamericana, 1997. 
Schneider, W.; Dvorák, J.; Tritschler, T. Medicina manual. Terapéutica. Barcelona: Scriba,
1989. 
Diversos autors. Enciclopedia medicoquirúrgica. Madrid: Praxis Médica, 1998. 
24GUIA DE L’ESTUDIANT 2009-2010
Psicologia Evolutiva i de la Salut
Crèdits: 6.00
Primer semestre
OBJECTIUS:
Aquesta assignatura pretén donar a conèixer els continguts essencials de la psicologia evolutiva i
de la salut, així com la seva aplicació a la pràctica professional. Es considera d’importància
fonamental en la formació bàsica per als professionals de la salut (Infermeria, Fisioteràpia i
Teràpia Ocupacional). 
Conèixer els esdeveniments fonamentals en relació a la història i actualitat de la disciplina. 
Adquirir el coneixement dels aspectes psicològics del desenvolupament humà al llarg del cicle
vital. 
Conèixer els diferents corrents i models actuals de la psicologia. 
Identificar la importància de les situacions crítiques de pèrdua i processos de dol normal i
patològic, així com la diversitat de les respostes davant de la salut /malaltia. 
COMPETÈNCIES GENÈRIQUES
Capacitat d’anàlisi i de síntesi. 
Coneixement bàsic general. 
Donar els fonaments en el coneixement bàsics de la professió. 
Comunicació oral i escrita en la pròpia llengua nativa 
Resolució de problemes. 
Treball en equip. 
Capacitat per aprendre. 
Habilitat per treballar amb autonomia. 
COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES
Identificar els factors psicològics i socials que influeixen en l’estat de salut 
Comprendre els aspectes psicològics en la relació fisioterapeuta-pacient. 
Conèixer i comprendre els processos de desenvolupament des d’una perspectiva psicològica i
de cicle vital 
CONTINGUTS:
Mòdul 1. Introducció a la psicologia 
1.  Epistemologia de la psicologia. 
2.  La psicologia de la salut i els seus àmbits d’actuació 
3.  Els factors psicosocials que intervenen en el procés salut – malaltia 
4.  La salut mental: diferents concepcions 
25GUIA DE L’ESTUDIANT 2009-2010
5.  L’aportació de la psicologia a la situacions crítiques, conflicte i dol 
Mòdul 2. Els marcs teòrics 
1.  Conductisme 
1.  Principals autors. 
2.  Bases teòriques 
3.  Models d’intervenció 
4.  Cognitivisme 
5.  Principals autors 
6.  Bases teòriques 
7.  Models d’intervenció 
2.  Humanisme 
1.  Principals autors 
2.  Bases teòriques 
3.  Models d’intervenció 
3.  Psicoanàlisi 
1.  Principals autors 
2.  Bases teòriques 
3.  Models d’intervenció 
Mòdul 3. Psicologia Evolutiva: Característiques psicològiques del desenvolupament al llarg del
cicle vital (intel·ligència, psicomotricitat, llenguatge, relacional i social). 
1.  De la concepció al naixement. 
2.  Primera infància. Primer any de vida 
3.  Primera infància. Segon any de vida. 
4.  Els anys preescolars. 
5.  La infància intermèdia. 
6.  Adolescència. 
7.  Maduresa. 
8.  Vellesa. 
AVALUACIÓ:
40% Avaluació continuada: treballs, comentaris clínics, lectures obligatòries. 
60% Prova escrita sobre el contingut del temari. 
BIBLIOGRAFIA:
Bergeret, J. Psicología patológica. Barcelona: Toray-Masson, 1977. 
Bermejo, J.C. Apuntes de relación de ayuda. Madrid: Cuadernos del Centro de Humanización
de la Salud, 1996. 
Chaplin, J.; Krawiwc, T.S. Psicologia: Sistemas y teorías. Mèxic: Nueva colección
Interamericana. 
Latoores, J.M. Ciencias psicosociales aplicadas. Madrid: Síntesis, 1995. 
Liberman, R. Iniciación al análisis y terapia de la conducta. Barcelona: Fontanella. 
