L’ensenyament-aprenentatge de la competència oral en un centre de secundària. Continguts, metodologies i creences

Abstract

La investigació identifica les indicacions del currículum en relació amb la competència oral a l’educació secundària, observa quins components específics d’aquesta competència es treballen a Llengua catalana, Llengua castellana, Anglès i Francès a l’IE Salvador Vilarrasa de Besalú i determina si les estratègies difereixen entre les llengües primeres i les llengües estrangeres. També s’analitzen les creences del professorat envers l’ensenyament-aprenentatge de la competència oral. S’utilitzen tècniques de recollida de dades pròpies de la metodologia qualitativa, l’entrevista semiestructurada i l’observació a l’aula, que s’analitzen, principalment, mitjançant la codificació axial. Els resultats indiquen que, gràcies a l’avaluació competencial, hi ha una tendència a abandonar la idea que la competència oral en català i castellà s’adquireix espontàniament, tot i que encara té molt pes la improvisació en les pràctiques educatives. Tot i així, els grups reduïts d’alumnes i la figura de l’assistent de conversa, a Anglès, permeten fer un treball més planificat, específic i sistemàtic. També es constata que en llengües estrangeres té més pes la concepció de la llengua oral com a vehicle de comunicació, i no com a objecte específic d’estudi. La recerca conclou que els resultats segueixen la línia de les orientacions curriculars i de les investigacions anteriors. Finalment, es fa èmfasi en la idea que cal apropar la realitat dels centres de secundària a la recerca universitària, i viceversa, per assolir l’èxit en la consolidació de la competència oral dels alumnes.

The research identifies the indications of the curriculum in relation to oral competence in secondary education, observes which specific components of this competence are worked on in Catalan, Spanish, English and French subjects at IE Salvador Vilarrasa in Besalú, and determines whether strategies differ between first and foreign languages. Teachers' beliefs towards teaching and learning oral competence are also analysed. Data collection techniques typical of qualitative methodology, semi-structured interview and observation in the classroom, are used, which are mainly analysed through axial coding. The results indicate that, thanks to competence assessment, there is a tendency to abandon the idea that oral competence in Catalan and Spanish is acquired spontaneously, although improvisation in educational practices still plays a key role. However, the small groups of students and the figure of the conversation assistant, in English, allow for a more planned, specific and systematic work. It is also noted that in foreign languages, the oral language is regarded as a vehicle for communication, more than as a specific object of study. The research concludes that the results follow the line of curricular guidelines and previous research. Finally, emphasis is placed on the idea that the reality of secondary schools must be brought closer to university research, and vice versa, in order to achieve success in consolidating the oral competence of students.