DSpace Repository

Efectivitat de l’ús de superfícies inestables i d’un programa d’activitat física a les aules universitàries per a la millora de la postura corporal sedent dels estudiants universitaris

Show simple item record

dc.contributor Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya. Facultat d'Educació, Traducció i Ciències Humanes
dc.contributor.author Garcia Nebot, Pilar
dc.date.accessioned 2017-01-10T17:33:40Z
dc.date.available 2017-01-10T17:33:40Z
dc.date.created 2016-05-12
dc.date.issued 2016-05-12
dc.identifier.uri http://hdl.handle.net/10854/4760
dc.description Curs 2015-2016 es
dc.description.abstract Resum Introducció: Actualment un 20,2% de la població catalana d’edats compreses entre 15 i 44 anys pateix lesions múscul-esquelètiques relacionades amb la columna. Aquestes lesions poden ser donades pel manteniment d’una mala postura durant moltes hores, i entre aquestes postures trobem la postura en sedestació, postura prevalent en estudiants universitaris. Objectiu: L’objectiu principal d’aquest estudi és analitzar l’impacte d’un programa d’activitat física i l’ús de superfícies inestables a les aules universitàries per a millorar la postura corporal en sedestació dels estudiants universitaris. Metodologia: Es tracta d’un estudi quasi experimental ja que s’aplica un programa d’activitat física curt (10-15 minuts) entre classes i s’utilitzen les superfícies inestables (coixí d’aire) durant aquestes. La mostra és de 6 subjectes universitaris (21,5 anys±1.54). S’han determinat dos grups d’intervenció diferenciats. El primer grup experimental (Grup 1) (n=3) realitza la intervenció amb l’ús de les superfícies inestables (coixí d’aire) durant les classes. En canvi l’altra grup experimental (Grup 2) (n=3) realitza els exercicis d’activitat física entre les classes i l’ús del coixí d’aire durant les classes. La intervenció té una durada de 3 setmanes. Les variables dependents de la postura sedent han estat mesurades abans, durant i després de la intervenció, mitjançant una fitxa d’observació que ha estat omplerta a través de la observació directa. Resultats: Es veuen millores de la postura sedent sobretot durant la intervenció i amb la utilització del coixí, no obstant aquestes millores a l’acabar el programa es redueixen un altre cop. La variable més important (posició de la columna erecta) ha estat la única que ha obtingut diferències significatives en el Grup 1, ja que s’ha obtingut un percentatge de millora d’un 73,33% durant la intervenció en la variable de la posició de la columna (erecta). Conclusions: La postura sedent ha millorat durant la intervenció amb el coixí d’aire, ja que es veuen millores en totes les variables estudiades. No obstant, aquestes millores al finalitzar el programa disminueixen i no són tan elevades com durant el programa. Fins i tot en una variable (rotació del tronc a l’escriure) la postura d’ambdós grups empitjora. Els participants valoren més positivament l’ús de superfícies inestables que el programa d’activitat física entre classes. es
dc.description.abstract Abstract Introduction: Currently, 20.2% of Catalan people aged between 15 and 44 years suffer from musculoskeletal spine-related injuries. These injuries may be caused by maintaining a poor posture for hours, and among these postures we find the sitting posture, prevalent stance in graduate students. Aim: The main aim of this study is to analyse the outcomes of a physical activity programme and the usage of unstable surfaces in college classrooms in order to improve students’ body posture while sitting. Methodology: This is a half-experimental study for a short physical education programme that is applied (10-15 minutes) between lessons and unstable surfaces (air cushion) are used during lessons. The experiment is with 6 graduate individuals (aged 21,5±1.54). Two intervention groups have been differentiated. An experimental group (Group 1) (n=3) carries out the intervention with the usage of unstable surfaces (air cushion) between lessons. The other experimental group (Group 2) (n=3) carries the exercises out between lessons and also uses the air cushion during them. The procedure lasts three weeks, and the variables have been analysed before, during and after the intervention using an observation sheet which has been completed through direct observation. Results: Improvement in sitting position posture of individuals can be appreciated mostly during intervention and when the cushion was being used, however, this improvement reduces once the programme is finished. The most important variable (upright position of the spine) is the only one that has significant difference in Group 1. The percentage of improvement has been of 73.33% in the spine position (erect) variable. Conclusions: The sitting position has improved during the intervention with the air cushion, for improvements in all studied variables can be appreciated. However, these improvements decrease once the tests are finished and are not as significant as during the programme. Even in one variable (trunk rotation when writing) the posture of both groups worsened. Participants assess and value more positively the use of unstable surfaces rather than the physical activity programme between lessons. es
dc.format application/pdf
dc.format.extent 74 p. es
dc.language.iso cat es
dc.rights Aquest document està subjecte a aquesta llicència Creative Commons es
dc.subject.other Lesions corporals es
dc.title Efectivitat de l’ús de superfícies inestables i d’un programa d’activitat física a les aules universitàries per a la millora de la postura corporal sedent dels estudiants universitaris es
dc.type info:eu-repo/semantics/bachelorThesis es
dc.rights.accesRights info:eu-repo/semantics/openAccess es

Files in this item

Show simple item record

Search RIUVic


Advanced Search

Browse

Statistics