Fer visible la col·laboració : les relacions entre infants de 0 a 6 anys

Abstract

La literatura científica que explica les interaccions que els infants estableixen entre ells sol anar enfocada a un sol aspecte d’aquesta relació. En alguns casos, per explicar els vincles que creen, es destaca la imitació, en d’altres el conflicte o també en alguns el tipus d’associació segons el joc que realitzen. En aquest text s’exposen els diferents factors que influeixen en les afiliacions infantils, i es proposen unes categories d’interacció que s’han pogut recollir a través d’observacions en grups d’infants en context d’escola bressol i de parvulari. S’ha observat que qualsevol forma de relació comença amb l’interès per l’altre expressat de múltiples formes com la mirada, el contacte, l’ajuda, etc. i que la receptivitat dels propis infants cap als companys iguals genera sinergies de caràcter empàtic. En conseqüència l’associació, el consol i la col·laboració, per exemple són situacions habituals entre els infants. També són presents els moments conflictius entre ells però en cap cas són els més freqüents. En aquest sentit, expliquem com dins el món educatiu, aquestes col·laboracions han de ser tingudes en compte a l’hora de pensar i dissenyar els contextos de desenvolupament perquè són indiscutiblement font de diferents tipus d’aprenentatge. No ens referim només a la socialització entesa com l’aprenentatge “d’estar junts” sinó a les implicacions cognitives d’aquestes afiliacions infantils: la resolució de conflictes cognitius, l’assoliment d’objectius, la realització de reptes en tots els àmbits facilita, ja des dels primers mesos, una mirada positiva i una implicació amb els companys que pot portar a relacions de caire cooperatiu. En el context montessorià, titllat d’individualista en moltes ocasions, aquestes relacions han de ser plantejades segons els principi de “seguir a l’infant” exposat insistentment per la Dra. Montessori.

The scientific literature that explains the interactions that children establish between them usually only focuses on one aspect of this relationship. In some cases, in order to explain the links that children create, imitation is brought forward, but in other cases conflicts or some types of associations that depend on the games the children play are pointed out. This text outlines the different factors that influence the children's associations, and proposes some interaction categories that have been collected through observations carried out with groups of children in nursery school and kindergarten. It has been observed that any form of relationship begins with the interest for the others expressed through the eyes, through the personal contact, through somebody’s help, etc. and that the responsiveness of the children towards their fellow children generate synergies of empathetic nature. Therefore association, comfort and collaboration are common among children. Conflicts and aggressive moments between them are also present, but, in no case, they are the most frequent. This dissertation addresses how, in the world of education, such co-operation should be taken into account when designing and developing developmental contexts because they are undoubtedly a source of different forms of learning. We do not mean just learning socialization understood as "being together". We refer to the cognitive implications that these affiliations have for children: solving cognitive, psychomotor, social and emotional conflicts, achieving goals and challenges in all areas from the first moths creates a positive outlook and engagement with peers which can lead to cooperative relationships. In the Montessori context, in many cases labeled as an individualistic one, these relationships should be planned according to the principle of "follow the child" repeatedly exposed by Dr. Montessori.