Llegint Cinema. Anàlisi de la representació de la malaltia mental en el setè art

Abstract

El present treball és un estudi sobre l'estigma social en la malaltia mental i la representació d'aquest al cinema. Aquesta anàlisi s'ha portat a terme a partir de dues línies de treball. Per una banda amb l'anàlisi interpretativa de dotze pel·lícules utilitzant els indicadors de 'perillositat'; 'incapacitat per a la vida'; 'incurabilitat'; 'pèrdua de rols socials'; 'por al rebuig i/o por a les relacions socials'; i per l'altra banda a partir d'un grup de discussió, en el qual s'han visionat fragments de cinc pel·lícules amb set estudiants del Grau d'Educació Social de la Universitat de Vic. Dels resultats obtinguts es desprèn que la pel·lícula és un mitjà de comunicació mitjançant el qual els estereotips són usats en favor de l'espectacle, estigmatitzant així les persones diagnosticades de malaltia mental. Aquest és un dels motius que fan valorar el cinema com un recurs educatiu a considerar tant en la formació d'educadors i educadores socials com en els projectes d'intervenció socioeducativa.

This work is an study on social stigma in mental disease and its representation in the cinematographic productions. This analysis has been done through two big work ways. The first one is an interpretative analyse using the analyse items of 'dangerous', 'incapacity for the life', 'incurability', 'loss of social roles', fear to the refusal and/or to the social relations; the second way is done with a discussion group. In that session, seven students of Social Education of the Universitat de Vic watched several frames of five films and talked about them. The results show that a film is a media which use the stereotypes in order to achieve the show, and this fact increase the social stigma of people who have a mental disease diagnostic. In fact, this is one of the reasons we think the cinema is a very valuable educational resource in teaching university educators and in socio educational projects too.