Ús de wearables i aplicacions mòbils de salut a l'atenció primària: efectivitat per a modificar el comportament sedentari d'adults amb diabetis tipus 2

Abstract

La baixa efectivitat de les intervencions tradicionals per augmentar l´activitat física i la manca d’evidència científica de les intervencions per limitar el comportament sedentari en poblacions clíniques a l´atenció primària, ja sobrecarregada, contribueix a l’augment de la pressió assistencial causada per malalties que es podrien prevenir mitjançant l´increment de persones físicament actives. Concretament, en adults amb DM2, les estratègies de prevenció situen l’adopció d’un estil de vida físicament actiu com una part important del pla de gestió de la DM2, prevenció de complicacions i maneig de la malaltia a la pràctica clínica. L’ús de dispositius wearables i programes de salut mòbil senzills i fàcils d'utilitzar poden esdevenir eines eficaces, econòmiques i factibles de ser implementades a les consultes d'atenció primària per millorar l´eficàcia i adherència de les intervencions en activitat física i abordar el comportament sedentari. Aquesta tesi doctoral va avaluar l’eficàcia d’un programa mHealth per a modificar el patró del comportament sedentari d’adults amb DM2 des de la pràctica clínica a l’atenció primària. La principal conclusions es que els programes mHealth, prescrits des de la pràctica clínica com a complement de l’atenció clínica habitual, poden ser una eina eficaç per modificar estils de vida sedentaris, i millorar el control glucèmic i factors de risc cardiovascular en adults amb DM2. Futurs estudis haurien d’explorar les barreres i el factors facilitadors per integrar els programes mHealth a la pràctica clínica a l’APS.

La baja efectividad de las intervenciones tradicionales para aumentar la actividad física y la falta de evidencia científica de las intervenciones para limitar el comportamiento sedentario en poblaciones clínicas en la atención primaria, ya sobrecargada, contribuye al aumento de la presión asistencial causada por enfermedades que podrían prevenirse mediante el incremento de personas físicamente activas. Concretamente, en adultos con DM2, las estrategias de prevención sitúan la adopción de un estilo de vida físicamente activo como parte importante del plan de gestión de la DM2, prevención de complicaciones y manejo de la enfermedad en la práctica clínica. El uso de dispositivos wearables y programas de salud móvil sencillos y fáciles de utilizar pueden convertirse en herramientas eficaces, económicas y factibles de ser implementadas en las consultas de atención primaria para mejorar la eficacia y adherencia de las intervenciones en actividad física y abordar el comportamiento sedentario. Esta tesis doctoral evaluó la eficacia de un programa mHealth para modificar el patrón del comportamiento sedentario de adultos con DM2 desde la práctica clínica a la atención primaria. La principal conclusión es que los programas mHealth, prescritos desde la práctica clínica como complemento de la atención clínica habitual, pueden ser una herramienta eficaz para modificar estilos de vida sedentarios, y mejorar el control glucémico y factores de riesgo cardiovascular en adultos con DM2. Futuros estudios deberían explorar las barreras y los factores facilitadores para integrar los programas mHealth en la práctica clínica en el APS.