Mira, V.; Ruiz, P.; Gallano, C. Conceptos freudianos. Síntesis, 2005. 
Morrison, V.; Bennet, P. Psicología de la salut. Pearson. 
26GUIA DE L’ESTUDIANT 2009-2010
Nasio, J.D. El placer de leer a Freud. Barcelona: Gedisa. 
Osterrieth, P. Psicología infantil. Madrid: Morata. 
Battro, A. El pensamiento de Jean Piaget. Emecé. 
Rogers, C.R. Psicología centrada en el cliente. Barcelons: Paidós, 1982. 
Rogers, C.R. El camino del ser. Barcelona: Kairós. 
Scheneider, P.B. Psicología aplicada a la pràctica médica. Barcelona: Paidós. 
Triado, C. Psicologia Evolutiva. Vic: Eumo Editorial. 
Tubert, S. Sigmund Freud. EDAF 2000. 
Whaley, D.; Malott, R. Psicología del comportamiento. Barcelona: Fontanella. 
27GUIA DE L’ESTUDIANT 2009-2010
Bioètica
Crèdits: 6.00
Segon semestre
OBJECTIUS:
Aquesta assignatura pertany a la matèria d‘ètica i pretén donar a conèixer els continguts
essencials tant de la bioètica fonamental com de la bioètica clínica, una disciplina que vol ajudar
l’estudiant a arribar a ser un bon professional de la salut, sobretot des del vessant d’actituds i
valors ètics. La primer part pretén introduir l’estudiant en els coneixements bàsics de la bioètica i
altres disciplines que hi estan relacionades. En la segona part s’abordaran qüestions que
plantegen problemes ètics i jurídics en l‘àmbit de les ciències de la vida i les ciències de la salut. 
Els objectius de l’assignatura de bioètica pretenen que l’estudiant: 
Comprengui el sentit i l’abast de la reflexió ètica en l‘àmbit de la Fisioteràpia. 
Conegui i assumeixi els valors i actituds que configuren la professió de fisioterapeuta i les
disposicions pròpies del seu codi deontològic. 
Identifiqui i analitzi qüestions ètiques que es plantegen en la seva professió i aprengui a
donar-hi respostes ètiques fonamentades. 
S’iniciï en el coneixement dels criteris ètics i metodologies que es fan servir en bioètica per a
prendre decisions. 
COMPETÈNCIES GENÈRIQUES
Capacitat d’anàlisi i síntesi 
Coneixement bàsic general 
Resolució de problemes 
Capacitat d’aprendre 
Sensibilitat davant qüestions mediambientals 
COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES
Conèixer les bases ètiques i jurídiques de la professió en un context canviant 
Conèixer els codis ètics i deontològics professionals 
CONTINGUTS:
