L’estudi i la investigació sobre l’esport han estat pràcticament absents de les universitats
catalanes fins fa pocs anys. L’existència de nombrosos prejudicis sobre l’escassa utilitat educativa de
l’esport, el fet de funcionar com un instrument d’alienació ideològica de les masses populars o algunes
consideracions referents a ...»»»»
L’estudi i la investigació sobre l’esport han estat pràcticament absents de les universitats
catalanes fins fa pocs anys. L’existència de nombrosos prejudicis sobre l’escassa utilitat educativa de
l’esport, el fet de funcionar com un instrument d’alienació ideològica de les masses populars o algunes
consideracions referents a la seva poca importància social, han allunyat l’interès per l’esport
de bona part del professorat universitari. Tot i les dificultats, a Catalunya l’esport s’ha integrat progressivament
a la Universitat en un procés molt recent, que formalment gairebé va acabar el curs
passat, 2001-2002, quan la llicenciatura en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport (CAFE) va deixar
de ser exclusiva d’un centre acadèmic amb unes característiques especials com és l’Institut Nacional
d’Educació Física de Catalunya (INEFC), de Barcelona i Lleida, per introduir-se en altres
centres d’ensenyament superior com la mateixa Universitat de Vic o la Universitat Ramon Llull. La
plena integració de l’esport dins de la Universitat, però, culminarà quan aquesta activitat i el seu estudi
deixin de ser considerats una cosa atípica, molt diferenciada de la resta d’especialitats universitàries.
El fet que la lliçó inaugural de la Universitat de Vic del curs 2002-2003 tracti per primera
vegada sobre l’esport i la seva història, és un pas més per aconseguir la plena normalitat universitària
dels estudis i la investigació sobre l’esport.^^^^