L'Educació emocional a l'escola. Millora de l’empatia a les aules de cicle superior de l’Escola Les Aigües

Abstract

El propòsit d’aquest estudi és analitzar l’educació emocional basada en l’empatia de les dues aules de 6è de l’escola Les Aigües de Cardedeu. Es pretén avaluar i analitzar dues visions sobre l’empatia; la visió que té el professorat sobre cada infant i la visió que tenen els infants sobre sí mateixos. Per això, en primer lloc es presenta un marc teòric amb un recull de diferents perspectives psicològiques i pedagògiques sobre com han tipificat l’empatia, en relació a sis aspectes que trobem molt sovint a les relacions entre nens i nenes de l’escola i de la importància que els infants tinguin desenvolupada aquesta capacitat. En segon lloc, es presenta la comparativa de les dues aules entre professorat i alumnat i un buidatge d’observació participant. Pel que fa a la metodologia emprada, s’emmarca dins el paradigma sociocrític i és quantitativa i qualitativa, així com, transversal, exploratòria i explicativa. Per últim, es fa un anàlisi de les dades recollides mitjançant el qüestionari i l’observació participant i es presenten els resultats a partir dels quals s’ha considerat fer una proposta de millora.

The aim of this project is to analyse the emotional education based on the empathy of the two classes of 6th grade, at the school Les Aigües in Cardedeu. It is expected to evaluate and analyse two versions of empathy: the teacher’s perspective about each student, and the students’ own perspective about themselves. Firstly, is presented a theoretical framework within a collection of different perspectives on empathy’s classification, from psychological to pedagogical perspective concerning six aspects often found in the relationships between children in school. It is very important that children have developed this ability. Secondly, it is shown the comparison of both classes’ perspective between teacher and student. Moreover, there is information gathered about the observation done in class. Concerning the methodology used, fits within the social critic paradigm, and it is quantitative and qualitative, as well as transvers, exploratory and explanatory. Lastly, the collected data’s analyse is done through a survey and the previous observation. Then, the results, which have been considered with a suggestion for improvement,are presented.