DSpace Repository

Impacte d'un programa d'activitat física basat en la funcionalitat i la forma física de persones amb tetraparèsia

Show simple item record

dc.contributor Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya. Facultat d'Educació, Traducció i Ciències Humanes
dc.contributor.author Codina i Nadal, Anna
dc.date.accessioned 2017-09-14T15:05:04Z
dc.date.available 2017-09-14T15:05:04Z
dc.date.created 2017-05
dc.date.issued 2017-05
dc.identifier.uri http://hdl.handle.net/10854/5100
dc.description Curs 2016-2017 es
dc.description.abstract Introducció. Les persones amb tetraparèsia tenen dificultats realitzant les activitats a la vida diària (AVD) un cop finalitzen la rehabilitació hospitalària. Realitzar un programa d’activitat física pot ajudar a reduir aquestes dificultats i millorar la seva independència funcional. Objectiu. Conèixer les facilitats i barreres que tenen les persones amb tetraparèsia un cop obtenen l’alta hospitalària per tal de poder portar a terme un programa d’activitat física i avaluar l’impacte d’aquest per tal de mantenir la funcionalitat en les AVD i la forma física. Metodologia. Estudi de Cas amb l’aplicació d’un programa d’activitat física de 3 setmanes per millorar la funcionalitat de les AVD i la forma física. La metodologia és mixta. El mètode qualitatiu, s’utilitza l’entrevista per conèixer les barreres i facilitats en l’activitat física, per tal de poder dissenyar un programa per a persones amb tetraparèsia. Per altre banda, el mètode quantitatiu valora l’estat funcional de la pacient (IB), el nivell d’activitat física (IPAQ) i la condició física (SFT). Ambdues modalitats han estat mesurades abans i després de la intervenció. Resultats. Les principals barreres que afecten a aquestes persones són els costos econòmics, les barreres arquitectòniques, la difusió i el coneixement sobre la pràctica d’activitat física per a persones amb tetraparèsia. La funcionalitat de la pacient no varia des de l’inici del programa fins al final. Els nivells d’activitat física s’incrementen a nivell metabòlic (n=+693MET-min/setmana). Pel que fa al SFT, s’obtenen millores de resistència muscular de les extremitats inferiors (n=+4), resistència muscular a les extremitats superior (n=-1), flexibilitat al tren inferior (n=+5 i n=+7), flexibilitat tren superior (n=+4 i n=-1cm), agilitat i equilibri (n=+2) i resistència aeròbica (n=+1). Conclusions. L’estudi qualitatiu, respecte a la hipòtesi que ens plantejàvem, hem aconseguit conèixer les diferents barreres i facilitats que tenen les persones amb tetraparèsia un cop finalitzen el període hospitalari sobre la funcionalitat en les AVD. Amb l’estudi qualitatiu hem pogut observar que la pacient no ha aconseguit una millora en la funcionalitat de les AVD, però si que ha aconseguit un augment dels nivells l’activitat i condició física. Per aquesta raó seria molt interessant, basant-nos amb aquest estudi, continuar investigant per tal de desenvolupar programes d’activitat física per a pacients amb tetraparèsia. es
dc.description.abstract Introduction. People with tetraparesis have difficulty in performing activities of daily living (ADL) after completing the hospital rehabilitation. By doing a physical activity program can help patients to reduce these difficulties and improve their functional independence. Goal. To learn the facilities and barriers that people with tetraparesis have once they obtain the hospital discharge in order to carry out a physical activity program and assess the impact of this so as to maintain the functionality in ADL and in fitness. Methodology. Case Study with implementing a physical activity program during 3 weeks to improve the functionality of the ADL and fitness. The methodology is mixed. In the qualitative method, the interview is used to know the barriers and facilities in physical activity in order to design a program for people with tetraparesis. Otherwise, the quantitative method takes into account the functional status of the patient (IB), the level of physical activity (IPAQ) and the physical condition (SFT). Both of modalities have been measured before and after the intervention. Results. The main barriers that people with tetraparesis found are economic costs, architectural barriers and to leak out and to make people know about physical activity for people with tetraparesis. The functionality of the patient does not vary from the start of the program until the end. The physical activity levels are increased in metabolic level (n = + 693MET-min / week). In regards to the SFT, muscular endurance improvements are obtained in the lower limbs (n = + 4) muscle strength in upper limbs (n = -1), flexibility in the lower limbs (n = 5 and n = + + 7), flexibility in the upper limbs (n = 4 + n = -1cm), agility and balance (n = + 2) and aerobic endurance (n = + 1). Conclusions. In the qualitative study, in regards to the hypothesis that we asked ourselves, we managed to learn the different barriers and facilities that people with tetraparesis have once the hospilitarity period about the functionality in ADL has finished. And in the qualitative study, we have been able to observe that there has not been an improvement in the functionality of the patient, but her activity levels and fitness have made an increase. For this reason, it would be very interesting, basing ourselves on this study, to continue investigating in order to develop physical activity programs for patients with tetraparesis. es
dc.format application/pdf
dc.format.extent 114 p. es
dc.language.iso cat es
dc.rights Tots els drets reservats es
dc.subject.other Malalties neuromusculars es
dc.subject.other Exercici es
dc.title Impacte d'un programa d'activitat física basat en la funcionalitat i la forma física de persones amb tetraparèsia es
dc.type info:eu-repo/semantics/bachelorThesis es
dc.rights.accesRights info:eu-repo/semantics/openAccess es

Files in this item

Show simple item record

Search RIUVic


Advanced Search

Browse

Statistics