Adaptació d’un contingut audiovisual per a audiències infantils amb Trastorn de l’Espectre Autista

Abstract

A través de la manera com les persones afectades de Trastorn de l’Espectre Autista comprenen el seu entorn, podem observar quines mancances tenen a nivell comunicatiu, relacional, o bé imaginatiu. A causa d’aquestes barreres per relacionar-se amb el medi, diverses en cada cas, es pot observar que és un espectre molt variat, amb diferents manifestacions. No obstant, hi ha trets molt comuns entre els seus afectats, com per exemple, la falta de comunicació amb l’exterior. Amb la voluntat d’ajudar i d’optimitzar la comunicació d’aquest col·lectiu envers el seu entorn més proper, neix la idea de crear una eina a partir de la qual els infants autistes aprenguin a entendre la televisió. Mitjançant el desglossament teòric dels processos comunicatius rellevants en el camp de la digitalització, es vol fusionar un llenguatge propositiu (fet a partir dels pictogrames de l’ARASAAC) amb un contingut televisiu de projecció internacional, com seria Pocoyó. A partir d’aquest plantejament teòric, es vol crear, a mode de demostració, un sistema de subtítols que faciliti als nens l’accés a continguts audiovisuals. L’ús d’aquest sistema augmentatiu, ha de permetre als infants, de manera progressiva, comprendre la televisió sense referenciar el context. L’ús de les noves tecnologies i de les narratives transmèdia fomenta la creació d’un univers narratiu paral·lel. Aquest gira al voltant de la fusió entre la utilització de finestres digitals, les característiques de l’autisme i el propi codi propositiu. El resultat de l’estudi és l’adaptació d’un fragment audiovisual i una aplicació on es pot consultar i jugar amb els continguts de la sèrie. D’aquesta manera, s’aconsegueix crear un contingut didàctic totalment transmèdia.

Through the way that those affected by the Autism Spectrum Disorder (ASD) understand their environment, one could perceive which shortcomings they bear at a communication, relational or imaginative level. Because of their problems interacting with the environment, which are different in each case, we can conclude that this condition has a wide spectrum of manifestations. Nevertheless, there are very common features among the affected, for instance, all of them lack in communication with the outside. Aiming to help and facilitate the communication of this group towards its immediate surroundings, we propose the idea of creating a tool to help autistic children learn to understand television contents. Through the breakdown of the theory on the relevant communication processes to the field of digitalization, our goal is to merge a propositional language (made using the pictographs of ARASAAC) with an international television content, such as Pocoyo. Using this theoretical approach as a starting point, the aim is to elaborate a prototype for a caption system that will ease children the access to audiovisual content. The use of this augmentative system must allow children to progressively understand television, without making reference to the context. Using new technologies and transmedia storytelling, infants can be immersed in a parallel narrative universe. This revolves around the use of digital windows, together with autism characteristics and the propositional language itself. This study will result in the adaptation of an audiovisual fragment to autistic children and in the creation of an application which will enable the target viewers to check and play with the contents of a series. Thus, creating we have devised a fully-transmedia educational content.