Efectes de 8 setmanes d'entrenament pliomètric i d'arrossegaments en el rendiment de salt vertical i esprint

Abstract

En aquest estudi s’han analitzat els efectes d’un entrenament pliomètric i d’un entrenament amb arrossegaments de trineu realitzat durant 8 setmanes sobre el rendiment en proves de potència de salt vertical (SJ i CMJ) i en la velocitat d’acceleració mesurada en un esprint de 30 metres (temps parcial a 10m). L’estudi ha inclòs dos grups experimentals que van realitzar un dels dos tipus d’entrenament, i un grup de control. Van participar 30 jugadors amateurs de futbol del club Fundació Esportiva UE Tona, dels quals 4 van quedar fora de l’estudi durant el període d’entrenament degut a lesions produïdes durant el transcurs d’aquest, per tant, la mostra final va ser de 26 jugadors amb una mitjana d’edat de 21,38 ± 2,53 anys, una alçada mitjana de 177,22 ± 6,19 cm i una mitjana de pes corporal de 78,78 ± 12,13 kg. El programa d’entrenament va incloure dos dies d’entrenament pliomètric i dos dies d’entrenament amb arrossegament de trineu pels grups de pliometria i arrossegaments respectivament, que es van realitzar durant 8 setmanes consecutives amb una càrrega diferent entre les primeres 4 setmanes i les 4 últimes. Abans de fer els entrenaments es va realitzar un pre-test amb plataforma de contactes per mesurar la potència de salt en Squat Jump (SJ) i Counter Movement Jump (CMJ) amb plataforma de contactes CHRONOJUMP Boscosystem® i un esprint de 30 metres mesurat amb les fotocèl·lules WITTY (Wireless Training Timer) de MICROGATE. Un cop acabat el període d’entrenament es van realitzar els post-tests amb els mateixos aparells. En els resultats podem veure, a través de l’anàlisi descriptiu i de les mitjanes de les diferents variables com hi ha una millora de rendiment en les proves de salt vertical (SJ i CMJ) en els 3 grups d’estudi. Pel que fa a les proves d’esprint, a la prova de 10 metres es veuen millores en el grup de control i en el grup de pliometria; i en l’esprint de 30 metres només millora el grup de control. Tot i observar aquestes millores en el rendiment a partir de les mitjanes obtingudes, l’anàlisi estadística realitzat a partir d’una prova ANOVA no mostra diferències significatives entre els diferents grups entre pre-test i post-test.