Percepció de dificultat i esforç en la mobilització de persones dependents, en el seu entorn domiciliari, per part dels seus cuidadors, abans i després de la utilització de llençols lliscants

Abstract

Les persones amb dependència necessiten ajuda en la mobilització al llit, que suposa un esforç per a la persona cuidadora. La percepció de dificultat en dur a terme aquestes tasques pot afectar negativament la qualitat de vida de les persones cuidadores i també la de les persones dependents. L’objectiu d’aquest estudi va ser investigar si la utilització de superfícies de reducció de la fricció (tipus llençols lliscants) redueix la dificultat percebuda per les persones cuidadores i les persones dependents en la mobilització al llit. Mètodes: es va dur a terme un estudi quasi experimental a domicili en una mostra seleccionada a conveniència de 12 persones amb dependència i els seus cuidadors en diverses localitats. Es va avaluar la percepció de dificultat en la mobilització per part dels cuidadors i les persones dependents abans i després d’una intervenció formativa simultània a la utilització de llençols lliscants. Resultats: el perfil del cuidador és el d’una dona de mitjana edat amb una relació filial amb la persona dependent i sense formació específica en mètodes de mobilització de persones dependents. El perfil de la persona dependent és el d’una dona major de 80 anys amb una gran dependència que necessita ajuda de la persona que la cuida en les maniobres de redreçament i trasllat al llit. En una escala de percepció de la dificultat de 0 a 10, les mitjanes de les puntuacions observades en els cuidadors abans de la intervenció van ser de 6,9 (DE: 3,1) en el redreçament cap amunt i de 7,1 (DE: 3,1) en el trasllat lateral; després de la intervenció van ser d’1,25 (DE: 1,8) en el redreçament cap amunt i d’1,45 (DE: 1,6) en la mobilització lateral. En la mateixa escala, les mitjanes de les puntuacions observades en les persones dependents abans de la intervenció van ser de 8,6 (DE: 2,3) en el redreçament cap amunt i de 8,6 (DE: 2,3) en el trasllat cap als costats, i després de la intervenció van ser de 2 (DE: 2,6) en els redreçaments cap amunt i de 2 (DE: 2,6) en els trasllats cap als costats. Comparant les puntuacions d’abans i després de la intervenció, observem que la dificultat percebuda per part dels cuidadors de les persones dependents va disminuir de manera significativa (p < 0,001); en les persones dependents també va disminuir, però la disminució no va arribar a ser significativa (p = 0,057). Conclusions: els resultats observats mostren que la utilització de llençols lliscants millora la qualitat de vida dels cuidadors, mesurada per la percepció de la dificultat en les maniobres de mobilització al llit. Així mateix, la seva utilització pot contribuir a un millor envelliment actiu. Caldria fer estudis que permetin quantificar l’esforç físic necessari i el cost-benefici que suposa la utilització d’aquests dispositius.

Dependent people need help in repositioning in bed, which represents an effort by the caregiver. The perceived difficulty in performing these tasks can negatively affect the caregiver's quality of life and also the dependent's. The aim of this research is to investigate whether the use of surfaces to reduce friction (slide sheets) reduces the difficulty perceived by caregivers and dependents, with reference to repositioning in bed. Methods: An almost experimental research was carried out at home, taking a conveniently selected sample of 12 dependent people from different towns. The difficulty perceived by caregivers and dependents in terms of handling was evaluated before and after a training intervention concurrent with the use of sliding sheets. Results: The profile of the caregiver corresponds to a middle-aged woman with a filial relationship with the dependent person, without specific training about methods of handling dependent people. The profile of the dependent person corresponds to a woman more than 80 years old with a dependence based on the need for help in repositioning up and to the bed, by the caregiver. In a scale of perceived difficulty of 0 to 10, average scores of caregivers observed before the intervention were: 6.9 (SD: 3.1) at repositioning up and 7.1 (SD: 3.1) at repositioning across. After the intervention, they were 1.25 (SD: 1.8) at repositioning up and 1.45 (SD: 1.6) at repositioning across. Keeping the same scale, average scores of dependents observed before the intervention were: 8.6 (SD: 2.3) at repositioning up and 8.6 (SD: 2.3) at repositioning across, and after the intervention they were 2 (SD: 2.6) at repositioning up and 2 (SD: 2.6) at repositioning across. Comparing the scores before/after the intervention, the difficulty perceived by caregivers decreased significantly (p <0.001). The dependent's also decreased but did not become significant (p = 0.057). Conclusions: The observed results show that the use of slide sheets improves the quality of life of caregivers measured by the perception of difficulty of maneuvers to reposition in bed. However, its use can contribute to a better active aging. It would be necessary to carry out a research to quantify the physical effort required and the cost / benefit of their use.