Disseny, desenvolupament i avaluació d'una App de mindfulness adaptada a infants amb dislèxia

Abstract

En el present treball s’aborden les conseqüències emocionals de la dislèxia, ja que en els darrers anys diversos estudis científics han relacionat aquest trastorn de l’aprenentatge amb un perfil emocional i conductual específic, on apareix més risc de patir ansietat, baixa autoestima i queixes somàtiques, entre d’altres. És per això que el propòsit del present treball és dissenyar, desenvolupar i avaluar la intervenció d’una aplicació mòbil (mHealth) lliure de barreres lectores, per pal·liar les conseqüències emocionals associades a la dislèxia, utilitzant les tècniques de mindfulness. S’ha avaluat l’eficàcia de la intervenció amb l’App mitjançant dos estudis de cas, i amb l’ajuda de proves com el SENA (Sistema d’avaluació de nens i adolescents), l’EAP (Escala d’Atenció Perna en l’Àmbit Escolar) per avaluar el pre i el post de la intervenció de l’App i l’escala de SUDs, per anotar la diferència de l’estat d’ànim entre abans i després de cada sessió. La intervenció de l’App ha resultat positiva en relació amb els diferents constructes emocionals avaluats com són, l’ansietat, l’autoestima i les queixes somàtiques. També s’han observat altres beneficis, com la regulació emocional, que es detallen al llarg del treball. És per això que s’ha conclòs que la utilització de les tècniques de mindfulness a través d’una aplicació mòbil poden resultar favorables davant les conseqüències emocionals associades a la dislèxia.

This study intends to address the emotional consequences of dyslexia. Recently, different scientific studies have found links between this learning disorder and a variety of emotional and behavioral problems like a high risk to suffer from anxiety, low self-esteem, and somatic issues, among others. Given this context, the main purpose of the present study is to design, develop, and evaluate a mobile phone intervention (mHealth) based on mindfulness techniques to alleviate the emotional consequences associated with this disorder. The effectiveness of the mindfulness-based intervention was assessed with two case studies and the use of a battery of questionnaires: The SENA (Child and Adolescent Assessment System) and the EAP (Relation of Mindfulness and School) were administered before and after the intervention protocol, while the SUDS (Subjective Units of Discomfort Scale) was administered before and after each session. After an intervention protocol based on 10 sessions, the results showed an improvement in different emotional dimensions (anxiety, self-esteem, and somatic complaints). Other benefits, such as an improvement in emotional regulation, have also been observed after the intervention. The current study gives support to the use of Smartphone Apps for Mindfulness interventions for improving the emotional wellbeing of children and teens with dyslexia.