Proposta d’una intervenció psicològica dirigida a cuidadors d’un familiar amb el diagnòstic del trastorn d’esquizofrènia

Abstract

Els individus que pateixen el trastorn d’esquizofrènia generalment necessiten un suport i un cura de persones que poden atendre la seva salut i seguretat. A causa de la desinstitucionalització dels pacients, els familiars més directes passen a forma part del sistema de cura per tal de respondre els seus problemes. A les últimes dècades, gran part de les investigacions amb relació al cuidador d’una persona que pateix el trastorn d’esquizofrènia, s’han centrat en intervencions familiars orientades exclusivament al pacient i a les seves necessitats. Actualment, tot i que hi ha un progrés en les intervencions destinades al cuidador, el terreny d’estudi és molt limitat, ja que no ha despertat un elevat grau d’interès tant a nivell terapèutic com a nivell científic. Per aquest motiu, és important estudiar l’estat al qual es troba un cuidador d’un familiar pròxim amb el trastorn d’esquizofrènia, ja que pot comportar un impacte positiu en el seu benestar emocional i en la qualitat de vida. A més, aquesta figura actuarà com a font important de suport pràctic i emocional pel seu familiar influint positivament en la seva remissió i recuperació del pacient. Tot seguit, en el present projecte es proposa un objectiu general, una intervenció psicològica dirigida a les persones que assumeixen el paper del cuidador d’un familiar amb el diagnòstic d’esquizofrènia per tal de proporcionar-los eines i/o estratègies per millorar el seu benestar. La proposta d’intervenció està basada en els principals models terapèutics d’intervenció familiar en l’esquizofrènia, extret de l’article Vallina i Lemos (2000). Per tal de portar-ho a terme, s’ha elaborat una intervenció a partir de 8 sessions, tant a nivell individual com grupal, a més d’una atenció a domicili. A les sessions corresponents es pretén; a la primera sessió valorar l’estat al qual es troba al cuidador a partir de diferents instruments; la resta de sessions es treballarà els objectius específics; i l’última sessió a fer un tancament de la intervenció i una valoració dels participants. S’espera que els participants assumeixin el seu paper com a cuidador de persones dependents i la interpretació de les possibles repercussions que pot comportar en tractar a una persona amb el diagnòstic del trastorn d’esquizofrènia. Per concloure, aquesta proposta d’intervenció psicològica ha permès oferir en els participants de familiars amb el trastorn d’esquizofrènia i/o la seva unitat familiar un suport i una acollida, fet que permetrà, en un futur, una millora en el benestar dels cuidadors.