Disseny del protocol per a l'anàlisi d'alteracions mitocondrials en un model MURÍ de Síndrome de Williams-Beuren (SWB)

Abstract

La síndrome de Williams-Beuren (SWB) és una malaltia genètica causada per una deleció microscòpica en el cromosoma 7, concretament en la banda cromosòmica 7q11.23. Un dels 26-28 gens que conté aquesta banda i que, per tant, no és present en les persones que pateixen aquesta malaltia, és el gen DNAJC30. L’aportació fenotípica de la manca d’aquest gen, no havia estat estudiada fins l’any 2018, en un estudi que relacionava el mal funcionament mitocondrial, causat per la manca del gen en qüestió, amb la patogènesi de la malaltia. Per a la realització d’aquest estudi, van ser creats cultius cel·lulars primaris de fibroblasts d’embrions murins (Mouse Embryonic Fibroblasts o MEF), obtinguts de la mateixa femella de ratolí, els quals podien presentar dos possibles genotips: sa o mutat; amb la deleció genètica anàloga a la SWB en humans (7q11.23). Es va dur a terme una comparació entre les mostres de MEF sans (obtingudes d’embrions sans) i mostres de MEF mutats (obtingudes d’embrions mutats), per tal de determinar l’existència d’una diferència en la funcionalitat mitocondrial entre ambdós genotips, causada per la manca del gen nuclear DNAJC30 en els individus mutats. Per poder dur a terme aquesta comparació, ha estat dissenyat el protocol d’una tinció immunocitoquímica, per tal de tenyir els mitocondris dels fibroblasts, observats en el microscopi confocal. Amb els resultats obtinguts en aquesta observació, s’havien de realitzar unes anàlisis morfològiques i morfomètriques, en relació a la funcionalitat dels orgànuls cel·lulars en qüestió. Aquestes anàlisis tindrien la funció de comprovar l’existència d’una alteració de caire mitocondrial en els MEF mutats respecte als sans, que pogués ser extrapolable en el tractament mèdic de persones amb SWB.