El càncer de mama (carcinoma) és una malaltia que té una major incidència entre les dones, representant el 25% de tots els càncers femenins diagnosticats. És la principal causa de mortalitat per càncer en dones, i representa un 7% de totes les morts per càncer. La prevalença i la incidència del càncer de mama es troba en augment ...»»»»
El càncer de mama (carcinoma) és una malaltia que té una major incidència entre les dones, representant el 25% de tots els càncers femenins diagnosticats. És la principal causa de mortalitat per càncer en dones, i representa un 7% de totes les morts per càncer. La prevalença i la incidència del càncer de mama es troba en augment i representa un problema de salut pública important, tant en països desenvolupats com en països en vies de desenvolupament.
El carcinoma de mama conté certes característiques que es poden estudiar amb tècniques d’immunostoquímiques, com l’expressió de determinats receptors en les cèl·lules neoplàsiques, en concret els receptors d’estrògens, de progesterona, i el receptor del factor de creixement epidèrmic humà-2 o HER2. Els carcinomes que no expressen ningun dels tres tipus de receptors s’anomenen triple negatiu (CMTN), els quals són considerats com un grup heterogeni de distintes neoplàsies amb prognòstics diferents i deficients. Actualment una de cada cinc persones són diagnosticades amb aquest tipus de càncer, triple negatiu, que és considerat un dels carcinomes més agressius per la capacitat que té per formar metàstasi i disseminar-se molt ràpidament.
Per aquestes raons es va realitzar un estudi de comparació d’expressió proteica en models cel·lulars de tumor primari de mama i la seva metàstasi al cervell. Per l’experiment es van utilitzar dues línies cel·lulars: la línia cel·lular MDA-MB-435 pel tumor primari i la línia cel·lular 435-BR1 per a la metàstasi. A més, es va elaborar un estudi d’estrès metabòlic, on s’ha avaluat la influència de la manca de glucosa en la supervivència d’aquestes cèl·lules. Amb aquest estudi es pretén observar si hi ha diferència d’expressió proteica entre les cèl·lules parentals i les cèl·lules metastàtiques quan hi ha una deficiència d’aquest nutrient.
Per tal de poder realitzar la comparació de l’expressió proteica de les cèl·lules es va utilitzar tècniques de proteòmica, molt emprades avui en dia, que utilitzen l’espectrometria de masses acoblat a la cromatografia liquida de fase reversa. Amb això, vam obtenir la identificació i quantificació de la variació del nivell d’expressió de les diferents proteïnes detectades en els anàlisis d’espectrometria de masses. Aquestes proteïnes van ser analitzades amb diferents eines bioinformàtiques per tal d’identificar quines eren les proteïnes amb canvis significatius i quina funció biològica podrien tindre.
En el nostre estudi més de 2200 proteïnes van ser identificades i quantificades. Una vegada fet l’anàlisi estadístic i filtrat per les ràtios, vam trobar més de 10 amb gran interès biològic. De fet algunes van ser publicades com a possibles biomarcadors de prognòstic del càncer de mama, el que valida els nostres resultats.^^^^
