Estudi qualitatiu sobre els efectes de la pandèmia de COVID-19 en el benestar psicològic i el desenvolupament socioemocionals de la segona infància (6 a 12 anys)

Abstract

Introducció: El 14 de març del 2020 el Govern Espanyol va declarar l'estat d'alarma per afrontar la situació d'emergència sanitària provocada per la ràpida evolució de la pandèmia de COVID-19. Segons l'UNICEF (2021), les pandèmies infeccioses s'associen a un augment de la simptomatologia ansiosa, depressiva i posttraumàtica en infants. Paral·lelament, el confinament i el distanciament social han afectat el desenvolupament socioemocional dels infants, ja que han suposat el tancament de les escoles, la impossibilitat d'interacció i el joc amb iguals, la falta d'activitat física i l'augment de l'ús de les noves tecnologies (Del Castillo & Velasco, 2020). Objectius: El present Treball de Final de Grau s'inicia amb la finalitat de conèixer els efectes de la pandèmia de la COVID-19 en el benestar psicològic i el desenvolupament socioemocional dels infants d'edats compreses entre 6 i 12 anys des de les perspectives dels professionals. Mètode: S'ha realitzat a partir d'una metodologia qualitativa, fent ús d'entrevistes semiestructurades administrades a 7 professionals (2 psicòlegs, 2 psicopedagogs i 3 docents d'educació primària) via Zoom. La informació obtinguda s'ha analitzat a partir d'una anàlisi del contingut. Resultats: Els professionals han compartit que la privació d'interaccions socials presencials ha afectat el benestar psicològic i el desenvolupament socioemocional dels infants. Principalment, s'identifica més aïllament, dependència dels pares i la dificultat per dur a terme tasques rutinàries de manera autònoma. Així mateix, s'identifiquen més conductes regressives entre els infants més joves (6-8 anys) i més dificultats per encaixar i conductes autolítiques en els infants d'edats més avançades dins de la segona infància (9-12 anys). Tanmateix, alguns professionals van informar aspectes positius del confinament, com ara el reforç dels vincles familiars i una modificació de la rutina habitual que va permetre descobrir altres mètodes per a socialitzar i desplegar eines addicionals per fer front a situacions adverses. Conclusions: Tot i que els resultats obtinguts indiquen que el desenvolupament socioemocional i el benestar psicològic dels infants s'ha vist afectat durant la pandèmia de la COVID-19, aquesta afectació no ha estat uniforme, sinó que s'ha vist estretament influenciada per l'edat i les circumstàncies individuals de cada infant i el seu context. Convé proporcionar suport integral des del nucli familiar, els centres educatius i els recursos de salut mental. Paraules clau: desenvolupament infantil, desenvolupament socioemocional, benestar psicològic, pandèmia, COVID-19.

Introduction: On March 14, 2020, the Spanish Government declared a state of alarm to tackle the health emergency situation caused by the rapid evolution of the COVID-19 pandemic. According to UNICEF (2021), infectious pandemics can be associated with an increase in anxious, depressive, and post-traumatic symptoms in children. Also, the lockdown and social distancing measures have affected the socio-emotional development of children, as they have resulted in the closure of schools, the inability to interact and play with peers, a lack of physical activity, and an increase in the use of new technologies (Del Castillo & Velasco, 2020). Objectives: This Final Degree Thesis begins with the aim to understand the effects of the COVID-19 pandemic in the psychological well-being and socio-emotional development of children ages between 6 and 12 years from the perspective of professionals. Method: It was carried out through a qualitative methodology, using semi-structured interviews that were administered to 7 professionals (2 psychologists, 2 psychopedagogues and 3 primary education teachers) through Zoom. The obtained information has been analyzed through a qualitative content analysis. Results: Professionals have shared that the deprivation of face-to-face social interactions has affected children's psychological well-being and their socio-emotional development. Mainly, more isolation, dependence on parents and difficulty in carrying out routine tasks independently are identified. Also, more regressive behaviors are identified among the youngest children (6-8 years) and more difficulties to fit in and self-harming behaviors in children of more advanced ages within the second childhood (9-12 years). However, some professionals reported positive aspects of the lockdown, such as the strengthening of family ties and a modification of the usual routine that has allowed to discover other methods of socializing and deploying additional tools to cope with adverse situations. Conclusions: Although the results obtained show that the socio-emotional development and psychological well-being of children has been affected during the COVID-19 pandemic, this impact has not been consistent, but has been closely influenced by the age and individual circumstances of each child and their context. It is necessary to provide support from the family environment, educational centers and mental health resources. Keywords: child development, socio-emotional development, psychological well-being, pandemic, COVID-19.