Le bon vin d’Orleans, le punays lac de Sorbone et la mode de Bretaigne: sociocentrisme lúdic i ambivalència als blasons populars del Pantagruel de Rabelais, amb mostres de versions en diferents llengües

Abstract

En aquest article es presenta una selecció d’un corpus extret del Pantagruel, en el qual els personatges de Rabelais ataquen o afalaguen, grotescament i hiperbòlica, en el més pur estil pantagruèlic, les altres nacions o viles. Per a aquests epítets ètnics, Rabelais reutilitza el blasó popular (blason populaire), en una fusió total de la lloança i la injúria. En el nostre treball comprovarem si la visió sociocèntrica que el blasonador aplica al blasonat, així com el propòsit lúdic, han aconseguit ser traslladats a les versions catalana (Miquel-Àngel Sánchez Férriz, 1985), espanyola (Alicia Yllera, 2003), italiana (Mario Bonfantini, 1953) i anglesa (Burton Raffel, 1991).

This article features a corpus-based selection taken from Pantagruel, in which Rabelaisian characters attack or praise—in finest Pantagruelian style: grotesquely and hyperbolically—other nations or towns. In these ethnic epithets, Rabelais returns to the genre of the blason populaire, concocting a thorough blend of flattery and injury. In this study we shall attempt to determine whether the sociocentric perspective with which the blasonneur depicts the blasonné, with all its mischievousness, is transferred intact into the versions in Catalan (Miquel-Àngel Sánchez Férriz, 1985), Spanish (Alicia Yllera, 2003), Italian (Mario Buonfantini, 1953) and English (Burton Raffel, 1991).