L'objectiu d'aquest estudi és, en primer lloc, analitzar les dades estructurals del subsectors
agrícola i ramader dels municipis de la Vall del Ges. En segon lloc, i gracies a la
col·laboració d'experts en la materia, intentarem captar alguns aspectes de la conjuntura
actual que afecta els dos subsectors ...»»»»
L'objectiu d'aquest estudi és, en primer lloc, analitzar les dades estructurals del subsectors
agrícola i ramader dels municipis de la Vall del Ges. En segon lloc, i gracies a la
col·laboració d'experts en la materia, intentarem captar alguns aspectes de la conjuntura
actual que afecta els dos subsectors esmentats.
Les fonts estadístiques d'informació sobre l'estructura agraria de la Vall del Ges són, certament,
escasses. Únicament disposem dels censos agraris realitzats per l'Institut d'Estadística de
Catalunya, l'últim dels quals es va fer l'any 1989.
Malgrat els set anys i escaig que ens separen de 1989, no hem desestimat la
informació censal i hem volgut analitzar l'evolució patida pels subsectors agrícola i
ramader entre el penúltim i l'últim cens, ésa dir, entre 1982 i 1989. L'objectiu era
captar les tendencies seguides per l' agricultura i la ramaderia en aquest espai de temps, per
després contrastar amb els experts entrevistats si s'havien mantingut en el període que ens
separa de 1989.
El capítol es divideix en diferents apartats. En el primer apaiiat, estudiarem l'
aprofitament de la terra a la Vall del Ges, per veure quin tipus de conreus hi són
predominants; en el segon, ens centrarem en el pes que els regims de seca i de regadiu tenen en la
zona objecte d'estudi, i consultarem els experts sobre les causes de l'escas pes del regadiu en
la vall; en el tercer apartat, pretenem coneixer la forma en la qual els agricultors adoben les
seves terres i els problemes que es poden derivar d'algunes practiques d'adobar; en el
quart apartat, detallarem els principals cultius de la zona, ésa dir, els cereals i els farratges,
a més d'intentar explicar les incidencies que la reforma de la política agrícola comunitaria
(de 1992) en els cultius herbacis pot haver tingut; el cinque punt analitza l'evolució
del nombre d'explotacions així com la dimensió de les d'aquestes en termes de superficie
agrícola útil ocupada; en l'apartat sise, ens concentrarem en la parcel·lació en la
Vall del Ges i intentarem determinar si aquesta pot constituir un problema en la zona d' estudi; el
sete punt versa sobre els regims de tinens:,a de la terra en els tres municipis que conformen la
zona estudiada; seguidament (en el vuite punt) analitzarem l'edat dels titulars de les
explotacions agrícoles de la vall; en el nove apartat, pretenem coneixer la dedicació dels
titulars de les explotacions per veure quin pes té en la vall l' agricultura a temps parcial; el
dese punt analitza l' evolució del tipus de ma d'obra utilitzada en les explotacions de
la zona, per concloure que
!'agricultura familiar esta perdent pes a favor del model capitalista; en l'apartat onze, es pretén
saber si la maquinaria agrícola éso no excessiva en la Vall del Ges; en l'apartat número dotze
s' estudia l' evolució dels censos ramaders, relacionada amb diversos aspectes com la
política agrícola comunitaria, els problemes de sanejament, etc.; finalment analitzarem la
dimensió económica de les explotacions de la vall.^^^^
