Efectivitat de l'electròlisi percutània intratissular en el múscul pterigoideu lateral, en comparació amb la tècnica d'esprai i estirament, pel tractament de la Síndrome de Dolor Miofascial Temporomandibular

Abstract

Antecedents: La Síndrome de Dolor Miofascial, és un trastorn muscular on s’hi detecta la presència de Punts Gallet, que són unes estructures que es troben entre les fibres musculars, i que produeixen un estímul dolorós a distància. Gran part dels episodis de Síndrome de Dolor Miofascial, en l’articulació temporomandibular, es produeixen per la presència dels Punts Gallet en el múscul Pterigoideu lateral; on a part de produir dolor, també limita els moviments mandibulars. El tractament del dolor miofascial consisteix en la desactivació mecànica d’aquests Punts Gallet. Actualment es poden aplicar tècniques no invasives, com la tècnica d’Esprai i estirament; o tècniques invasives, com és la tècnica EPI (Electròlisi Percutània Intratissular) on s’aplica una corrent galvànica amb una agulla d’acupuntura ecoguiada i amb la que s’aconsegueix una resposta inflamatòria local juntament amb una regeneració del teixit danyat. Objectius: L’objectiu d’aquest estudi és avaluar un protocol de tractament per tal d’analitzar l’efectivitat de la tècnica EPI sobre el múscul Pterigoideu lateral en pacients amb Síndrome de Dolor Miofascial temporomandibular, envers l’aplicació de la tècnica d’Esprai i estirament. Metodologia: Es tracta d’un estudi experimental de tipus assaig clínic aleatoritzat i controlat, en el qual hi participen 330 pacients que es divideixen en 2 grups: el grup control (n = 165) que reben un tractament convencional amb la tècnica d’Esprai i estirament; i el grup experimental (n = 165) que se’ls hi aplica la tècnica EPI en el Pterigoideu lateral. Es duran a terme tres sessions de tractament els dies 1, 7 i 14 on s’aplicarà a cada grup la tècnica corresponent, ja sigui la tècnica d’Esprai i estirament, o l’EPI. Les mateixes variables d’estudi de la primera cita, es tornaran a avaluar durant els dies 28, 42 i 70 posteriors al tractament. Limitacions de l’estudi: En ser un estudi on el període de seguiment és de tres mesos, pot ser una complicació extrapolar les dades obtingudes a un període de llarg termini.

Background: Myofascial Pain Syndrome is a muscular disorder where the presence of Trigger Points is detected, which are structures found between the muscle fibers, and which produce a painful stimulus at a distance. Most of the episodes of Myofascial Pain Syndrome in the temporomandibular joint are caused by the presence of Trigger Points in the Lateral Pterygoid muscle, which besides producing pain, also limits jaw movements. Myofascial pain treatment consists in the mechanical deactivation of these Trigger Points. Currently, non-invasive techniques can be applied, such as the Spray and Stretch technique; or invasive techniques, such as the EPI technique (Intratissular Percutaneous Electrolysis) where a galvanic current is applied with an ultrasound-guided acupuncture needle and with which a local inflammatory response is achieved together with a regeneration of the damaged tissue. Objectives: The aim of this study is to evaluate a treatment protocol to analyse the effectiveness of the EPI technique on the Lateral Pterygoid muscle in patients with temporomandibular Myofascial Pain Syndrome, compared to the application of the Spray and Stretch technique. Methodology: This is an experimental study of a randomized controlled clinical trial type, involving 330 patients divided into 2 groups: the control group (n = 165) who receive conventional treatment with the Spray and Stretch technique; and the experimental group (n = 165) who receive the EPI technique on the Lateral Pterygoid. Three treatment sessions will be held on days 1, 7 and 14 where the corresponding technique will be applied to each group, either Spray and Stretch or EPI. The same study variables of the first appointment will be re-evaluated on days 28, 42 and 70 after the treatment. Limitations of the study: As this is a study where the follow-up period is three months, it can be a complication to extrapolate the data obtained over a long term period.