Guia per incorporar la interseccionalitat a les polítiques locals

Abstract

La interseccionalitat és un repte perquè proposa una mirada que qüestiona dues dinàmiques habituals en les polítiques públiques: dirigir-se a la “ciutadania en general” o a grups socials específics que comparteixen un mateix eix de desigualtat. Aquestes dues opcions plantegen els corresponents problemes. D’una banda, sobre les polítiques que es dirigeixen a la “ciutadania en general” ens podem preguntar: existeix “la persona estàndard”? Per a quina “persona” estan pensades les polítiques? O, plantejat a l’inrevés: les necessitats i realitats de quines persones no tenen en compte? A partir d’aquestes preguntes, podem evidenciar que les polítiques que estan adreçades a la “ciutadania en general”, sota la pretesa neutralitat, solen amagar biaixos i exclusions. D’altra banda, les polítiques que tenen en compte grups socials determinats (dones, persones migrades, amb discapacitat, LGTBI, joves, etc.) permeten focalitzar l’atenció en determinades desigualtats però tenen alguns límits. En primer lloc, pot ser que també construeixin un subjecte estàndard (la dona, la persona gran, etc.) que exclogui altres parts del grup. En segon lloc, pot ser que les polítiques sectorials no tinguin en compte els creuaments entre diferents eixos de desigualtat o opressió (com classe social, gènere, origen o diversitat funcional). I és que la idea que els eixos de desigualtat operen de manera independent, aïllats els uns dels altres, no té en compte que les nostres realitats i necessitats són fruit de la nostra posició en relació a tots els eixos de desigualtat, que interaccionen de forma complexa. Perquè ningú és només immigrant, dona o sorda: una persona pot ser alhora una dona, migrada d’Argentina, bisexual, sense discapacitat, cisgènere, etc. I, si no tenim en compte la complexitat de la seva posició, pot passar que oferim una resposta que no s’adequa a les seves necessitats. En definitiva, tant “la ciutadania en general” com l’existència de grups definits per un sol eix de desigualtat, podríem dir que són simplificacions de la realitat que generen biaixos i exclusions. I precisament a això intenta donar resposta la perspectiva interseccional. Més endavant, a l’apartat 4.3, presentem amb més detall la interseccionalitat, però per ara ens podem quedar amb la idea que és una eina que ens permet visibilitzar, analitzar i intervenir en situacions de desigualtat des d’una aproximació complexa, que té en compte que els eixos d’opressió no actuen de forma independent sinó interrelacionada.