BIOÈTICA FONAMENTAL 
1.  Antropologia 
1.  L’home un ésser pluridimensional i plurirelacional. 
2.  La dimensió ètica de la persona humana. 
3.  La dignitat humana. 
2.  Drets humans 
28GUIA DE L’ESTUDIANT 2009-2010
1.  Drets civils i polítics: democràcia 
2.  Drets socials, econòmics i culturals: solidaritat 
3.  Altres drets: cultura de la pau, respecte al medi ambient, accessibilitat universal 
3.  Ètica 
1.  Moral i ètica civil. 
2.  Les dues dimensions de la vida moral. 
3.  Ètica i dret: semblances i diferències 
4.  Deontologia 
1.  El bé intern de la professió. 
2.  Deontologia i excel·lència professional. 
3.  Presentació i anàlisi d’alguns codis deontològics de l‘àmbit de la salut. 
5.  Bioètica 
1.  Naturalesa i objectius de la bioètica. 
2.  Criteris i metodologies per a prendre decisions. 
3.  Comitès de bioètica. 
BIOÈTICA CLÍNICA 
1.  Drets i deures dels ciutadans en relació a la salut i l’atenció sanitària 
1.  El malalt subjecte de drets i deures. 
2.  Cartes de drets i deures dels ciutadans en relació a la salut i l’atenció sanitària. 
2.  El dret a la informació i el consentiment informat 
1.  Dret a la informació i consentiment informat: fonamentació ètica. 
2.  El consentiment informat: un procés. 
3.  Els formularis de consentiment informat. 
3.  El secret professional 
1.  Intimitat, confidencialitat i secret professional. 
2.  Secret professional: abast i límits. 
3.  Dificultats actuals en la protecció de la intimitat i la confidencialitat. 
4.  Final de la vida 
1.  Morir avui. 
2.  Aspectes ètics i jurídics de les intervencions en el final de la vida. 
3.  Documents de voluntats anticipades. 
5.  Investigació amb éssers humans 
1.  Problemes ètics entorn de la investigació amb éssers humans. 
2.  Criteris ètics per a la investigació. 
3.  La investigació amb animals: el debat sobre els “drets dels animals”. 
AVALUACIÓ:
Contínua (30%): Lectura de textos, resolució de casos pràctics, seminaris. 
Final (70%): Prova escrita sobre els continguts del temari. 
BIBLIOGRAFIA:
Ariès, Ph. La muerte en occidente. Barcelona: Argos Vergara, 1982. 
Beauchamp, T.L.; Childress, J.F., Principios de ética biomédica. Barcelona: Masson, 1999. 
Camps, V. La voluntad de vivir. Barcelona: Ariel, 2005. 
29GUIA DE L’ESTUDIANT 2009-2010
Couceiro, A. (ed). Bioética para clínicos. Madrid: Triacastela, 1999. 
Couceiro, A. (ed). Ética en cuidados paliativos. Madrid: Triacastela, 2004. 
Cortina, A. El quehacer ético. Madrid: Santillana, 1996. 
Gracia, D. Fundamentos de bioética. Madrid: Triacastela, 2007. 
Gracia, D. Como los arqueros al blanco. Estudios de bioética. Madrid: Triacastela, 2004. 
Gracia, D.; Júdez, J. (ed). Ética en la práctica clínica. Madrid: Triacastela, 2004. 
Jonson, A. Ética Clínica. Barcelona: Ariel, 2005. 
Laín Entralgo, P. Antropología médica. Barcelona: Salvat, 1984. 
Rodríguez, J.M. Ética y derechos humanos en la era biotecnológica. Madrid: Dykinson, 2008. 
Simón, P. El consentimiento informado. Madrid: Triacastela, 2000. 
Torralba Roselló, F. Antropología del cuidar. Barcelona: Fundación Mapfre Medicina-IBB,
1998. 
30GUIA DE L’ESTUDIANT 2009-2010
Cultura, Societat i Salut
Crèdits: 6.00
Segon semestre
OBJECTIUS:
L’assignatura, té com a objectius donar a conèixer l‘ésser humà en l‘àmbit de la salut, la malaltia i
l’atenció. L’antropologia de la medicina i el concepte de cultura relacionen les creences, valors,
símbols i estils de vida d’un grup, que són apresos, practicats i transmesos de generació en
generació. Un aspecte bàsic, com a essència de l’ensenyament, es estimular la reflexió sobre els
sistemes d’organització social, de grups, famílies, comunitats i sistemes de cura de diferents
realitats culturals.
L’objectiu bàsic del curs consisteix a analitzar els continguts teòrics i/o metodològics que
l’antropologia de la salut ha desenvolupat en l’estudi sociocultural dels processos de
salut/malaltia/atenció, que apropi l’alumne a la comprensió i desenvolupi l’adquisició d’eines i
competències, de diferents representacions culturals dels grups, per donar resposta a les
necessitats plantejades en el context social i pluricultural. 
COMPETÈNCIES GENÈRIQUES
Capacitat d’anàlisi i de síntesi 
Coneixement bàsic general 
Resolució de problemes 
Treball en equip 
Destreses interpersonals 
Apreciació de la diversitat i la multiculturalitat 
Habilitat per treballar en un context internacional 
Capacitat per aprendre 
Comprensió de les cultures i costums d’altres països 
COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES
Conèixer i comprendre la interacció dels aspectes socioculturals en el manteniment de la salut
o en l’aparició de la malaltia 
CONTINGUTS:
Mòdul 1. Introducció Antropologia general. Conceptes de grup, de família, d’estructura social i
estatus. 
