Efecte de la intervenció de Realitat Virtual amb persones grans institucionalitzades amb deteriorament cognitiu lleu o moderat i simptomatologia afectiva

Abstract

La demència s’ha convertit en una de les majors causes de dependència i discapacitat en la gent de la tercera edat. Aquesta està associada a simptomatologia afectiva com l’ansietat i depressió. És important poder garantir una qualitat de vida (QoL) a aquestes persones i famílies. La Realitat Virtual (RV) s’està començant a utilitzar com a eina terapèutica amb persones amb demència i/o deteriorament cognitiu. Una de les intervencions que es porten a terme amb persones de la tercera edat és la Teràpia de Reminiscència (TR) que s'utilitza per a estimular la memòria autobiogràfica de la persona i ajudar a estructurar i integrar els esdeveniments tant negatius com positius de la seva història de vida. L’objectiu d’aquest estudi és avaluar l'eficàcia de la RV en persones grans amb deteriorament cognitiu lleu o moderat i simptomatologia afectiva mitjançant la TR per a millorar la seva QoL. Les intervencions van consistir en tres sessions individuals realitzades a nou residents d’un centre geriàtric a Barcelona amb continguts immersius personalitzats. S’avaluava la simptomatologia afectiva pre-post amb els qüestionaris HADS i GDS. Durant les intervencions es recollia informació qualitativa de la seva conducta, emocions, sensacions negatives de la RV mitjançant l'observació i una entrevista semi estructurada, i el sentiment de presència amb el qüestionari SUSQ. No es van trobar diferències significatives de canvis en l’estat d’ànim entre la pre i post intervenció. Els residents van mostrar un alt nivell de sentiment de presència, es van induir d’emocions i sensacions clínicament rellevants per a poder fer un treball de reminiscència. La comprensió dels qüestionaris va dificultar la resposta els quals potser no son adequats per aquesta població. La RV va provocar poques reaccions adverses. L’estudi mostra la viabilitat de dur a terme intervencions personalitzades de TR mitjançant la RV en aquesta població. De cara a futurs estudis seria interessant ampliar la mostra i posar més èmfasi en avaluar l'eficàcia i eficiència de la intervenció utilitzant instruments de caire qualitatiu.

Dementia has become one of the greatest causes of dependence and disability in older people. This is associated with affective symptomatology such as anxiety and depression. It is important to be able to guarantee these people and families a quality of life (QoL). Virtual Reality (RV) is beginning to be used as a therapeutic tool with people with dementia and/or cognitive impairment. One of the interventions carried out with older people is Reminiscence Therapy (RT) which is used to stimulate the autobiographical memory of the person and help to structure and integrate both negative and positive events in their life history. The aim of this study is to evaluate the efficacy of VR in elderly people with mild or moderate cognitive impairment and affective symptomatology through RT to improve their QoL. The interventions consisted of three individual sessions held by nine residents of a Geriatric center in Barcelona with custom immersive contents. It assessed pre-post affective symptomatics with the HADS and GDS questionnaires. During the interventions it collected qualitative information about his conduct, emotions, negative sensations of the VR through observation and a semi-structured interview, and the feeling of presence with the SUSQ questionnaire. No significant differences in mood changes were found between pre- and post-intervention. Residents showed a high level of presence, and clinically relevant emotions and sensations were induced to be able to do reminiscence work. The understanding of the questionnaires made it difficult to answer which may not be suitable for this population. The VR provoked few adverse reactions. The study shows the feasibility of performing custom RT interventions using VR in this population. For future studies it would be interesting to expand the sample and to place greater emphasis on evaluating the effectiveness and efficiency of intervention using qualitative instruments.