Influència del patró respiratori en la modulació del dolor: una revisió sistemàtica

Abstract

El sistema nerviós autònom sembla tenir una gran influència en el desenvolupament i manteniment del dolor. Quan s’esdevé un desequilibri entre les dues branques del sistema nerviós autònom, s’instaura un estat de sensibilització central que esdevé en un manteniment del dolor. El patró respiratori podria ser un dels mitjans per promoure l’estabilització del sistema nerviós autònom, a través del reflex dels baroreceptors, i en conseqüència combatre la sensibilització central, però l’evidència disponible és poca. Revisar l’evidència científica disponible sobre la influència d’un patró respiratori d’expiracions lentes i perllongades sobre la modulació del dolor en persones adultes Es va dur a terme una cerca bibliogràfica en les bases de dades PubMed, Scopus, Trip DataBase i Google Schoolar. Es va acotar la cerca a estudis publicats entre el 2017 i el 2022, en llengua anglesa i duts a terme amb participants d’entre 18 i 65 anys. La qualitat dels estudis es va avaluar a través de l’escala PEDro Sis dels articles van revelar una modulació significativa del dolor durant la pràctica d’una respiració lenta i perllongada. S’afirma l’eficàcia del patró respiratori sobre l’augment de la tolerància al dolor tant en pacients sans com en persones amb patologies cròniques. Pel que fa al llindar del dolor, les respiracions lentes i amb expiracions perllongades, van aconseguir una augment d’aquest, però només en pacients amb fibromiàlgia. Tot i la clara relació que es mostra entre la pràctica d’un patró respiratori perllongat i l’augment del reflex dels baroreceptors, així com, de la variabilitat de la freqüència cardíaca; no sembla que la modulació del dolor sigui deguda a l’estimulació vagal per mitjà de mecanismes respiratoris o cardíacs. El canvi atencional, degut a la pràctica d’un patró respiratori determinat, sembla ser el mecanisme que genera una modulació de la percepció del dolor. Les troballes de la present revisió incentiven a continuar investigant sobre el patró respiratori i la seva influència sobre el dolor, tenint en compte aspectes importants com el focus d’atenció i l’estat d’excitació dels subjectes.

The autonomic nervous system appears to have a major influence on the development and maintenance of pain. When an imbalance between the two branches of the autonomic nervous system occurs, a state of central sensitisation is established which results in the maintenance of pain. The breathing pattern could be one of the means to promote the stabilisation of the autonomic nervous system, through the baroreceptor reflex, and consequently combat central sensitisation, but little evidence is available. To review the available scientific evidence on the influence of a breathing pattern of slow and prolonged expirations on pain modulation in adults. A literature search was conducted in PubMed, Scopus, Trip DataBase and Google Schoolar databases. The search was limited to studies published between 2017 and 2022, in English and conducted with participants aged between 18 and 65 years. Study quality was assessed using the PEDro scale. Some of the articles revealed a significant modulation of pain during the practice of slow and prolonged breathing. The efficacy of the breathing pattern on the increase of pain tolerance is affirmed both in patients without and in people with chronic pathologies. This means that, when pain is encountered, the slow breaths and prolonged exhalations lead to an increase in pain, but only in patients with fibromyalgia. Despite the clear relationship shown between the practice of a prolonged breathing pattern and increased baroreflex and heart rate variability, it does not appear that pain modulation is due to vagal stimulation by respiratory or cardiac mechanisms. Attentional change, due to the practice of a particular breathing pattern, seems to be the mechanism that generates a modulation of pain perception. The findings of the present review encourage further research on the breathing pattern and its influence on pain, taking into account important aspects such as the focus of attention and the state of arousal of the subjects.