1.  Conceptes de cultura, aculturació, etnocentrisme, perspectiva Emic-Ètic 
2.  La història de l´antropologia de la medicina els seus inicis i relacions amb la medicina
biomèdica La medicina com una ciència social. 
3.  L’antropologia de la medicina, coneixements teòrics: Els camps d´estudi de l´antropologia
mèdica Tradicions teòriques en Antropologia de la Salut. Medicina tradicional, corrents
31GUIA DE L’ESTUDIANT 2009-2010
teòriques 
4.  Conceptes teòrics d´investigació de l´antropologia o models explicatius 
Mòdul 2. La construcció i la dimensió sociocultural del patiment. Malaltia i la seva interpretació. Els
processos de cura. Els dispositius de cura i cuidatge com a processos culturals 
1.  Factors que influeixen en els processos de salut/ malaltia/ i atenció/. Marginació 
2.  Els estudis i coneixements de sistemes culturals: creences, valors i normes socials, de
cuidatge i cura 
3.  Models de pràctiques i la seva relació amb canvis sociopolítics, econòmics i de valors:
Contribució de l’antropologia a laTeràpia Ocupacional 
Mòdul 3. Bases de coneixement de Metodologies 
1.  Bases d´investigació en equips multidisciplinars. Objectius de la metodologia qualitativa. 
2.  Coneixement d´experiències en el treball de camp 
3.  Experiències pràctiques en un projecte de recerca 
Mòdul 4. Els estudis i coneixements de sistemes de cura en Societats Africanes 
1.  Sistemes tradicionals dels pobles de Benín 
2.  Sistemes tradicionals i sincretismes 
3.  Altres sistemes de cura: Conceptes 
Mòdul 5. Salut i Pluralisme mèdic – Migracions 
1.  L´antropologia mèdica en els estudis de les Migracions 
2.  Diversitat cultural i salut. Aspectes culturals i costums que influeixen en la salut. Diferències
en els processos i percepcions de salut i malaltia 
3.  Els itineraris terapèutics: estudi de cas. Observació participant explicació i seminari 
4.  Formació dins dels estudis sanitaris: societats pluriculturals (taller) 
Mòdul 6. Les xarxes de recolzament sociosanitari des d´una perspectiva global 
1.  La societat civil i processos de salut i malaltia. Recorreguts o itineraris terapèutics: exemple:
(estudi de cas) 
Mòdul 7. Canvis i adaptacions del Sistema Sanitari: La dualitat de sistemes mèdics. Medecina
oficial i medecina Folk 
1.  Problemàtiques existents en l´atenció: Interaccions-comunicació 
2.  Estratègies d´atenció dins dels serveis: programes i protocols, professionals 
3.  Noves teràpies nous models o implementació d´estratègies de cura 
AVALUACIÓ:
Avaluació bibliografia, fitxes de lectura com treball pràctic (20% de la nota final de
l’assignatura) 
Seminaris participatius: aportacions dels estudiants (15% de la nota final de l’assignatura) 
Tallers pràctics adquisició de competències (10% de la nota final de l’assignatura) 
Prova teòrica escrita/Avaluació de l’assaig escrit que l’estudiant presenta a final de curs: (55%
de la nota final de l’assignatura) 
32GUIA DE L’ESTUDIANT 2009-2010
S’avaluen els següents aspectes relacionats amb les competències adquirides al llarg del
semestre: 
Capacitat d’argumentació teòrica de la documentació. 
Bibliografia 
Capacitat de discussió i síntesi sobre els autors. 
Adquisició de les competències dirigides a l’atenció de la diversitat 
L’adquisició de reflexió i coneixement d’un cas pràctic o d’una situació 
Capacitat de comprendre l’alteritat i d’assolir una atenció pluralista 
BIBLIOGRAFIA:
Ackerknecht, E.; Ballester, L.G. (ed.) Medicina y antropologia social. Madrid: Akal, 1996. 
