El present estudi és un assaig clínic aleatoritzat, de caràcter prospectiu i de seguiment de casos analítics. El seu objectiu és demostrar que l´aplicació d´agents antiinflamatoris (crioteràpia i AINEs) en ruptures musculars de grau II en els isquiotibials, en fase inflamatòria (primers 3 dies), provoquen un augment de recaigudes ...»»»»
El present estudi és un assaig clínic aleatoritzat, de caràcter prospectiu i de seguiment de casos analítics. El seu objectiu és demostrar que l´aplicació d´agents antiinflamatoris (crioteràpia i AINEs) en ruptures musculars de grau II en els isquiotibials, en fase inflamatòria (primers 3 dies), provoquen un augment de recaigudes en el transcurs d´una temporada domèstica de futbol. Aquesta investigació es portaria a terme sobre 150 equips de futbol de Catalunya, és a dir, un total de 3000 jugadors de futbol serien susceptibles d´entrar en l´estudi. Mitjançant una aleatorització, dividirem en dos el total dels equips, així doncs, hi hauria un grup experimental de 75 equips que aplicaria el tractament de fisioteràpia convencional antiinflamatori (Crioterapia i AINEs), en cas de que aparegués alguna ruptura muscular de grau II en els isquiotibials, i per altra banda, un grup control de 75 equips que només aplicaria placebos. Per tal de saber si la teràpia antiinflamatòria comporta un augment de recaigudes en el transcurs d´una temporada, els supervisors de l´estudi anirien recapitulant tots els casos i portarien a terme un seguiment sobre aquests. Finalment, reuniríem totes les dades extretes de la intervenció, i analitzaríem si hi ha una diferencia significativa de casos recidivants entre l´aplicació d´un protocol antiinflamatori, o un protocol placebo. Limitacions: Dificultat per calcular la mostra, dificultat per controlar factors externs com la fatiga o l´alimentació, falta de concreció en la localització de les lesions.^^^^