Avaluació del model de recuperació personal en casos d'esquizofrènia. Revisió sistemàtica

Abstract

L'objectiu del present treball és analitzar l’evidència científica sobre l’efecte de la recuperació centrada en la persona en comparació amb al model de recuperació clínica en persones amb esquizofrènia. Per assolir aquest objectiu s'ha fet una revisió de tipus sistemàtica seguint la proposta metodològica PRISMA. Es van utilitzar com a fonts d'informació les bases de dades: Web Of Science, PubMed, SCOPUS i PyscINFO, recollint treballs publicats en els darrers 5 anys. El risc de biaix es va avaluar fent ús de l'eina Cochrane Collaboration, la qualitat metodològica segons PRISMA i l'evidència científica i el grau de recomanació amb el sistema SIGN. Es van recopilar 4658 registres, sent 1238 després d'aplicar els límits i, finalment, seleccionats 12. Es van recollir dades tant generals dels estudis, com a característiques de la mostra i desenvolupament de la recerca. Es van analitzar 3.205 pacients amb esquizofrènia, i s'ha observat que les intervencions cognitiu conductuals i aquelles que fomenten la presa de decisions compartides semblen ser les més esperançadores per millorar la recuperació personal. En la recuperació personal influeixen nombrosos factors tant sociodemogràfics com clínics, però no hi ha relació o és molt moderada entre aquest tipus de recuperació i la clínica, havent de treballar-se en ambdós sentits de forma complementària. Cal destacar però que l’afrontament, el benestar i la qualitat de vida són factors determinants per a la recuperació personal. Són nombrosos els enfocaments i instruments que actualment es fan servir per mesurar la recuperació personal en casos d'esquizofrènia, i cal un consens sobre això. L'heterogeneïtat entre estudis (disseny, pacients, metodologies) és la principal limitació de la revisió. Tot i que s'observa que la recuperació personal sembla indispensable perquè s'arribi a una recuperació “total” en persones amb esquizofrènia, els coneixements sobre tot això encara necessiten ser aprofundits.

This paper aims to analyze the scientific evidence on the effect of person-centred recovery compared to the clinical recovery model in people with schizophrenia. To achieve this goal, a systematic review has been carried out following the PRISMA methodological proposal. The following databases were used as sources of information: Web Of Science, PubMed, SCOPUS and PyscINFO, collecting works published during the last 5 years. The risk of bias was assessed using the Cochrane Collaboration tool, the methodological quality according to PRISMA and the scientific evidence and the degree of recommendation with the SIGN system. We collected 4658 records, of which 1238 were used after applying the limits, and finally, 12 records were selected. General data from the studies and sample characteristics of the sample and research development were gathered. A number of 3,205 patients with schizophrenia were studied and it has been observed that cognitive-behavioural interventions and those that encourage shared decision-making appear to be the most promising for improving personal recovery. Numerous socio-demographic and clinical factors influence personal recovery, but there is no relationship or it is very moderate between this type of recovery and the clinic one, having to work in both directions in a complementary way. However, it should be noted that coping, well-being and quality of life are key factors in personal recovery. Currently, there are many approaches and tools used to measure personal recovery in cases of schizophrenia, and a consensus is needed. The main limitation of the review is the heterogeneity between studies (design, patients and methodologies). Although it is observed that personal recovery seems essential for a “total” recovery to be achieved in people with schizophrenia, deeper knowledge is still required.