Use of ocrelizumab in patients with primary progressive multiple sclerosis

Abstract

SUMMARY: Background: This study focuses on the treatment of Primary Progressive Multiple Sclerosis (PPMS), a subtype of MS characterized by a continuous deterioration of symptoms, affecting approximately 10-15% of MS patients. Ocrelizumab (Ocrevus®) is the only drug that has shown positive results in patients with PPMS despite therapeutic efforts. However, its prescription is limited to certain criteria according to the AEMPS. As an alternative, rituximab is widely used in the treatment of PPMS in those who do not meet the criteria to receive ocrelizumab. Objective: The therapeutic indications presented by this drug led us to believe that due to the pathology it covers, the indications are strict and inconsistent with the demographic characteristics of PPMS patients, which leads to a limited use of ocrelizumab among these patients. The main objective of this study is to analyze the use of ocrelizumab in patients with PPMS. Results: Patients with shorter disease duration and with inflammatory activity at the time of diagnosis received treatment with anti CD20. Subsequently, age was a determining factor for the indication of ocrelizumab, as opposed to rituximab, since 80% of these patients were under 55 years of age. Conclusions: The decision to initiate anti CD20 therapy is determined by two factors: shorter disease duration and the presence of MRI activity at diagnosis, both criteria according to the AEMPS. The choice between ocrelizumab or rituximab is based on patient age. The limitations inherent in the prescription of this drug make it difficult for the treatment to reach older patients.

RESUMEN: Contexto: Este estudio, se centra en el tratamiento de la Esclerosis Múltiple Progresiva Primaria (EMPP), un subtipo de EM que se caracteriza por un deterioro continuo de los síntomas y afecta aproximadamente al 10-15% de los pacientes con EM. Ocrelizumab (Ocrevus®) es el único fármaco que ha mostrado resultados positivos en pacientes con EMPP a pesar de los esfuerzos terapéuticos realizados. Sin embargo, su prescripción está limitada a ciertos criterios según la AEMPS. Como alternativa, rituximab, se utiliza ampliamente en el tratamiento de EMPP de los que no cumplen con los criterios para recibir ocrelizumab. Objetivo: Las indicaciones terapéuticas que presenta dicho fármaco nos llevaron a pensar que debido a la patología que abarca, las indicaciones son estrictas e inconsistentes con las características demográficas de los pacientes con EMPP, lo que conlleva una limitada utilización de ocrelizumab entre estos pacientes. El objetivo principal de este estudio es analizar la utilización de ocrelizumab en pacientes afectos de EMPP. Resultados: Los pacientes con menor duración de la enfermedad y con actividad inflamatoria en el momento del diagnóstico recibieron tratamiento con anti CD20. Posteriormente, la edad fue un factor determinante para la indicación de ocrelizumab, frente a rituximab, ya que el 80% de estos pacientes tenían menos de 55 años. Conclusiones: La decisión de iniciar una terapia anti CD20 está determinada por dos factores: la menor duración de la enfermedad y la presencia de actividad en la RM en el momento del diagnóstico, ambos criterios según la AEMPS. La elección entre ocrelizumab o rituximab se basa en la edad del paciente. Las limitaciones inherentes a la prescripción de este fármaco dificultan que el tratamiento llegue a aquellos de mayor edad.

RESUM: Context: Aquest estudi es centra en el tractament de l'Esclerosi Múltiple Progressiva Primària (EMPP), un subtipus d'EM que es caracteritza per un deteriorament continu dels símptomes i afecta aproximadament al 10-15% dels pacients amb EM. L'ocrelizumab (Ocrevus®) és l'únic fàrmac que ha mostrat resultats positius en pacients amb EMPP malgrat els esforços terapèutics realitzats. No obstant això, la seva prescripció està limitada a certes indicacions segons l'AEMPS. Com a alternativa, el rituximab s'utilitza àmpliament en el tractament de l'EMPP en aquells que no compleixen els criteris per rebre ocrelizumab. Objectiu: Les indicacions terapèutiques que presenta aquest fàrmac ens van portar a pensar que, a causa de la patologia que abasta, les indicacions són estrictes i inconsistents amb les característiques demogràfiques dels pacients amb EMPP, el que comporta una utilització limitada d'ocrelizumab entre aquests pacients. L'objectiu principal d'aquest estudi és analitzar la utilització d'ocrelizumab en pacients afectats d'EMPP. Resultats: Els pacients amb menor durada de la malaltia i amb activitat inflamatòria en el moment del diagnòstic van rebre tractament amb anti CD20. Posteriorment, l'edat va ser un factor determinant per a la indicació d'ocrelizumab, enfront de rituximab, ja que el 80% d'aquests pacients tenien menys de 55 anys. Conclusions: La decisió d'iniciar una teràpia anti CD20 està determinada per dos factors: la menor durada de la malaltia i la presència d'activitat en la RM en el moment del diagnòstic, ambdós criteris segons l'AEMPS. La elecció entre ocrelizumab o rituximab es basa en l'edat del pacient. Les limitacions inherents a la prescripció d'aquest fàrmac dificulten que el tractament arribi als de major edat.