Determinació de la idoneïtat dels blocadors d’adrenoreceptors β en la curació de ferides

Abstract

Els receptors acoblats a proteïna G, com els adrenoreceptors, juguen un paper clau en la comunicació cel·lular, permetent a les cèl·lules detectar senyals externes a través d'hormones o neurotransmissors. Els receptors adrenèrgics són la diana, principalment, de l'adrenalina i la noradrenalina, ambdues catecolamines. Els antagonistes dels beta-adrenoreceptors s’estan demostrant eficaços actualment en moltes alteracions dèrmiques, com per exemple hemangioma, a banda de moltes altres aplicacions terapèutiques ja demostrades, com afeccions cardíaques, glaucoma o la incontinència. Entre les aplicacions dermatològiques sota estudi, recentment s’ha observat que aquest tipus de fàrmacs poden demostrar una gran eficàcia en la curació de ferides cròniques. Donat l'interès d'un grup de recerca multidisciplinari com el TR2Lab en la regeneració de teixits i, en particular, la curació de ferides cròniques, l’objectiu d’aquest treball és aportar evidències bibliogràfiques, basades en publicacions de recerca, assajos clínics i patents, dels efectes dels fàrmacs blocadors dels adrenoreceptors b per tal de determinar la idoneïtat d’aquests productes en la curació de ferides. Així doncs, aquest treball es basa en la recerca bibliogràfica d'evidències dels efectes dels fàrmacs blocadors dels adrenoreceptors beta tant a nivell cel·lular i molecular com a nivell fisiològic i clínic per tal de determinar quin és el paper i el mecanisme d’aquests productes en la curació de ferides. Tanmateix, es vol mostrar un dels procediments experimentals més utilitzats en l’àmbit de cultius cel·lulars, per tal de proposar-lo en aquest treball com a metodologia per la recerca bàsica pel descobriment del tractament més eficaç en la curació de ferides dintre de l’entorn del TR2Lab, mitjançant una petita part experimental. En conclusió, s’ha evidenciat que l’administració dels blocadors d’adrenoreceptors β redueix tant la resposta inflamatòria local com els nivells de metal·loproteïnases, millora la contracció de les ferides, el desenvolupament del teixit de granulació, la deposició de col·lagen, l'angiogènesi resultant en un tractament innovador menys invasiu, dolorós i costós, i més segur i ràpid. Així doncs, aquest treball dóna suport a l’ús dels antagonistes b adrenèrgics per al tractament de ferides de diferents etiologies. Tot i això, encara és necessària més recerca per a millorar i optimitzar l’eficàcia d’aquests tractaments i determinar els mecanismes moleculars que poden afavorir o disminuir l’efecte dels blocadors d’adrenoreceptors β a la curació de ferides, tant a nivell bàsic com a nivell clínic, sent ambdós aspectes un possible tòpic de recerca abordable en l’àmbit del grup de recerca del TR2Lab.

G-protein-coupled receptors, such as adrenoreceptors, play a key role in cell communication, allowing cells to detect external signals through hormones or neurotransmitters. Adrenergic receptors are the target, mainly of adrenaline and norepinephrine, both catecholamines. The beta-adrenoreceptor antagonists are currently being shown to be effective in many dermal alterations, such as the haemangioma, in addition to many other therapeutic applications already proven, such as heart afflictions, glaucoma or incontinence. Among dermatological applications under study, recently it has been observed that these types of drugs can prove to be very effective in healing chronic wounds. Given the interest of a multidisciplinary research group such as TR2Lab in the regeneration of tissues and, in particular, the treatment of chronic injuries, the objective of this end-of-degree project is to provide bibliographic evidence, based on publications of research, clinical trials and patents, the effects of beta-blocking drugs in order to determine the suitability of these products in the treatment of wounds of different aetiologies. Thus, this work is based on the bibliographic research of evidence of the effects of beta-blocking drugs both at the cellular and molecular level and at the physiological and clinical level in order to determine the role and mechanism of these products in the wound healing. However, one of the most commonly used experimental procedures in the field of cell cultures is shown, in order to propose it in this work as a methodology for basic research for the discovery of the most effective treatment in wound healing within the environment of the TR2Lab, through a small experimental part. In conclusion, it has been shown that beta-blocker administration reduces both local inflammatory response and metalloproteinase levels, improves wound contraction, granulation tissue development, collagen deposition and angiogenesis resulting in a less invasive, painful and costly innovative treatment, safer and faster. Therefore, this work supports the use of adrenergic β antagonists for the treatment of wounds of different aetiologies. However, more research is still needed to improve and optimize the effectiveness of these treatments and determine the molecular mechanisms that can favour or decrease the effect of β adrenoreceptor blockers on wound healing, both at the basic and clinical level, which are a possible topic of research that can be tackled in the field of the research group of the TR2Lab.