Valoració de l'impacte en la rematada de cap sobre les funcions executives del lòbul frontal, en la pràctica del futbol femení

Abstract

L’objectiu de l’estudi és valorar les funcions executives (FE) i el lòbul frontal, en relació amb les alteracions que es poden produir després de rebre impactes repetits amb una pilota de futbol en aquest lòbul. Es va realitzar un estudi en dues fases, la primera, observacional de disseny transversal i posteriorment un estudi d’intervenció. La intervenció va consistir en realitzar 6 remats de cap consecutius. Posteriorment és van avaluar les FE mitjançant el Test Stroop. La mostra estudiada estava composta per 12 jugadores de futbol femení amb una mitjana d’edat de 25,3±6,5 anys (rang 17-40 anys). La mitjana pes era de 56,21±7. Els anys jugats a futbol federat era una mitjana de 6,50±2,35 anys (rang 4-11 anys) i amb les hores de pràctica actuals (rang 7-10 hores). Els resultats mostren que rebre impactes consecutius amb una pilota de futbol en el lòbul frontal, tal com es realitza en la pràctica de futbol de manera voluntària, provoca alteracions negatives en les funcions executives. Quan l’escorça prefrontal a través de les funcions executives, ha de modificar la resposta automatitzada en realitzar el test Stroop després de rebre els impactes, la qualitat de la resposta empitjora, cometent més errors en el post-test. Així, el component d’inhibició de les FE que participa en la planificació de la resposta també es mostra afectat, tenint en compte que el post-test amb l’efecte encès mostra diferències estadísticament significatives (p=0,015). També, podria ser que l’escorça cingulada anterior (ECA) que participa en el procés d’inhibició fos alterada, per tant, la jugadora no detectaria la interferència, cometent així més errors. Pel que fa la velocitat mitjana de resposta enregistrada en la fase del post-test amb l’efecte Stroop apagat, la primera és la més elevada i després les velocitats van disminuint, tenint en compte que hi ha una diferència significativa amb la segona fase (P=0,018). Això, reforça el que s’ha mencionat anteriorment que davant una resposta nova les FE tenen més dificultats en planificar-la, provocant aquest alentiment inicial. Ara bé, la resposta automatitzada no es mostra alterada, ja que les velocitats de les respostes no mostren diferències significatives en cap condició del pre-test i post-test. El nombre d’errors comesos en la resposta del test mostren una correlació positiva amb la velocitat de la pilota (km/h). Quan més alta és aquesta, més augmenten el nombre d’errors.

The object of this study is to assess the executive functions (EF) and the frontal lobe, in relation to the alterations that can be generated after receiving repeated impacts with a football in the frontal lobe. We divided this study in two phases: the transversal design observational phase, and an intervention study phase, which consisted in practicing 6 consecutive headers. Afterwards we evaluated the EF with the Test Stroop. The studied sample was formed by 12 female soccer players with a median age of 25,3±6,5 years (17-40 age group). The median weight was 56,21±7. The years they had played federate soccer was around 6,50±2,35 years (4-11 age group) and with the current hours of practice (7-10 range hours). The results show that receiving consecutive impacts with a football in the frontal lobe, a practice that is done in a voluntary way in soccer, causes negative alterations in the executive functions. When the prefrontal cortex, through the executive functions, has to modify the automated answer in carrying out the test Stroop after receiving the impacts, the quality of the answer deteriorates, making more errors in the post-test. This way, the inhibition component of the EF that participates in the planification of the answer is affected as well, considering that the post-test with the ignition effect shows statistically significant differences (p=0,015). Also, in a case of an altered anterior cingulate cortex (ACC) participating in the inhibition process, the player would not detect the interference, making more errors this way. The median speed of the registered response in the post test phase with the Stroop effect switched off, shows that the first one is the most elevated one and after that the speed decreases, considering there is a significative difference with the second phase (P=0,018). This strengthens what has been previously mentioned, that in front of a new response the EF has more difficulties in planning it, causing this initial slowing down. The automated response does not show alterations signs, since the responses' speed do not show significative differences in any conditions during the pre and post-test. The number of errors made in the response of the test show a positive correlation with the ball speed (km/h). The higher this one is, the bigger are the number of errors.