Impacte d'un programa d'activitat física en la percepció de la salut general de la població adulta que pateix trastorns mentals severs en fase aguda hospitalària

Abstract

Introducció: La pràctica d'activitat física de forma regular és clau per disposar d'una bona salut, tant física com mental i social. L'exercici físic produeix beneficis físics, psicològics i socials sent igual d'importants tant en l'àmbit terapèutic com preventiu. Es considera un mitjà important pel que una persona pot millorar la seva qualitat de vida, entre d'altres, reduint el risc de patir malalties i augmentant l'esperança de vida, actuant com a mitjà de socialització i influint beneficiosament en l'estat emocional de les persones. Objectiu principal: Avaluar l'efecte d'un programa d'activitat física aeròbica d'intensitat moderada que implica diverses temàtiques en la percepció de la salut general amb persones que pateixen trastorns mentals severs en fase aguda hospitalària. Material i mètode: Programa d'activitat física desenvolupat a la unitat de Salut Mental de l'Hospital Universitari de Vic durant el març de 2021. Mostra de 13 persones. Variables estudiades: patrons d'activitat física (AF) i comportament sedentari (CS) i percepció de la salut general. Instruments utilitzats: IPAQ-curt, SBQ i Escala de Percepció de la Salut General. Anàlisi estadístic pre i post programa i sessions. Resultats: 38% de la mostra presenta un nivell alt d'activitat física, 31% un nivell mig i 38% un nivell baix pre programa. Mitjana del total de la mostra pre programa de 6,04 hores/dia de comportament sedentari. Increment del 2% al 30% en la percepció de la salut general, en un sol cas hi ha hagut una disminució. Preferència de la temàtica de relaxació pels grups d'esquizofrènia, trastorns bipolar, trastorns esquizoafectiu i trastorn depressiu. Preferència per l'expressió corporal pel grup de trastorn delirant i per les habilitats motrius pel grup de trastorn per control d'impulsos. Discussió: Resultats esperats en els patrons i nivells d'activitat física i comportament sedentari. Existeix efectivitat del programa per la millora de la percepció de la salut general, però sense prou credibilitat per falta d'estudis previs. Conclusions: No s'ha pogut concloure quin impacte té el programa en els patrons d'activitat física (AF) i comportament sedentari (CS). S'ha conclòs que la pràctica del programa implica una millora notable en la percepció de la salut general en població que pateix trastorns mentals severs en fase aguda hospitalària.

Introduction: Regular physical activity is the key to have a good health, both physica, mental and social. Physical exercise produces physical, psychological and social benefits, being equally important in both the therapeutic and preventive fields. It is considered an important means by which a person can improve their quality of life, among other things, reducing the risk of disease and increasing life expectancy, acting as a means of socialization and beneficially influencing the emotional state of people. Main objective: To evaluate the effect of a moderate-intensity aerobic physical activity program that involves various issues in the perception of general health with people suffering from severe mental disorders in the acute hospital phase. Material and method: Physical activity program developed in the Mental Health unit in the Hospital Universitari de Vic during March 2021. Sample of 13 people. Variables studied: patterns of physical activity (PA) and sedentary behavior (SB) and perception of general health. Instruments used: IPAQ-short, SBQ and General Health Perception Scale. Pre- and post-program and sessions statistical analysis. Results: 38% of the sample had a high level of physical activity, 31% a medium level and 38% a low level pre-program. Average of the total pre-program sample of 6.04 hours / day of sedentary behavior. Increase from 2% to 30% in the perception of general health, in one case there has been a decrease. Preference of the topic of relaxation for groups of schizophrenia, bipolar disorder, schizoaffective disorder and depressive disorder. Preference for body expression for the delusional disorder group and motor skills for the impulse control disorder group. Discussion: Expected results in patterns and levels of physical activity and sedentary behavior. There is effectiveness of the program for improving the perception of general health, but without enough credibility because of lack of previous studies. Conclusions: It has not been possible to conclude what impact the program has on the patterns of physical activity (PA) and sedentary behavior (SB). It has been concluded that the practice of the program implies a remarkable improvement in the perception of general health in population suffering from severe mental disorders in acute hospital phase.