Grau de coneixement i satisfacció dels pacients diabètics tipus 2 d'Osona amb el seu tractament farmacològic: un estudi observacional transversal

Abstract

OBJECTIU: El principal objectiu d’aquest estudi és estudiar si un major coneixement es relaciona amb una major satisfacció amb el tractament. També es vol determinar quin és el grau de coneixement i el grau de satisfacció amb el tractament farmacològic (antidiabètics orals) que reben les persones diabètiques tipus 2 d’Osona. METODOLOGIA: Es realitza un mostreig no probabilístic consecutiu a 13 persones diabètiques majors d'edat a la Clínica de Vic (CHV) que compleixin els criteris d’inclusió. S’administren els qüestionaris a les persones seleccionades per tal de conèixer les dades sociodemogràfiques, el grau de coneixement i satisfacció amb el tractament farmacològic i es fa l’anàlisi de les dades utilitzant el programa SPSS ®. RESULTATS: L’edat mitjana dels participants és de 68,77 ± 3,84 anys; una mitjana de 2,92 ± 0,58 síndromes geriàtriques per persona i una mitjana de 3,69 malalties per persona amb un màxim de 3 hospitalitzacions i 48 consultes a atenció primària en l’any previ. Trobem una mitjana de 6,0 fàrmacs per persona. La mitjana del grau de coneixement dels medicaments és de 11,77 punts d’un total de 22, màxim de 15 i mínim de 7, i una mediana de 13 (DE 2,38). Els participants que coneixen insuficientment el seu tractament són 9 (69,23%), i els que coneixen suficientment el seu tractament són 4 (30,77%). La mitjana del grau de satisfacció, és de 42,53 ±1,88 punts d’un total de 69. Pel què fa a la relació entre el grau de coneixement i el grau de satisfacció, s’ha trobat que per la mostra obtinguda no hi ha associació (p=0,51). DISCUSSIÓ: La mostra de participants té característiques semblants a la majoria d’estudis revisats. El coneixement dels pacients diabètics respecte al tractament farmacològic és baix, fet que coincideix amb la bibliografia revisada. Pel que fa al grau de satisfacció, 8 dels 13 participants afirmen que estan bastant satisfets amb el tractament actual i 4 ho estan molt. Finalment, pel que fa a la relació entre el grau de coneixement i el grau de satisfacció, en el present estudi s’ha vist que no hi ha associació entre les dues variables, mentre altres estudis afirmen que el nivell de satisfacció està directament relacionat amb el grau de coneixement. CONCLUSIONS: L’estudi portat a terme demostra que el coneixement del tractament farmacològic és baix. En canvi, podem afirmar que la satisfacció amb el tractament és alt. En la mostra analitzada, no existeix una associació entre el grau de coneixement del tractament amb el grau de satisfacció d’aquest.

OBJECTIVE: The main objective of this study is to study whether greater knowledge is related to greater satisfaction with treatment. We also want to determine the degree of knowledge and the degree of satisfaction with the pharmacological treatment (oral antidiabetics) that people with type 2 diabetes in Osona receive. METHODOLOGY: A consecutive non-probabilistic sampling of 13 diabetic adults is performed in Clínica de Vic (CHV) who meet the established inclusion criteria. The questionnaires are administered to the selected people in order to know the sociodemographic data, the degree of knowledge and satisfaction with the pharmacological treatment. For data analysis we will use the program SPSS ® RESULTS: The mean age of the participants is 68.77 ± 3.84 years; an average of 2.92 ± 0.582 geriatric syndromes per person is obtained and an average of 3.69 diseases per person; a maximum of 3 hospitalizations and 48 primary care consultations in the previous year. We found an average of 6.0 drugs per person. The average degree of knowledge of the drugs is 11.77 points out of a total of 22, maximum of 15 and a minimum of 7, and a median of 13 (SD 2.38). The participants who know their treatment insufficiently are 9 (69.23%), and those who know their treatment sufficiently are 4 (30.77%). The average degree of satisfaction is 42.53 ± 1,88 points out of a total of 69 points. Regarding the relationship between the degree of knowledge and the degree of satisfaction, it was found that there was no association for the sample obtained (p = 0.51). DISCUSSION: The sample of participants has similar characteristics to most of the studies reviewed. The knowledge of diabetic patients regarding pharmacological treatment is low, fact that matches the revised bibliography. Regarding the degree of satisfaction, 8 of the 13 participants state that they are quite satisfied with the current treatment and 4 are very satisfied. Finally, regarding the relationship between the degree of knowledge and the degree of satisfaction, in the present study it has been seen that there is no association between the two variables, while other studies state that the level of satisfaction is directly related to the degree of knowledge. CONCLUSION: The present study shows that the knowledge of the pharmacological treatment is low. On the other hand, we can state that the satisfaction with the treatment is high. In the analyzed sample, there is no association between the degree of knowledge of the treatment and the degree of satisfaction of the same.