Estudi de la regeneració de l'efluent de dues EDAR mitjançant la seva caracterització

Abstract

L’aigua és un recurs limitat. Només un 3% de l’aigua del planeta és dolça, i d’aquesta només un 0,3% és superficial, la més accessible pel consum humà. Factors com l’augment de la població, la desigualtat en la distribució, la salinització dels aqüífers, com la contaminació per l’ús de pesticides en l’agricultura o per productes tòxics en la indústria, fa que sigui necessària una gestió adequada de l’aigua com a recurs. És per aquest motiu que resulta essencial un control en el seu aprofitament i un tractament posterior al seu ús, que redueixi al màxim la contaminació causada pel seu abocament al medi receptor. Aquest tractament es porta a terme en les Estacions Depuradores d’Aigües Residuals que en funció del seu disseny, la Directiva 91/271/CEE fixa uns valors màxims de concentració dels contaminants en l’efluent de l’EDAR. Al ser un recurs limitat, es plantegen alternatives amb l’objectiu de maximitzar els recursos hídrics disponibles. La regeneració de les aigües tractades en una EDAR són una bona alternativa per minimitzar l’ús d’aigua potable en determinades activitats que no requereixen una elevada qualitat de l’aigua. Aquesta regeneració es porta a terme en les Estacions d’Aigua Residual on l’aigua rep uns tractaments addicionals que permeten la seva reutilització sense suposar un risc per a la salut humana. La normativa que regula aquesta reutilització s’hi troba en el Real Decret 1620/2007. L’objectiu d’aquest treball es portar a terme la caracterització de l’afluent i l’efluent de dues EDAR urbanes per determinar si es compleix amb la Directiva 91/271/CEE com també, estudiar la viabilitat de la seva reutilització per a usos concrets. Una de les depuradores, té instal•lat un sistema de desinfecció de l’efluent per a ús intern. S’estudiarà si compleix amb els valors fixat en el RD 1620/2007 per la seva reutilització com a ús industrial

Water is a limited resource. Only 3% of the world's is fresh water, and only 0.3% of this is surface water, more accessible for human consumption. Factors such as population growth, unequal distribution, salinization of aquifers, pollution and use of pesticides in agriculture or toxic products in the industry, makes it necessary the proper management water as a resource. For this reason, it’s essential to control their use and their subsequent treatment in order to reduce to the maximum the levels of pollution by their subsequent discharge to environment. This treatment is carried out in WWTP in terms of their design, Directive 91/271 /CEE fixes a maximum concentration values for the discharge of pollutants into the environment. As it is a limited resource, there are alternatives to its maximize available water resources. The regeneration of the water treated in a WWTP is a good alternative to minimize the use of water in certain activities that do not require high water quality. This regeneration takes place in the stations where effluent receives some additional treatments that allow reuse without assuming a risk to human health. The rules governing the reuse are in Royal Decree 1620/2007. The main objective of this study is to characterize the affluent and effluent of two urban WWTP to determine if it complies with Directive 91/271/CEE. Also, it is been studied the viability of reuse for specific uses. It should be noted that, one of the WWTP has a regeneration treatment, a disinfection process for internal use. Therefore, it will be studied whether the values established in RD 1620/2007 for reuse as industrial use.