Anàlisi sobre l’afectació de la Covid-19 en el personal sanitari sobre el grau de síndrome de burnout, relacionant amb els nivells d’activitat física i patrons de comportament sedentari envers la situació de pandèmia.

Abstract

Introducció: La situació de pandèmia ocasionada pel SARS-CoV-2, ha generat un augment de la càrrega laboral del personal sanitari, produint una disminució de la seva qualitat de vida. Una manifestació important d’aquest malestar laboral és el síndrome de burnout, el qual es caracteritza per l’esgotament físic i psicològic, actitud freda i despersonalitzada i una baixa realització personal. Per aquest motiu, el següent estudi es basa a elaborar una anàlisi sobre el nivell de síndrome de burnot en el personal sanitari del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS), amb relació a l’activitat física i els patrons de comportament sedentari en situació pandèmica. D’aquesta manera, s’ha pogut respondre a quins són els patrons d’activitat física i comportament sedentari dels treballadors sanitaris, quin és el seu grau de síndrome de burnout i quina relació hi ha entre els nivells d’activitat física juntament amb el síndrome de burnout. Metodologia: S’ha seguit la metodologia quantitativa, mitjançant un anàlisis numèric a través d’una enquesta al personal sanitari. S’han mesurat variables descriptives i dependents. S’ha passat el qüestionari internacional d’activitat física (IPAQ) per saber el nivell d’activitat física habitual, el qüestionari “Last 7-day Sedentary Time Questionnaire” (SIT-Q-7d) per fer una estimació sobre el comportament sedentari i finalment, el qüestionari “Maslach Burnout Inventory” (MBI) per conèixer els nivells de síndrome de burnout. Resultats: Aquest estudi ha identificat resultats sobre: els nivells d'activitat física, on s'ha observat que un 40% fa activitat física moderada entre 1 – 2 vegades a la setmana; els patrons de comportament sedentari, els quals no són molt elevats, ja que els dies laborals un 26% dels individus dedica entre 5 – 6h al dia a estar assegut i els no laborals, un 30% està entre 2-3h i sobre els nivells de síndrome de burnout, tampoc s'evidencia un elevat nivell de simptomatologia, a causa del fet que un 92% mostren una bona percepció envers el seu lloc de treball. Conclusió: S'ha pogut concloure, que la situació de pandèmia ha afectat als patrons d'activitat física del personal sanitari, però, així i tot, el comportament sedentari no s'ha vist alterat. En relació al síndrome de burnout, no s'ha registrat un grau molt elevat, ja que els que complien amb les recomanacions saludables d'activitat física presentaven una menor simptomatologia. Per contra, els físicament més inactius sí que han presentat un percentatge més elevat en relació amb els nivells d'estres, la qual suposa l'aparició d'esgotament emocional.

Introduction: The pandemic situation caused by SARS-Covid-19, has generated an increase in the workload of health personnel, resulting in a decrease in their quality of life. An important manifestation of this work discomfort is the burnout syndrome, which is characterized by physical and psychological exhaustion, a cold and depersonalized attitude, and a low personal performance. For this reason, the following study is based on an analysis of the level of burnot syndrome in the health personnel of the Andorran Health Care Service (SAAS), in relation to physical activity and patterns of sedentary behaviour in a situation pandemic. In this way, it has been possible to respond to the patterns of physical activity and sedentary behaviour of health workers, what is their degree of burnout syndrome and what is the relationship between the levels of physical activity along with the burnout syndrome. Methodology: It is carried out using the quantitative methodology, making a numerical analysis through a survey of health personnel. Descriptive and dependent variables are measured. The International Physical Activity Questionnaire (IPAQ) has been passed to find out the usual level of physical activity, the “Last 7-day Sedentary Time Questionnaire” (SIT-Q-7d) to make an estimate of sedentary behavior and finally, the “Maslach Burnout Inventory” (MBI) questionnaire to find out the levels of burnout syndrome. Results: This study identifies results on: levels of physical activity, where it is observed that 40% do moderate physical activity between 1-2 times a week; patterns of sedentary behaviour, which are not very high, as on weekdays, 26% of individuals spend between 5 and 6 hours a day sitting and not working, 30% between 2-3 hours and at the levels of burnout syndrome, nor is there evidence of a high level of symptoms, as 92% show a good perception of their workplace. Conclusion: It has been concluded that the pandemic situation has affected the physical activity patterns of the medical staff, but, nevertheless, the sedentary behavior has not been altered. In relation to the burnout syndrome, a very high degree has not been registered, as those who complied with the healthy physical activity recommendations had less symptoms. In contrast, the most physically inactive have a higher percentage in relation to stress levels, which means the appearance of emotional exhaustion.