Aguirre Beltràn, G. Antropologia médica. Mèxic: CIESAS, Editorial de la Casa Chata, 1986. 
Granero, X.; Mallart, L.; Stanley H. Brades; Prat, J.; Rodriguez, J.A.; Comelles, J.M. 
Antropologia i Salut, Salut i Societat. Seminari n. 2 Fundació la Caixa, 1984. 
Cecil G. Helman Culture Health and Illness. 4th edition, Arnold, 2000. 
Claude Lévi-Strauss La mirada distante. Barcelona: Vergara, 1984. 
Comelles, J.M.; Martínez, A. Enfermedad, cultura i Sociedad. Madrid: Eudema Antropologia,
1993. 
Comelles, J.M. El regreso de lo cultural. Cuadernos de Psiquiatria Comunitària, vol, 3, n. 1,
pp.6-21, 2003. 
Filgueira Lois, Ignacio Lope, F. Diversidad cultural y pràctica médica en el S. XXI. 
Laplantine François, Antropología de la Enfermedad. Buenos Aires: Del Sol, 1999. 
Lesley Lowes; Ian Hulatt, Involving Service Users in Health and Social Care Researched.
London: Routledge, 2005. 
Martinez Hernaéz, Ángel, Antropología Médica. Teorias sobre la cultura, el poder y la 
enfermedad. 2008.* 
Mallart i Guimerà, L.(comp.) Ser hombre, ser alguien. Ritos e iniciaciones en el Sur del 
Camerun. Barcelona: UAB, 1993. 
Mallart i Guimerà, L. Sóc Fill dels Evuzok. Barcelona: La Campana, 1992. 
Mallart i Guimerà, L. Okupes a l´Àfrica. 2000. 
Menéndez, E.L. La parte negada de la cultura. Barcelona: Bellaterra, 2002. 
Michel Kenny; Jesús de Miguel (comp.) La antropologia médica en España. Barcelona:
Anagrama, 1980. 
Moreno Preciado, Manuel, El cuidado del Otro Barcelona: Bellaterra, 2008. 
Sontag Susan, La malaltia com a metàfora. Barcelona: Empúries, 1989. 
Sontag Susan, El sida y sus metáforas. Barcelona: Muchnik Editores, 1989. 
– Les lectures marcades (*) les treballaran els alumnes, es presentaran en fitxes i discutiran en els
seminaris. 
Lectures 
1.  La antropologia era una ciència natural 
2.  Ángel Martínez Hernáez, 2008 Antropología Médica, Teorías sobre la cultura, el poder y la 
enfermedad. Anthropos 
3.  S. Sontag, 1977,1989, ed. Actual 2003; La enfermedad y sus metáforas, El Sida y sus 
metáforas. Ed. Suma de Letras. 
4.  Article sistema medecina lectures n. 4, pràctiques de treball personal Salut i malaltia. 
33GUIA DE L’ESTUDIANT 2009-2010
5.  Moreno Preciado, Manuel, 2008. El cuidado del Otro Barcelona: Bellaterra. 
6.  Eduardo L. Menéndez Factores culturales. De las definiciones a los usos específicos, en
Medicina i Cultura. 2000. 
7.  Mallart i Guimerà, L. Sóc Fill dels Evuzok. Barcelona: La Campana, 1992. 
34GUIA DE L’ESTUDIANT 2009-2010
Estudi del Cos Humà II
Crèdits: 6.00
Segon semestre
OBJECTIUS:
Aquesta assignatura, juntament amb la d’Estudi del Cos Humà I, i Cinesiologia i Sistema nerviós,
conformen la matèria d’Anatomia i proporcionen els coneixements sobre les estructures de
l’organisme i la seva funcionalitat.
Per al desenvolupament d’aquest assignatura no es requereixen coneixements previs específics. 
