L'Educació assistencial i social a Vic

Abstract

A partir de les fonts documentals de la “Casa Misericòrdia” i de “Casa Caritat” de Vic i també del testimoni de persones que hi havien viscut o hi havien treballat o les coneixien de prop, s’ha volgut explicar el naixement, evolució i decadència de les dues institucions centenàries que van realitzar, gairebé sempre amb pocs mitjans però amb notable dedicació, una tasca ingent en favor dels més desfavorits i que van deixar d’existir a principis dels anys setanta. Casa Caritat atenia persones necessitades d’ambdós sexes, encara que en dues instal•lacions diferents, com l’antic convent dels Trinitaris per al sexe femení i l’antic convent de Sant Domènec, per al masculí. La Misericòrdia va acollir durant poc més de dos-cents cinquanta anys nenes, noies, dones i velles pobres i desemparades. La raresa d’aquesta institució estava en el règim d’autogestió, sense la intervenció de cap ordre religiosa, com era costum en aquells temps.

El tancament de les dues institucions va donar lloc a un nou model assistencial i educatiu per als menors, promogut pel bisbe de Vic Ramon Masnou i per Joan Riera, els impulsors de la Llar Juvenil. Es tractava d’un recurs modern i d’inspiració cristiana, ubicat en una casa de nova construcció i sota un reglament molt més humanitzat i amb menys pes de les pràctiques religioses.

La conflictivitat dels nens i nenes, a mesura que creixien, i amb les necessitats d’uns altres temps, a més d’assumpció de les competències de menors per part de la Generalitat el 1981, van propiciar la creació per part de la Generalitat i de l’Ajuntament de Vic de Casa Moreta, amb un projecte totalment laic i portat per professionals que després es convertiria en el Centre Residencial Osona i també va suposar el naixement d’una altra entitat, la Llar Terricabras.

La recerca, doncs, pretén posar les bases per a futures anàlisis aprofundides sobre l’atenció als menors a la ciutat de Vic, al llarg del temps.

From the documental sources of the Casa Misericòrdia i de Casa Caritat and also of the witness of persons that had lived there or had worked or knew them closely, it has always been wanted to explain the birth, evolution and decadence of the two centennial institutions that they carried out, almost with few means but with remarkable dedication, a huge task in favor of the more deprived and that stopped existing at the beginning of the years seventy.

Casa Caritat served to persons needed of both sexes, although in two different facilities, like the ancient “Convent dels Trinitaris” for the feminine sex and the ancient “Convent de Sant Domènec”, for the masculine one. Casa Misericòrdia accommodated during two hundred and fifty years, little girls, girls, women and poor and helpless old women. The oddity of this institution was in the regime of self-management, without the religious intervention of any order, how it was a habit in those times.

The closing of both institutions caused a new welfare and educational model for the minors, promoted by the bishop of Vic Ramon Masnou and for Joan Riera, the instigators of the “Llar Juvenil”. A lot of more humanized and with less weight of the religious practices was treated of a resource modern and of Christian inspiration, placed in a house of new construction and under some regulations.

The confliction of the children and girls, as they grew, and with the needs of other times, besides assumption of the competences of minors on the part of the Generalitat 1981, they propitiated the creation on the part of the Generalitat and of the Town Council of Vic de “Casa Moreta”, with a project totally lay and brought by professionals that afterwards it would be converted in the “Centre Residencial Osona” and also supposed the birth of another entity, “Casa Terricabras”.

The research, then, intends to make the bases for future analyses deepened about the attention to the minors in the city of Vic, along the time.