Ètica en les imatges de guerra: els primers 60 dies de la guerra d’Ucraïna

Abstract

En el present Treball Final de Grau, es vol observar des de l’ètica periodística les imatges dels primers seixanta dies de la guerra d'Ucraïna publicades pels principals mitjans de comunicació espanyols i internacionals. Es realitza amb la voluntat de conèixer com els diaris actuen davant la col·lisió dels drets col·lectius i individuals que comporta la publicació de fotografies de guerra. La hipòtesi d’entrada del treball és que efectivament els rotatius han sabut conciliar correctament davant el xoc dels drets. La segona hipòtesi és que per dur a terme aquesta bona conciliació, els mitjans de comunicació treballen seguint els codis deontològics vigents i vetllen pel respecte dels drets individuals. Per contrastar aquestes afirmacions, hem emprat la metodologia d’anàlisi de contingut qualitatiu en les imatges publicades pels diaris Ara, La Vanguardia i el The Guardian. Així mateix, hem entrevistat al defensor del lector de La Vanguardia, en Joel Albarrán, per saber com tracten des de la redacció la publicació d’imatges sensibles. En els resultats de la investigació podem observar com els mitjans de comunicació es guien de la seva pròpia línia editorial per marcar els seus propis límits ètics en la publicació de les imatges del conflicte. Majoritàriament, els mitjans segueixen el que expressen codis ètics de la professió afirmant les nostres hipòtesis inicials. Paraules clau Fotoperiodisme, imatges de guerra, ètica periodística, límits ètics, conciliació drets col·lectius i drets individuals, Ucraïna, Rússia

In this work, we want to observe from the journalistic ethics the images of the first sixty days of the war in Ukraine, published by the main Spanish and international media. It is carried out with the desire to know how newspapers act in the face of the collision of collective and individual rights, which entails the publication of war photographs. The initial hypothesis of the work is that the rotators have indeed been able to reconcile correctly in the face of the clash of rights. The second hypothesis is that in order to achieve this good reconciliation, the media work following current ethical codes and ensure that individual rights are respected. To contrast these claims, we used the qualitative content analysis methodology in the images published by the Ara, La Vanguardia and The Guardian newspapers. Likewise, we interviewed the defender of the reader of La Vanguardia, Joel Albarrán, to find out how the editorial office deals with the publication of sensitive images. In the results of the research we can observe how the media are guided by their own editorial line to mark their own ethical limits in the publication of images of the conflict. Mostly, the media follow what the ethical codes of the profession express by affirming our initial hypotheses. Keywords Photojournalism, images of war, journalistic ethics, ethical limits, reconciliation of collective rights and individual rights, Ukraine, Russia