Descripció dels patrons de comportament sedentari en horari escolar en adolescents d'ESO amb discapacitat intel·lectual

Abstract

Introducció: Aquest treball de recerca pretén descriure els patrons de comportament sedentari dels adolescents amb discapacitat intel·lectual que cursen educació secundària obligatòria (ESO) en un centre d’educació especial. Per altre banda, també pretén investigar sobre la necessitat d’introduir pedagogies actives en les aules per reduir el temps sedentari. No obstant, les dades cercades fan referència a programes actius introduïts en escoles ordinàries, en canvi, les dades cercades en relació a escoles d’educació especial són escasses. És per aquest motiu que hi ha la necessitat d’investigar el comportament sedentari dels alumnes i si hi ha necessitat o no d’introduir aquets programes en aquest tipus de centres. Metodologia: L’estudi s’ha realitzat mitjançant una metodologia mixta. Per una banda, per avaluar els patrons de comportament sedentari s’ha fet un anàlisi quantitatiu dels percentatges de temps asseguts en horari escolar. L’instrument d’avaluació utilitzat ha estat dos diaris de registre completats per dos docents del centre. Per altre banda, s’ha fet un estudi qualitatiu per ampliar els coneixements sobre els patrons sedentaris i per conèixer els motius pels quals és necessària o no la introducció de pedagogies actives en aquest centre. L’instrument d’avaluació utilitzat en aquest cas ha estat una entrevista amb un docent del centre on s’ha fet una transcripció per obtenir els resultats. Resultats: El percentatge de temps que passen sedentaris els adolescents durant l’escola respecte el temps total és de 65,75%. Els patrons de comportament sedentari més predominants són el temps en pantalla amb un 20,12% seguit del pati, amb un 12,55% respecte el temps total sedentari. Hi ha un gran nombre d’ interrupcions durant els patrons sedentaris i en conseqüència no hi ha necessitat d’introduir programes actius en les aules, en canvi, s’ha observat una manca d’activitat física per part dels adolescents, per tant, s’ha d’incidir més en l’augment dels nivells d’AF d’aquets alumnes. Conclusions: El comportament sedentari dels adolescents amb discapacitat intel·lectual d’un centre d’educació especial presenta moltes interrupcions. Hi ha necessitat d’introduir programes d’activitat física moderada i vigorosa en comptes d’ introduir programes per reduir el sedentarisme. Caldria desenvolupar programes que superin totes les barreres identificades en la pràctica d’activitat física en horari escolar.