Seguiment ecològic de la restauració de dues basses temporànies a l’Albera (Alt Empordà) a través de les comunitats d’amfibis

Abstract

Les basses temporànies mediterrànies són ecosistemes que tenen una gran importància a nivell mundial pel fet que aquests ecosistemes alberguen una gran riquesa de flora i fauna. Malauradament en les darreres dècades, aquets hàbitats han estat transformats, fragmentats i destruïts principalment per factors antropogènics. Actualment les basses temporànies mediterrànies es troben en regressió a nivell mundial, i estan desapareixent a un ritme molt elevat. És per això que a dia d’avui, aquests hàbitats es troben protegits per la Unió Europea, i per altre banda, molts d’ells ja comencen a comptar amb programes de monitoratge ecològic i biològic, i estratègies de conservació i/o restauració. Aquest Treball de Fi de Grau té com a principal objectiu l’avaluació de la restauració de la bassa del Prat de Rosers i la bassa d’en Negre, a través de l’estudi de les diferents comunitats d’amfibis que es troben a les diferents basses de la Gutina, situades dins de la propietat vitivinícola de Can Torres (comarca de l’Alt Empordà). Les dades de riquesa i abundància de les diferents espècies d’amfibis a les basses de la Gutina es van obtenir seguint la mateixa metodologia realitzada com el SAC (Seguiment d’Amfibis de Catalunya), complementada, amb una metodologia per a l’obtenció de les larves d’aquest grup de vertebrats. Posteriorment, per l’anàlisi comparatiu de les comunitats d’amfibis entre les quatre basses es va aplicar el test Kruscal Wallis per cadascun dels paràmetres amb el programa estadístic R 2.3.3 (Free Software Foundation, GNU Project, Boston, MA, USA). Per altre banda, també es va estudiar l’índex de Shannon i Weaver. Els resultats obtinguts, van mostrar que la riquesa d’amfibis a cada una de les quatre basses era semblant i no presentava diferències significatives entre les basses d’estudi. Pel que fa els anàlisis en relació a les abundàncies de cadascuna de les espècies a les diferents basses no van mostrar diferencies significatives excepte pel Tritó verd. Els valors de biodiversitat van ser molt semblants, i baixos, entre les diferents basses. Així doncs, s’ha confirmat que les comunitats d’amfibis entre les diferents basses són molt semblants i, per tant, que la restauració de les dues basses evoluciona favorablement.

The temporary Mediterranean ponds are ecosystems which have a great importance at o worldwide level since these ecosystems are home to a rich variety plants and animals. Unfortunately, in the last few decades, these habitats have been transformed, fragmented, and destroyed mainly by anthropogenic factors. At the present, the Mediterranean temporary ponds are diminishing all over the world, and they are disappearing at a high speed. For this reason, nowadays these habitats are protected by The European Union and besides this many of them have already been applied ecological as biological monitoring programmes and conservation strategies and restauration. The aim of this final degree work is to assess the restauration of two Mediterranean temporary ponds, “bassa del Prat de Rosers” and “bassa d’en Negre”, through the study of different amphibian communities. These ponds belong to the ponds of “La Gutina” located in Can Torres propriety (l’Alt Empordà) and composed of four ponds. The data about the richness and abundance of the different amphibian species found in the la Gutina’s ponds were obtained following the same methodology as SAC (Seguiment d’Amfibis de Catalunya) together with a methodology to get larvae of this group of vertebrates. After that, for the comparative analysis of the amphibian communities among the four different ponds, Kruscal Wallis’s test was applied to each parameter using the statistical programme R 2.3.3. On the other hand, Shannon and Weaver’s index diversities were studied. The results obtained showed that the richness of amphibians in the four ponds was similar and there were no significant differences among them. As regards the analysis in relation to abundance of the species in the different ponds showed no significant differences except for Triturus marmoratus. Also, the values of biodiversity were very similar, and low, in the different ponds. In conclusion, it has been proved that the amphibian communities compared in the different ponds are very similars and therefore, It is possible to affirm that restauration in the two pods is developing appropriately.