COMPETÈNCIES GENÈRIQUES
Capacitat d’anàlisi i de síntesi 
Coneixement bàsic general 
Posar els fonaments en el coneixement bàsic de la professió 
Comunicació oral i escrita en la pròpia llengua nativa 
Capacitat per aprendre 
COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES
Identificar les estructures anatòmiques com a base de coneixement per establir relacions
dinàmicament amb l’organització funcional. 
CONTINGUTS:
1.  Locomotor 
1.  Teixit ossi. Generalitats. Classificació. 
2.  L’articulació. Generalitats. Classificació. 
3.  El múscul. Generalitats. Classificació. 
4.  La cintura escapular. Estructura òssia i articular. Músculs de la cintura escapular. 
5.  L’extremitat superior. Estructura òssia i articular. Musculatura de l’extremitat superior. 
6.  La cintura pelviana. Estructura òssia i articular. Musculatura pèlvica. 
7.  L’extremitat inferior. Estructura òssia i articular. Musculatura de l’extremitat inferior. 
8.  El tronc. Estructura òssia i articular del raquis. La caixa toràcica. Musculatura del tronc i
abdominal. 
9.  El cap. Estructura òssia i articular. Musculatura 
2.  Renal 
1.  Generalitats anatòmiques. 
2.  Funcions del ronyó. 
3.  Mecanismes de filtració, reabsorció i secreció en la formació de l’orina. 
4.  Activitat osmòtica del ronyó. 
5.  Funcions del ronyó en la regulació de l’equilibri àcid-base. 
6.  La micció. 
35GUIA DE L’ESTUDIANT 2009-2010
3.  Genital 
1.  Generalitats anatòmiques de l’aparell genital masculí. 
2.  Funcions de l’aparell genital masculí. 
3.  Generalitats anatòmiques de l’aparell genital femení. 
4.  Funcions de l’aparell genital femení. 
5.  Glàndules mamaries. 
4.  Digestiu 
1.  Generalitats anatòmiques. 
2.  Coordinació fisiològica de les activitats de l’aparell digestiu. 
3.  Masticació. Deglució. Motilitat de la boca i esòfag. 
4.  Digestió salival. Funcions de la saliva i regulació secretora. 
5.  Característiques funcionals de la digestió gàstrica. 
6.  Característiques funcionals de la digestió intestinal. 
7.  Estructura funcional del fetge i vesícula biliar. 
8.  El pàncreas en la digestió. 
9.  Trànsit i absorció intestinal. Defecació. 
5.  Hormones 
1.  Principis fonamentals d’endocrinologia. Hormones. 
2.  Hipòfisi. Adenohipòfisi. Neurohipòfisi. 
3.  Tiroides. Anatomia i funcions. 
4.  Glàndules suprarrenals. Anatomia i hormones. 
5.  Pàncreas. Anatomia i hormones. 
6.  Gònades masculines. Anatomia i hormones. 
7.  Gònades masculines. Anatomia i hormones. 
8.  Gònades femenines. Anatomia i hormones. 
6.  Homeostasi 
1.  Medi intern. Líquids i compartiments de l’organisme. Homeostasi. 
2.  Electrolits. 
3.  Aigua i osmolaritat dels líquids de l’organisme. 
4.  Regulació de l’equilibri àcid-base. 
AVALUACIÓ:
Avaluació continuada i setmanal de les activitats dirigides, autònomes o en grups, ja siguin
teòriques o pràctiques. 
La nota final s’obtindrà dels següents paràmetres: 
70% de l’examen final. 
20% dels treballs. 
10% de l’assistència a classe. 
36GUIA DE L’ESTUDIANT 2009-2010
Fonaments de la Professió II
Crèdits: 6.00
Segon semestre
OBJECTIUS:
Aquesta assignatura pertany a la matèria de Fonaments i valoració en Fisioteràpia, i forma part de
l’inici de la formació específica en Fisioteràpia. A Fonaments II l’estudiant té el primer nivell
d’aprenentatge de les habilitats manuals d’un fisioterapeuta, en el marc de la identificació de les
estructures múscul esquelètiques bàsiques de les extremitats, tronc i pelvis 
COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES
Identificar les estructures anatòmiques com base del coneixement per establir relacions
dinàmiques amb l’organització funcional. 
