L’ús de la realitat virtual en persones amb un trastorn mental sever en una residència de salut mental

Abstract

El present estudi busca avaluar l'eficàcia de la realitat virtual per a la regulació emocional, en pacients amb trastorn mental sever (TMS) en un context residencial, en comparació amb la imaginació. S'ha utilitzat un disseny quasi experimental prepost amb una mostra composta per disset persones, d'edats entre 33 i 75 anys (m=57,41; dt=12,816), amb diagnòstics d'esquizofrènia, trastorn esquizoafectiu, trastorn bipolar i depressió major d'una residència de salut mental. Els participants van ser assignats aleatòriament a dos grups: realitat virtual (RV) i imaginació (IM). El grup RV va ser exposat a un escenari virtual d'una platja i a un àudio que narrava l'escenari amb sorolls ambientals d'onades i una sessió reduïda de relaxació autògena, mentre que el grup IM només era exposat a l'àudio. Es va emprar l'inventari d'ansietat estat (STAI-E), les escales d'afecte positiu i negatiu PANAS (PANAS), el Qüestionari de Presència Igroup (IPQ) i una entrevista semiestructurada per la recollida de dades. Els resultats obtinguts mostren que no es troben diferències significatives entre l'ús de la realitat virtual i la imaginació per a promoure emocions positives, reduir les emocions negatives i l'ansietat estat. No obstant això, cal assenyalar que els participants van manifestar una major satisfacció amb l'ús de la RV. Paraules clau: trastorn mental sever, realitat virtual, tècniques en imaginació i relaxació autògena.

The present study aims to evaluate the efficacy of virtual reality for emotional regulation in patients with severe mental disorder (SMD) in a residential context, in comparison with imagination. A quasi-experimental pre-post design was used with a sample of seventeen people, aged 33-75 years (m=57.41; dt=12.816), with diagnoses of schizophrenia, schizoaffective disorder, bipolar disorder and major depression in a mental health residence. Participants were randomly assigned to two groups: virtual reality (VR) and imagination (IM). The VR group was exposed to a virtual beach scenario and an audio narration of the scenario with ambient swell noises and a shortened autogenic relaxation session, while the IM group was exposed to audio only. The State Anxiety Inventory (STAI-E), the PANAS positive and negative affect scales (PANAS), the Igroup Presence Questionnaire (IPQ) and a semi-structured interview were used for data collection. The obtained results indicate no significant differences between the use of virtual reality and imagination in promoting positive emotions, reducing negative emotions and state anxiety. However, it is worth noting that participants reported grater satisfaction with the use of VR. Keywords: severe mental disorder, virtual reality, imagery and autogenic relaxation techniques