Using drama games to boost willingness to communicate: a case study in a secondary curriculum diversification programme

Abstract

This research aimed at investigating the effects of drama in a specific context, namely, a curriculum diversification programme in a Catalan secondary school. In particular, this case study sought to measure the impact of drama games and techniques on the willingness to communicate –as a primary research variable–, self-confidence and anxiety of the target students. The research used a mixed methodology consisting of a non-participant and a participant observation, a test, a final questionnaire, interviews with students and a survey. Considering the obtained results, this study concluded that while drama had an overall positive influence on most of the students, it would not be an effective tool to be used exclusively in this setting. Nevertheless, the study gathers clear evidence pointing to the effectiveness of using speaking communicative activities and a student-centered approach with the target students. In this respect, it was found that activities that are perceived as attainable, functional and enjoyable are more likely to encourage participation, foster interaction in L2 and motivate students. Finally, group cohesiveness issues were found to have negatively impacted students’ participation in the studied context.

L’objectiu d’aquesta recerca era investigar l’efecte del teatre en el context d’un programa de diversificació curricular d’una escola secundària de Catalunya. En concret, el present estudi de cas pretenia mesurar l’impacte dels jocs i tècniques teatrals en la voluntat de comunicar-se –com a principal variable estudiada–, la confiança en sí mateixos i l’ansietat del grup estudiat1 . Per tal de recollir suficients dades vàlides, aquesta recerca es va servir d’una metodologia mixta. Aquesta, consistia en una observació no-participant i participant, un test, un qüestionari final, entrevistes amb els estudiants i una breu enquesta a mà alçada. A partir dels resultats obtinguts, es va concloure que si bé aproximadament dos terços dels estudiants havien percebut una millora en les variables estudiades, l’ús exclusiu de les activitats teatrals no seria una eina efectiva en aquest context. Tot i això, els resultats de la recerca demostren l’efectivitat d’emprar activitats comunicatives orals i una metodologia centrada en l’estudiant. En aquest sentit, l’estudi també va revelar que les activitats que eren percebudes pels participants com a assequibles, funcionals i divertides tenien el potencial de fomentar la participació i interacció oral en L2 i motivar els estudiants. Finalment, l’estudi suggereix que una manca de cohesió dins el grup pot impactar negativament en la participació dels estudiants en aquest context.