CONTINGUTS:
1.  Palpació d’estructures anatòmiques 
1.  Morfologia. Relació. Funcionalitat. 
2.  Palpació d’extremitat superior 
1.  Palpació òssia 
2.  Palpació parts toves 
3.  Palpació d’extremitat inferior 
1.  Palpació òssia 
2.  Palpació parts toves 
4.  Palpació del tronc i pelvis 
1.  Palpació òssia 
2.  Palpació parts toves 
5.  Mobilitzacions articulars 
1.  Definició, principis i marc teòrics del moviment passiu. 
2.  Pressa, contrapesa i acció de la mobilització 
3.  Ergonomia del fisioterapeuta durant la mobilització 
6.  Mobilitzacions passives simples i combinades d’extremitat superior 
7.  Mobilitzacions passives simples i combinades d’extremitat inferior 
AVALUACIÓ:
1.  Avaluació continuada. 
Presentació de les fitxes de reconeixement palpatori que equival a un 40% de la
qualificació global. 
Prova de reconeixement palpatori de tres estructures una per cada segment corporal
estudiat, que equival a un 40% de la qualificació global. 
Assistència a classe d’un 80% mínim. 
37GUIA DE L’ESTUDIANT 2009-2010
Treball personal de l’alumne 
Treball personal de palpació d’un grup muscular que equival al 20% de la nota. 
BIBLIOGRAFIA:
Igual Camacho, Celedonia. Fisioterapia general: cinesiterapia. Madrid: Síntesis, 1996 
Kendall, F.P.; Kendall, M.C. Músculos, pruebas y funciones. 2a ed. Barcelona: Jims, 1985. 
Daniels-Worthingham’s. Pruebas funcionales musculares. 6a ed. Madrid: Marbán, 1996. 
Lorente, M. Manual de Miología. Barcelona: Masson, 2007 
38GUIA DE L’ESTUDIANT 2009-2010
Salut Pública
Crèdits: 6.00
Segon semestre
OBJECTIUS:
Aquesta assignatura pertany a la matèria principal de Salut Pública, educació, gestió i
administració de serveis. 
S’imparteix en la iniciació de la formació bàsica de Fisioteràpia. En l’assignatura de Salut Pública
es pretén que l’estudiant conegui i comprengui les bases conceptuals de la Salut Pública i les
àrees de coneixement necessàries per al seu desenvolupament i gestió.
Per cursar aquesta assignatura no cal cap requisit previ. 
Actualment, la Salut Pública, pren una posició predominant en els estudis de Fisioteràpia per la
seva implicació en el foment els estils de vida saludables. Seguint les directrius marcades per
l’OMS, els fisioterapeutes participen en els equips multidisciplinars d’Atenció Primària creant i
executant programes de Promoció de la salut i de prevenció de malalties i lesions. D’altra banda,
el seu àmbit d’actuació s’estén fins al món laboral i escolar, entre d’altres, aportant els seus
coneixements per millorar la qualitat de vida dels diversos grups de població. 
L’assignatura de Salut Pública té com a objectius que l’estudiant sigui capaç de: 
Comprendre la salut com un concepte ampli i la seva implicació en l’atenció terapèutica. 
Comprendre la Salut Pública i les seves accions dirigides a la salut de la població 
Definir el Sistema Sanitari Espanyol i la seva organització, i compari amb altres models 
Relacionar els factors i els problemes de l’entorn amb el procés salut malaltia i l’atenció
terapèutica. 
Reconèixer les utilitats de l’epidemiologia, la demografia i la microbiologia en Salut Pública. 
Identificar les accions preventives adequades als problemes de salut. 
Conèixer els aspectes jurídics generals relacionats amb l’atenció sanitària 
COMPETÈNCIES GENÈRIQUES
Capacitat d’anàlisi i síntesi 
Coneixement bàsic general 
Donar els fonaments en el coneixement bàsic de la professió 
Comunicació oral i escrita en la pròpia llengua nativa 
Resolució de problemes 
Treball en equip 
Capacitat per aprendre 
Habilitat per treballar amb autonomia 
CONTINGUTS:
Mòdul: 
39GUIA DE L’ESTUDIANT 2009-2010
1.  Salut i els seus determinants. 
1.  Salut i malaltia. Concepte i definicions 
2.  Determinants de salut. 
3.  Estil de vida i biologia humana. 
2.  Organització i legislació sanitària 
3.  Atenció de salut. Nivells d’atenció sanitària 
1.  Concepte de Salut Pública i Comunitària. 
2.  Atenció Primària de Salut: filosofia i fonaments. 
3.  Sistema Sanitari i Models. 
4.  Sistema sanitari espanyol i Llei General de Sanitat. 
5.  Sistema sanitari català i Llei d’Ordenació Sanitària. 
6.  O.M.S i altres organismes internacionals. 
7.  Plans de salut . Pla de Salut de Catalunya. 
4.  El Medi ambient i la Salut 
1.  Ecologia humana i salut. 
2.  Coneixement dels factors del medi ambient i la seva influència en la salut de la població:
l’atmosfera, l’aigua, el sòl, i els seus contaminants. 
3.  Contaminació per residus sòlids (gestió dels residus sanitaris). Contaminació física: per
radiacions, per soroll. 
4.  Coneixement del medi ambient natural biològic: Nocions de microbiologia bàsica. 
5.  Estudi de les poblacions i els seus problemes de salut: Demografia, epidemiologia. Prevenció. 
1.  Conceptes demogràfics bàsics. 
2.  Estructura de la població. 
3.  Dinàmica de la població. 
4.  Tendències demogràfiques. 
5.  Conceptes i models epidemiològics. 
6.  Estudis epidemiològics i mesures. 
7.  Bases generals de la prevenció. Fonaments d’Immunologia i les seves aplicacions. 
6.  Aspectes Jurídics relacionats amb la professió sanitària 
1.  La relació jurídica amb l’usuari. 
2.  Norma jurídica: concepte, vigència i publicitat 
3.  El dret civil: la persona humana 
4.  El dret penal: concepte general. Delictes sobre responsabilitat 
5.  Llei d’Ordenació de les Professions Sanitàries (LOPS) 
AVALUACIÓ:
Avaluació continuada: 30% de la nota final de l’assignatura. 
Examen final: 70% de la nota final de l’assignatura 
BIBLIOGRAFIA:
Ashton, J; Seymour, H. (1990) La nueva Salud Pública. Barcelona: Masson 
Ahlbom, A.; Nonell, S. (1987) Fundamentos de Epidemiología. Madrid: Siglo XX. 
Fernàndez, E. (1998) Internet y Salud Pública. Rev. Gaceta Sanitaria 1998; 12:176-181 
Frías Osuna, A. (2000) Salud Pública y educación para la salud. Barcelona: Masson. 
Generalitat de Catalunya. (1990). Llei d’Ordenació Sanitària de Catalunya. Barcelona:
40GUIA DE L’ESTUDIANT 2009-2010
Departament de Sanitat i Seguretat Social. 
Hernández Aguado, Ildefonso (2005) Manual de epidemiología y salud pública para
licenciaturas y diplomatura en ciencias de la salud. Madrid [et al.] Médica Panamericana cop. 
Jenicek, M.; Cléroux R. (1990) Epidemiología. Principios Técnicos. Aplicaciones. Barcelona:
Salvat. 
Jimenez Orantes, M. (1993) Legislación / Derecho sanitario. Introducción al derecho.
Barcelona: Jims. 
Ley General de Sanidad BOE núm,102 pàg. 15215 29/4/86) 
Martín Zurro, A.; Cano, J.F. (1999) Atención Primaria: conceptos, organización y práctica 
clínica. 4a ed. Madrid: Hancourt-Brace 
Piedrola Gil, et. al. (1991) Medicina Preventiva y Salud Pública. 9a ed. Barcelona:
Masson-Salvat. 
Enllaços
http://www.msc.es 
http://www.gencat/salut 
41GUIA DE L’ESTUDIANT 2009-2010